Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Una altra jornada històrica per a la gent de l’Ebre, l’auditori Felip Pedrell de Tortosa presentava un ple de gom a gom. Aquesta és la gran notícia, el missatge més transcendental que hem de donar als governs transvasistes. Érem gent de dalt, de baix i del centre, de tota la terra de l’Ebre: “que està ben unida, amb tota una gent que crida LO RIU ÉS VIDA”. Ens guiava un únic anhel: aturar el transvasament de l’aigua de l’Ebre. Hem acudit tots i totes molt il·lusionats/des, sabedors/es que serà una lluita duríssima, que sofrirem incomprensions de tota mena, que se’ns titlla i titllarà d’insolidaris/àries i que s’intentarà dividir-nos per diversos camins. No ens farem enrera, però. Ens movem per sentiments, perquè som ebrencs/ques i hem de defensar la nostra terra i el nostre riu d’aquest nou espoli que ens prepara el govern espanyol. Érem molts a l’assemblea de Tortosa, serem molts més en un futur immediat, en futures mobilitzacions on tornarà a fer-se públic el tarannà de la gent de la nostra terra.
En les darreres setmanes hem hagut d’aguantar tot un seguit de comportaments polítics veritablement indecents. Els instigadors d’aquest nou transvasament s’han amagat, han demostrat una covardia política indignant. No han trepitjat el territori, no han explicat res de forma transparent, han actuat com autèntics botxins espoliadors. “No hay transvase”, ens diu la insigne ministra d’agricultura, Elena Espinosa. Es pot ser més cínic? Què és, doncs, captació de sobrants d’aigua amb canonades progressistes? Els hem de felicitar per la seua deplorable habilitat lingüística? Sortosament, es retraten sols.
El PSOE ens ha enganyat amb totes les de la llei. En cap moment no he tingut la temptació de dir “ens ha traït”, ja que aquesta frase l’usaren els psoecialistes tants cops contra els anteriors mandataris, i ara se l’han d’engolir amb patates. Jo mai no vaig acusar de traïdor a ningú, donat els vents que bufen, m’alegro de no haver-ho fet.
Les imatges que acompanyaven la inauguració de l’acte denunciaven un engany sense pal·liatius. Varen amagar el projecte de transvasament de l’Ebre fins després de les eleccions generals. Varen actuar, doncs, a l’estil Acebes, sense cap transparència, sense cap escrúpol. Carmen Chacon (capitán mande firmes: Viva España, Viva el rey) declarava en el pamflet “La Rosa de Tortosa”, portaveu del PSOE local, que mai més hi hauria transvasaments, un mes abans dels comicis electorals, amb la qual cosa demostra que és una “trànsfuga del programa electoral”. Els crits de “embustero” han ressonat a l’auditori quan ha aparegut la cara de Zapatero. No pot ser, si no ha enganyat mai! Allò del “Respetaré el estatuto que salga del parlamento de Catalunya” era un acudit sense malícia, per donar peixet. També ha rebut molts xiulets l’aparició a la pantalla de l’exalcalde tortosí, Joan Sabaté, aquell que s’ha omplert la boca durant anys acusant de transvasistes els altres, i que va muntar el numeret el dia de la inauguració del monument a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, pel gelosia que l’inaugurava un alcalde d’una altra formació política. Ara al costat de qui se situa: dels qui li paguen el sou!
Avui no es respirava un ànim de festa, sinó profunda preocupació pel pla del govern espanyol i, malauradament, també del català. Personalment crec que seria imprescindible que el govern català rebutgés sense embuts aquest projecte. Senzillament perquè un govern nostrat no pot actuar mai d’aquesta manera tan barroera. La consciència nacional catalana és dèbil i actituds com la que han mostrat alguns consellers del govern li fa molt mal. Si continuen amb el projecte transvasista, tant ICV com ERC haurien d’abandonar-lo, sinó volen ser còmplices. Si no ho fan, és un autèntic suïcidi polític. L’electorat d’aquestes formacions és molt exigent i no perdonarà cap mena de complicitat amb un projecte transvasista. Als dirigents republicans i ecosocialistes els cal una profunda reflexió. Si no mouen fitxa, seran els qui pagaran els plats trencats.
També ens cal lluitar contra la intoxicació mediàtica que estan promovent algunes patums de les més importants emissores de ràdio nacionals i de la televisió catalana. Els Cuní, Bassas, Basté i companyia, ens demostren que el seu país també arriba únicament al Llobregat, tal com hem criticat tants cops molts polítics. Moltes vegades sembla que actuïn sota consigna de partit, i els seus comentaris tendenciosos veritablement ens treuen de polleguera. És curiosa aquesta mutació d’uns suposats grans professionals del periodisme! Tots aquells mitjans públics que ens varen recolzar en la lluita contra el PHN, ara ens donen l’esquena. Es veu que contra el PP tot era més fàcil.
