Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

4 d'octubre de 2010
4 comentaris

Sexe després dels 40

No fa gaires dies en un popular espai radiofònic van realitzar un extens debat sobre el fet que quatre noies d’entre 35 i 38 anys (amigues entre elles)  havien trucat al consultor de parelles del programa per queixar-se de la davallada significativa que havien tingut els seus marits respectius quant a desig sexual, els quals ja havien complert els quaranta anys. Totes elles constataven que hi havia  hagut una pèrdua tant en quantitat com en qualitat dels actes sexuals, i atribuïen la culpa exclusivament als homes que havien entrat en crisi personal.
Faré 43 anys al novembre i, òbviament, va encuriosir-me aquesta notícia. Vaig posar-me a la recerca per internet i vaig trobar diversos articles que semblen demostrar que els homes tenim el moment de màxim esplendor sexual entre els 18 i els 21 anys, mentre que les dones arriben a aquest nivell cap als 35, edat a partir de la qual sembla que l’home ja comença una evident davallada.
Personalment, l’arribada als  30  va deprimir-me força. Va agafar-me com una mena de malenconia personal, que em feia pensar que estava perdent la joventut; mentre que els 40 m’han agafat en el període més intens de la meua vida en molts aspectes. Aquest estat d’ànim de ben segur que ha d’influir en la vida sexual. Ara podria anar de mil homes i parlar del meu esplendor sexual als 40!!! I més d’un comentari m’aplicaria el qualificatiu de fantasma (sabent la simpatia que desperto en algun lector que em mossega parli de què parli)… Però repeteixo la relació entre l’estat anímic i el desig sexual és importantíssim quan abandones l’adolescència.
Precisament un important, jove i guapo polític de les Terres de l’Ebre em comentava fa uns mesos que li agradava tenir relacions sexuals amb dones més grans, d’entre 32 i 38 anys, uns quants més que ell, perquè són les que millor es comporten al llit. Aquesta asseveració reafirma tot l’anteriorment esmentat.
El sexe és salut a qualsevol edat. Recordo aquell acudit que pregunta en què se sembla follar i un cupó de l’ONCE… en què és la il·lusió de tots els dies. També per als que tenim al voltant de 40 anys, malgrat la nostra suposada davallada en rendiment!!!

  1. Amic Emigdi, t’escric aquestes quatre ratlles no des de la melangia al recordar la tibantor del meu carall al vint anys. Sinó des de l’experiència d’un carall que porta moltes carreres.

    Potser si que a partir dels trenta i escaig el carall ja no pot córrer el Grand National, peró amb el mestratge acumulat durant anys et pots passar a la doma, molt més valorada – per la seva dificultat i excel·lencia- per les sibarites. I tu diu hom que el mes passat n’ha fet 47.

  2. Jo vaig fer els 43 a l’agost. Si em permets un consell no t’hi capfiquis. No es tracta de cap competició i si et cuides menjant bé, dormint millor i fent una mica d’exercici de forma constant no has de tenir cap problema de funcionament en cap àmbit de la teva vida.

    Com diu en Jordi als vint hi havia més quantitat però no gaudies tant de la qualitat. En aquella època recordo que era capaç de fer moltes bestieses per aconseguir els favors d’una femella (les tonteries més grans que he fet a la meva vida anaven encaminades a això)  i amb el temps aprens a gaudir més del moment i no a pensar només buidar el dipòsit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!