Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Tots els amics i totes les amigues de la meua colla de Campredó (Baix Ebre) hem estat fervorosament barcelonistes des de molt jovenets. Corria l’any 1987, quan vàrem començar a anar al Camp Nou a veure els partits contra el Reial Madrid. Era la nostra festa gran que vàrem poder realitzar durant uns 5 anys, en els quals guanyàrem tots els partits. Era l’època de Gary Lineker, especialista en marcar als merengues i donar-los un bany de joc. En aquell temps encara no hi havia els autobusos que organitzen les penyes cada diumenge, per la qual cosa als joves de comarques ens era difícil poder anar a l’estadi, ja que era molt car i de vegades no teníem possibilitat de tornar a casa aquella mateixa nit. Un company que estudiava a Barcelona ens va convèncer per situar-nos al gol sud amb els Boixos nois. De seguida em vaig adonar que allò no era el meu ambient. Nosaltres teníem uns ideals catalanistes i estimàvem el club, mentre que aquells xavals de catalanistes no tenien res ni tampoc els colors blau i grana tenien gaire significat per a ells. Molts d’ells semblaven veritables delinqüents i sempre portaven algun tipus d’alcohol a la mà. Això sí, tots i cadascun parlaven en espanyol, la qual cosa, a nosaltres que veníem de comarques catalanoparlants, ens sobtava moltíssim i no enteníem. També vaig coincidir amb un grup de Boixos nois a l’autobus que ens portà a Rotterdam el 1990 a presenciar la final de la Recopa contra el Man. United (la qual perguérem amb gol inclòs de l’exblaugrana i gal·lès Mark Hughes). Novament vaig poder comprovar la seua nul·la catalanitat i el seu nul interès pel nostre club. El futbol era i és l’excusa per a les seues malifetes.
L’espectacle que varen fer aquesta gent dissabte a l’estadi de Montjuïch va ser d’espant. Ara bé, aquest espantós espectacle l’han continuat malauradament el president del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, i el vicepresident Pedro Tomàs (Déu me’n guard de catalanitzar-li el nom!). Ells també varen fallar i molt, ja que el seu sistema de seguretat no va funcionar. Que consti que els responsables directes són els energúmens que tiraren les bengales, però ells eren els responsables que aquestes bengales no entressin a l’estadi. Ara donen mostres de mal perdre i d’animadversió envers el Barça. Si els arriba a passar el mateix contra un equip de la messeta el nom del qual no vull recordar s’haurien mostrat com a corderets, com sempre han fet. El mateix Sánchez Llibre va donar suport a la candidatura de Madrid a les olimpíades després del boicot del govern espanyol al reconeixement internacional de la Federació catalana de patinatge, la qual cosa fou una mostra substancial de servilisme i de llepaculisme (que diuen al meu poble). A més, ells també tenen ultres que han fet incidents arreu, igual de feixistes que aquesta colla d’eixelebrats que de barcelonistes no en tenen res.
Per a aquests dirigents espanyolistes ara resulta que els culpables són els jugadors del Barça que es varen comportar molt dignament al camp, als quals volen portar al tribunal de disciplina esportiva. Amb aquestes declaracions pixen fora de test i donen mostra que no han paït el resultat. Ells sí que haurien d’anar a aquest tribunal! Va ser un bon partit de futbol amb un Barça infinitament superior al rival. Si el darrer penalti és dubtós, també ho és el gol dels blanc-i-blaus així com va haver un penaltí claríssim no pitat a l’àrea perica al minut 5 de partit. És lamentable que només es parli d’aquesta colla de brètols aliens al futbol i a la catalanitat, enlloc de la progressió substancial del joc del Barça i de la consolidació de jugadors com Iniesta, un dels millors del món en l’actualitat.
La directiva que presideix Jan Laporta ha estat exemplar quant a combatre els grups ultres, i han fet una tasca magnífica no sempre entesa (ja que la dirigia un personatge fatxa). Ja voldria veure Sánchez Llibre combatent amb el mateix ímpetu el grup feixista que cremen banderes catalanes partit sí partit també i porten esbàstiques al camp. Val a dir que tampoc aquests brètols representen l’Espanyol ni la seua afecció.
El botxornós espectacle de dissabte no s’hauria de repetir. Les injurioses declaracions d’aquests dos directius pericos en res ajuden al futbol ni a la germanor entre els afeccionats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només afegir una cosa: si les entrades no es compren a les guixetes del club visitant (com sí que passa als partits de competició europea) com és que tots els seguidors blaugrana (incloent-hi els salvatges de les bengales) estaven situats a la mateixa zona del camp? No ho acabo d’entendre; si les entrades es venen en quantitats petiters, i només a les guixetes de l’Espanyol, com poden segregar ambdues aficions?
