Emigdi Subirats i Sebastià

Tu també eres la flaire d’Amèrica, el black lives matter,
feliç digeries a la cuina pensant que en no-res menjaríeu acostats,
quan el color de la pell deixaria de ser frontera inerta.
Com el nigro vas somniar en rius de gent de tonalitats
distintes, que s’aplegaven per menjar i beure i riure,
per espargir coneixements vitals per sempre més!
Eres el poeta de la pella mig fosca, de l’entranya acolorida,
del dolç renàixer dels humans en la florida primavera,
de la vida ancestral de cants, labors i amors.
Eres el gran cantor del poble mai engendrat per ser esclau,
de la dignitat racial feta color amb total enteresa,
de l’ús humà del vers per crear eterna tendresa.

A Langston Hughes

La veu de dona ressona amb versada ben transparent,
amb càntics populars que retraten un gran anhel,
arreu de la terra dura amb un poble resistent.
A l’argenteria amb l’arrel rural omnipresent,
la poesia feu dolça sa creixença espiritual,
i el tirocini de parles li eixamplà els horitzons.
Una ànima musical que enraonava amb accents
d’altres parlars que al seu cor trobaren via,
dolça ventura de la vida feta vers.
Amb Carles Riba conrearen mil passions,
la cultura llibresca fou l’eix central del seu món,
composant bells poemes i adobant grans traduccions.

A Clementina Arderiu

La memòria perviu tothora en nostra ment,
ta excelsa ploma ens honora amb un retrat vivent,
la vida casolana somriu… s’enlaira al llarg del temps.
Creuares pel Coll d’Ares quan l’ànima se t’enfonsava,
bressol de poesia Montpeller esdevingué,
la cultura feu sa via malgrat la gana i el plor.
Forjares coneixences que empremta et deixaren,
amb el Nyassa creuares l’incògnit oceà,
un escriptor de pes tostemps dempeus roman.
Ets glòria ben lletrada, cronista d’una història,
en què un règim genocida tants éssers expatrià,
ton esperit memorialista un món perpetuà.

A l’Artur Bladé i Desumvila

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!