Emigdi Subirats i Sebastià

 Malauradament, durant les darreres setmanes, la convulsa situació política a què ens han conduït,  ha fet aturar bona part de  la tasca política a les Terres de l’Ebre, atès que sembla que tot giri en exclusiva  al voltant del debat  de l’aigua. Em preocupa especialment l’estat d’ànim dels  ciutadans del territori, als quals veig majoritàriament molt desconcertats/des per tot el que està succeint. Alguns alts càrrecs polítics s’han comportat d’una manera tan barroera que es desqualifiquen sols. Com bona part de la ciutadania ebrenca, tinc una immensa sensació d’engany. I no és per a menys: han tret a la llum tota aquesta problemàtica sobre la sequera després de les eleccions estatals per tal d’evitar un desgast electoral previ del partit guanyador. És aquest un comportament digne, democràtic i progressista? Han mantingut desinformats sistemàticament tots els agents del territori ebrenc, i ho han fet sabedors del que es portaven entre mans. El PP va perdre les anteriors eleccions estatals precisament per la tergiversació de la informació després dels malaurats atemptats de Madrid de l’11 de març de 2004. El govern de ZP, amb la complicitat de Montilla, ha actuat de la mateixa manera fosca i manipuladora en un tema tan delicat com la política hidràulica, la qual sol ferir tantes sensibilitats.
No tinc ni esma per discutir  temes concernents a si les canonades del transvàs seran reversibles o no, ja que és d’una ridiculesa sense límits. També prefereixo obviar termes  lingüístics, si és o no és transvàs, ja que és absurd  negar evidències. La senyora ministra Espinosa ja pot dir missa (amb perdó del rector del meu poble que  n’imparteix), que ha començat amb tan bon peu el seu mandat que la seua credibilitat ja és nul·la. 
Em preocupa el fet que  aquest projecte de transvàs és una passa més en el procés d’acorralament del fet nacional català, que el PSOE ja porta a terme des de fa temps. A les Terres de l’Ebre, durant la lluita antitransvasista contra el PHN aznarià, va quedar demostrat que  la batalla identitària la teníem molt ben encaminada. Amb un govern català favorable al PHN malauradament, la gent de l’Ebre va sortir multitudinàriament amb senyeres estelades al carrer, a la vegada que el partit més beneficiat de la moguda antitransvasista va ser ERC. Unes dècades abans, davant d’una situació semblant, sobretot la ciutadania tortosina, hauria pogut reivindicar allò de: “Ni catalans ni valencians, tortosins”, que varen adobar escriptors carques de principis de segle XX com Ramon Vergés Paulí i Joan Moreira.
Ara ens tornem a trobar davant d’una nova disjuntiva, amb un transvàs promogut pel govern espanyol a instàncies del govern català. Les darreres declaracions de José Montilla, en la significativa data de Sant Jordi, m’han fet sentir orfe de president. Convida a dimitir el Delegat del govern a les nostres comarques, Lluís Salvadó,  si no està d’acord amb el transvàs. Després de l’aplastant victòria electoral del PSOE a casa nostra, estan molt envalentonats en adonar-se que ja no necessiten ningú. La ciutadania els passa per alt totes les seues malifetes i poden obertament mostrar-se deslleials amb els socis de govern que no siguin obedients. Què pot objectar a l’actitud digna de Lluís Salvadó, l’honorable president, quan ells mateixos havien portat el Delegat totalment enganyat, en no haver-li comunicat res del projecte d’interconnexió, que s’ha descobert que tenien previst des de feia mesos? Montilla s’ha aliniat amb el govern espanyol i es vol desfer dels polítics d’altres formacions del govern d’entesa que s’oposen a un nou transvàs. Els ebrencs i les ebrenques tornem a constatar que el govern català aposta per un projecte que no s’ha consensuat territorialment, sinó que es fa per “montilles i baltasars”. 
M’és igualment dolorós parlar de la direcció d’ICV, que sembla que pretengui enterrar  el seu projecte polític a les Terres de l’Ebre. Voldria tornar a tenir paraules d’afecte i de  reconeixement envers els dirigents d’ICV de les Terres de l’Ebre, que han actuat amb una gran dignitat. Quant a la direcció d’ERC, confio que es manifesti totalment contrària a qualsevol transvàs com ha fet fins ara, i no s’engoleixi el gripau “made in PSOE”, si vol que el partit continuï tenint pes en la política catalana.
Els Països Catalans són com una mena de  termòmetre, ja que a mesura que vas baixant hi ha menys consciència nacional. La identitat catalana és feble, com queda pal·lès tan sovint. Aquest projecte, d’esquena a les Terres de l’Ebre, pot afeblir encara més la consciència nacional catalana a casa nostra. Al PSOE ja li va bé aquesta desnacionalització, a la qual col·laboren els principals mitjans de comunicació del país, mostrant-nos com a insolidaris dia sí dia també. Dissortadament haurem d’afrontar una lluita molt important ben sols. Al Compromís per l’Ebre, que signaren els partits del govern català, s’apostava per no tenir mai més un govern transvasista, ara l’han deixat en paper mullat. Algun polític del PSOE comarcal comenta amb ironia que hi ha d’altres forces a les quals “els tremolen les cames” a l’hora de defensar aquest transvàs. De ben segur que a ell ja no li tremola la “coherència” personal, a la qual ha renunciat per un projecte propi d’indecència política. 
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!