Estic molt d’acord amb el teu escrit i en deixar les coses clares i vull manifestar el meu absolut suport a la reacció del president Sr. Laporta. A nomès uns brètos de la més baixa categoria s’els acudiria d’envestir al Sr. Laporta enmitg del seu propi palco, on ells son l’èquip amfitrió! i el President Blaugrana és un convidat que gaudeix del dret al respecte i a la preservació del seu honor.
Intimidar-lo físicament, insultarlo i fer-lo culpable de l’actuació d’uns personatges als quals ell s’ha enfrentat amb totes les seves forçes i n’ha pagat unes consequències que podrien haber arribat a ser molt greus, és un comportament tan vil que no el trobariem ni en aquesta famosa tribu amagada que varen fotografiar fa uns quants dies a l’Amazones!.
Felicito al Sr. Laporta per plantar cara a tota aquesta colla de frustats , anaiguats i botiflers i escupir-lis a la cara alguna cosa més que quatre paraules.
Jo des de petit he estat afeccionat a l’Espanyol, però penso que és una tonteria jugar una lliga en pressupostos tan dispars, com ha de combatre el Numància els macroimperis del Barça i el Madrid, passa una mica com a la fórmula 1, l’esport s’ha de digerir d’una altra manera però tots plegats, Laporta tenia un franquista a la junta i ho acceptava de totes totes, si no vulgués no seria president, per tant ha de pair les consequències de tot plegat dins un organigrama democràtic que ara per ara no l’eccepta en la seva majoria, les opinions individuals són això opinions individuals, sí, Sànchez Llibre no és cap model, això és una veritat majúsucla, catalanitzar el nom d’un català és tonteria, hi ha molts noms castellans de catalans de sentiment. Si els haguéssim de catalanitzar tots ja hem diràs tu.
L’espanyol ha tret més punts al Madrid els últims quinze anys que al Barça, molts més punts, t’ho dic des de l’hemeroteca de l’Sport on treballa un amic meu.
Jo sóc practicant i seguidor de molts esports i t’asseguro que pretendre fer catalanitat dels potentats que es vesteixen de curt no és lògic, ells, mai més ben dit juguen un altre partit són professionals i es deuen a les seves habilitats i a la seva projecció.
Jo penso que els seguidors d’equips “pobres” ens hem de plantejar si volem seguir amb el joc, perquè anem a rebre any rere any com aquells corredors de Fórmula 1 que sempre són al darrere, perquè no tenen bona escuderia, el gol de l’espanyol no ho era, i el Barça mereixia la victòria això és un fet, però els que van tirar bengales duien símbols del Barça i els jugadors els van aplaudir, no acuso els futbolistes del Barça els admiro, responien a un suport, dins els Boixos hi ha força catalanistes, ser catalanista és un adjectiu i les persones som un pòsit d’adjectius amb ombres i clarors, molt més enllà del nostre equip de futbol o el nostre sentiment patriòtic.
Hi ha molt a dir, a mi no m’agrada parlar de futbol des dels colors dels afeccionats, m’agrada parlar d’esport des del talent dels esportistes que és l’única veritat, se me’n refot que Nadal sigui del Madrid, el que m’interessa és que sigui capaç de fer el que fa, se me’n refot que Iniesta sigui d’Albaceta per a mi és un mac capaç de fer parlar la pilota.
No vull aixecar polèmica, sols donar la meva opinió, Laporta i Sànchez Llibre no són esportistes, són empresaris de l’esport i els que ho veiem i sentim l’esport en la seva definició més intrínseca no els veiem com a protagonistes dels nostres delits.
A mi m’agrada veure l’Eibar com juga a segona A en quatre rals i no com una afició amb molts i molts diners guanya un club amb deu pessetes i ho celebra com si fos, vamos lo no va más, no, els esports col.lectius són víctima de l’impossibilitat d’igualar pressupostos. Algú dirà que s’espabilin a col.leccionar sentiments els altres perquè el Barça, club que considero d’una grandesa social immensa té de sobra, però Catalunya provincial que té? equips a segona B com a molt, mira els valencians i els andalusos que repartidets.
No vull generar polèmica, penso que el tema no s’ho val, el Barça sempre estarà dalt i el Huelva sempre baix, el Madrid sempre dalt i el Numància sempre baix o no?
Sé que el tema té molta més corda i seria bo discutir-lo oralment que és com es funciona millor a l’hora d’argumentar, l’escriptura és febril i partidista i a voltes raona menys perquè pot l’ira o l’afectació per paraules que han ferit.
