Aquesta exdtensa poesia, Sentia un desfici ingent a dintre, consta de 8 parts en les quals un home enamorat expressa tots els seus sentiments i desigs sexuals, fins arribar a consumar l’acte sexual. L’he escrit per tal de recitar-lo el proper 28 de juny durant la II vetllada poètica que organitzo, conjuntament amb la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, per celebrar la revetlla de Sant Pere. Hi prendran part alguns poetes ampostins com: Rafel Haro, Rafel Duran i Cristòfol Pons.
SENTIA UN DESFICI INGENT A DINTRE
|
I
Sentia un desfici ingent a dintre que m?embriagava les genives, escalfava el cos plàcidament i creava il·lusions eternes i tremolors fràgils. Com esverladisses eren les recances d?una era llunyana apropant-se assossegada en el temps. Brotaven portentoses roselles rares arreu, roselles de colors imaginaris i un blau resplendent, de tons d?argent preats per al futur planetari. Tot esdevenia un riu de colors i de quimeres, distant de regustos amargs i cabòries supremes. Era un compàs de dolçors i salabrors ben nostres que s?enduia la cadència d?un vent ple de records. |
|
II
Era un compàs de dolçors i salabrors ben nostres, amb eixides obertes a tot un món immens. La paraula encesa i l?encís de viure, les llums acolorides i els safirs ben blaus, l?anunciada presència dels infinits més pròspers. Notava un calfred a l?espinada que s?endinsava pel bell mig d?un oceà d?escumes plàcides, eviternes i capvesprals, que enlairaven l?essència dels temps aborígens i patris. Era la meva ment una fontana migrada enmig d?un vast panorama de melangia, que s?esvaïa pel constant vaivé de les paraules. |
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!