D’altra banda, considero calamitosa l’actitud del Molt Honorable José Montilla: un polític gris, que ens va prometre que la paraula “gestió” deixaria enrera els problemes identitaris que ens estaven endarrerint. Quina barra! Què ha gestionat bé la gent del PSOE, rodalies o la sequera? Als ebrencs i les ebrenques ja no ens va defensar l’expresident Pujol, i tampoc ho farà el d’ara, i dissortadament ens deixen una mica més orfes políticament. El seu tarannà i el seu comportament va en contra de la catalanitat i de la cohesió nacional. El PSOE ens està desnacionalitzant a passes agegantades, i ens ha clavat un gol en fora de joc.
El proper 18 de maig, pels carrers d’Amposta, tots els ebrencs i totes les ebrenques ens hem d’unir amb un sol clam: LO RIU ÉS VIDA, NO AL TRANSVASAMENT
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
Estic amb vosaltres,
companys de les Terres de l’Ebre,
i des de l’Anoia no puc arribar a entendre certes decisions perjudicials i interessades.
No al transvassament!
i no a la inoperància política que condemna el futur d’una part del nostre territori!
Una abraçada, Emigdi!
El que en realitat és insostenible és no dur l’aigua del Roine.
La política del PP ha estat bassada en enfrontar territoris i aquesta manifestació mediàtica del Deltebre en contra del conseller Baltasar n’és una del mateix estil.
Res a veure en manifestació justificada i amb motiu a Barcelona si resta sense aigua.
Jo ho has dit tot, Emigdi. Sobretot serpà importantíssima la unitat.
Al fil de tot el que dius em venen al cap algunes reflexions:
Tu, que no hi ha vegada que par-les que no t’omplis la boca de Catalunya i independencia, ara, com no podia ser d’una altra manera i tornes, fas un poti-poti i ho mescles tot, nomes calia que, per fer-ho mes entenedor i grafic, aguesis dit: del Coll de Balague cap alla, tots uns mal parits; periodistes, cientifics, politics i un llarg etc. I a mes ho deus trobar d’allo mes coherent i compatible.
Que aquesta mateixa “filosofia” teva et serveixi altres vegades per a no desqualificar a altres que, amb la mateixa inteligencia, dignitat, honestetat i amor a la terra que tu, es manifesten espanyols i catalans a l’hora, inclus a aquells que nomes d’espanyols. Perque clar, tu, a pesar de tot el que as deixat anar a traves del teu teclat et deus continuar considerant nacionalista i independentista radical, no?. Pos aixo.
Ara resulta que tots el cientifics que estaven al nostre costat amb l’anterior amenaça son un venuts, que tots el periodistes de Barcelona tambe, sense oblidar que tots el partits ( inclos CIU, que sembla que t’oblides d’ells) estan d’acord amb la mesura del TRANSVASAMENT, perllongament, interconexio o dis-li com vulgues.
A mes a mes es dona la circumstancia que, tothom, fora d’aqui ( i algun mal parit, com jo, d’aqui) esta d’acord amb la solucio amprada, la qual cosa em fa pensar que ha existit una conjuncio astral que ha fet que tots es posesin en contra nostra. Si mes no “raro, raro, raro”.
I et vaig a dir una cosa, per a mi, si els ebrencs tenim algun dret afegit sobre la propietat de l’aigua, jo, que no soc independentista ( ni catala ni del països catalans) prefereixo que l’aigua se’n vagi a Barcelona ( per a usos domestics) que a Valencia per al que s’en anava. Sense entrar en que, exepte els teus amics, a Valencia de simpatia cap a natros, poqueta.
Sense entrar en consideracions de quantitats, que tambe tenen la seua importancia: 40 m3 contra 200, o 1050 contra 40. pero sembla que aquesta vegada el que compta es l’orgull.
(per un dels comentaris, com tots sabem seran 40 ( o més, qui sap) hm ara i despres de tragar-ho, 40 més, i despres de tragar-ho 40 més, i xx cap al sur, est, nort, oest, on sigui, que això no pararà – si no ho aturem natros).
Interessant comentari de Manolo Tomas ahir a l’assembla – va dir que era millor que els anti-transvasistes politics (referint-se, per exemple, a membres de ICV/ERC a les TTE que ens han mostrat el seu suport) es quedessin a les cadires, i que fossen els transvasistes que dimitixen. Estic d’accord – però només si estes anti-transvasistes poden fer alguna cosa. Quedar per quedar, no ens serveix de res en la situació que estem ara. Això va molt rapid i demanaria als que han decidit de quedar-se, que ens diguen el que van a fer (o si no es pot dir, que ho fassen i au!). Lo que no potser és que “tots” estem “rotundament” en contra pero s’acaba fent igual !!
Emigdi, et va agradar la primer imagen del video del començament de l’assemblea?!