És una opinió espero que ningú s’ofengui, em penso que no. Sols faltaria que l’esport ens colpeges el sentiment des dels dirigents per favor, l’esport és Maradona a Mèxic, Koeman a Wembley, Gasol a la NBA, Barrufet a les olimpiades i em deixo esportistes cent per cent per respecter a aquells que es miren els esportistes per la llengua que parlen i no pel talent que desprenen.
Sí, hi ha catalanistes entre els boixos, les mateixes bases ideològiques d’aquest grup aposten per un cert nacionalisme català i una tírria immensa contra tot allò castellà especialment de Madrid, jo tinc amics boixos i exboixos, alguns més mansos que d’altres, la multitud no es defineix humanament s’ha de buscar individu a individu, no tots els boixos són eixelebrats ni tots els eixelebrats són bojos. No és questió de ser assenyat és questío de ser psicosociòleg.
Les bases dels boixos te les puc enviar, a més hi ha molts llibres que parlen de la catalanitat vertadera o falsa d’aquest grup radical com del to nazista dels pericos més viscerals, t’ho diu algú que pensa més des de l’esquerra, un perico que tampoc entèn massa els seus radicals.
Tornant cap a Barcelona, he escoltat a Catradio com el Comitè d’antiviolència estudia sancionar a Pedro Tomas i a Daniel Sánchez Llibre per les seves declaracions. Ves per on, algú hi posa seny
La directiva de l’Espanyol va perdre una bona ocasió de sortir després del partit i fer una declaració conjunta amb el Laporta i la del Barça i mostrar unitat contra aquesta gent…Fa la sensació que el ‘calenton’ per l’última jugada va marcar les declaracions del final i tot plegat…
La veritat és que no crec que s’hagi de sancionar ni al Piqué ni a l’Henry…Ara bé, allò que un jugador no sap què està passant a les grades, com s’ha dit, em sembla una excusa molt dolenta. I més, quan el partit va estar 8 minuts parat per tot això. Però després d’haver-se equivocat anant a celebrar el gol amb aquesta gent (crec que va ser un error molt gran), el que no haurien hagut de fer és saludar-los i aplaudir-los quan marxaven del camp, al final de tot…allò sí que sobrava. Per què algú els hauria hagut de dir, que no tornessin a fotre la pota, no? La sanció d’antiviolència, com deia, no s’escau. Però no estaria malament que algú els hi estirés les orelles als jugadors… Per aïllar als ultres és indispensable que ells també s’hi mullin…
Per cert, l’Espanyol també ha acabat amb les brigades al Lluís Companys… Malhauradament, per la Messeta, com tu dius, no s’ha pres el mateix exemple…
Salut
Visca el Barça ara i sempre! Felicitacions pel blog emigdi!
I com diuen al meu poble, perico que vola, perico a la cassola!
Hola Emigdi,
Hoy escribiré en español, espero que no te reviente el PC.
Despues de leer tu opinion tan partidista sobre el triste espectaculo del Sabado, no me extrañan en absoluto tus ideales politicos tan radicales. Si todo lo ves igual que ves el futbol, en normal que en otros ambitos pienses lo piensas.
Els boixos nois son la aficion culé, tanto si te gusta como si no… es lo que hay. Hablan castellano… no me extraña, el Barça es un club lleno de “charnegos” que se apuntan al caballo ganador. Lo de los jugadores del Barça agradeciendo el apoyo a esos descerebrados, lamentable total, y no estaria mal que los sancionasen. A Hugo Sanchez por tocarse los huevos le cayó algun partido de sanción.
Respecto a lo ocurrido dentro del campo, el gol del Espanyol estuvo precedido de falta, pero despues el arbrito se encargó de compensar suficientemente. Expulsion injusta, y penalti mas que dudoso en el ultimo minuto del tiempo añadido. Sin comentarios… si vosotros en casa, perdieseis un partido de esta manera con el Real Madrid (por ejemplo) se hunde Catalunya… lo que habria que aguantar de toda la culerada…
Por lo menos veo que hay otros blogueros, no tan recalcitrantes como tu, que ya te han puesto los puntos sobre las ies…
Bueno, quinta jornada, y ya vais robando a manos plenas… eso no es buen sintoma, creeme…
Pero bueno, ya esta bien asi,
Emigdi estic d’acord amb tú, desprès del partit ja vaig manifestar aquestes opinions en el meu escrit http://lentornblaugrana.blogspot.com/2008/09/victoria-amb-incidents.html