Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

16 de juliol de 2010
20 comentaris

Nessie School tanca les portes

La meua germana i jo vam obrir les portes de Nessie School of Languages al juliol de 1991. Vàrem llogar un local al carrer de Navarra, que havia estat anteriorment la seu de l’acadèmia Big Ben. Recordo molt especialment la il·lusió familiar dels primers mesos quan marxàvem cap a Amposta, conscients que teníem un gran projecte laboral i educatiu per tirar endavant. A partir del segon curs, s’incorporà a la plantilla, l’Araceli Aguiló, la meua dona, que ens ajudà en tot moment a tirar endavant l’acadèmia. Vam treballar moltes hores diàriament i vam aconseguir multiplicar per dos l’alumnat en només un any. Vàrem comptar amb un professor anglès, Mike Ackroyd, de Macclesfield (Cheshire), durant uns anys. El 1994 vàrem poder adquirir en propietat el nostre local actual al carrer d’Enric Granados.
Han estat 19 anys d’ensenyament d’idiomes a la principal ciutat del Montsià. Ens hem integrat a Amposta completament i ens sentim part de la societat ampostina en tot moment, i hem col·laborat en tota mena d’activitats. Hi han passat més de 1500 alumnes!!! Si un aspecte hem de destacar, ha estat la fidelitat de l’alumnat, i l’entranyable amistat que hem anat conreant amb moltíssims d’ells/es. Al nostre local es continuarà ensenyant idiomes, ja que s’obrirà una nova acadèmia que portarà una alumna estimada, l’Ester Escrihuela, llicenciada en traducció i interpretació per la universitat autònoma de Barcelona.
De les activitats que hem organitzat des de Nessie, cal destacar molt especialment dos: l’equip de futbol sala i els viatges a Benllech Bay (País de Gal·les). Vam aconseguir aplegar els millors jugadors adolescents ampostins a redós del nostre equip (Ramsés Rosales, Sàndal Campàs, J. Antoni Llaveria, Esteban Balada, Josep Puig, Marc Fornós, Manel Macià, Martí Soriano, Agustí Pueyo, Jordi Escoda, Xavi Cruz… i molts més), que va competir des de 1991 a 1995 al campionat primaverenc de Campredó i en competicions escolars ampostines. Al 1994 vàrem enfrontar-nos a un combinat del Barça que estava en un campus estival a Amposta, en el qual jugava Talin Alexanko i eren presents Roger Garcia i Guillem Amor. Quant a les estades per Gal·les, eren en un campament a la població costanerade Benllech Bay, en el qual van anar una cinquantena de nois i noies que varen conviure amb els joves anglesos i gal·lesos durant diversos estius.
Els alumnes que més anys han cursat els seus estudis entre nosaltres han estat la Carla Moreno i l’Albert Piñas. Són molts els cognoms que ens han acompanyat i ens han permet bastir una experiència inoblidable. Recordem molt especialment les nissagues de germans/es que han vingut curs rera curs: Garcia-Abrodos, Blanquet-Aragó, Fornós-Monllau, Tomàs-Morales, Piñas-Font, Aubeso-Sales, Calduch-Cuartero, Paz-Simó, Ruiz-Fabregat, Moreno-Estellé, Garcia-Costa, Llombart-Soriano, Saà-Sendra,  Carles-Benito, Puig-Lletí, Simó-Parra, Calvet-Sicília, Buera-Bel, Lobato-Bertomeu, Ferreres-Ferreres, Falcó-Bertomeu, Sagarra-Sanz, Climent-Huguet, Cruz-Conesa, Ortí-Rebollo, Mormeneo-Mèlich, Sogues-Carmona, Alonso-Sebastià, Gas-Cugat, Roig-Piñas,  Lorenz-Cubero, Gallart-Escolà, Codorniu-Franch, Miró-Llombart, Argentó-Fibla (sabem que ens en deixem uns quants…). Igualment hem de tenir unes paraules per als ciutadans de la veïna població de l’Aldea, que ens ha proveït nombrosos alumnes estimadíssims al llarg de tots aquests anys, i també per a les desenes de campredonencs que hi han passat.
Hem tingut molts bons alumnes, alguns dels quals han aprovat el Proficiency, i molts d’altres exàmens d’alt nivell en diferents llengües. El millor alumne que ha passat per l’acadèmia ha estat l’Isaac Garcia, que va superar els màxims nivells en molts idiomes. Molts d’altres han cursat posteriorment traducció i  interpretació i filologia anglesa, la qual cosa ens ha satisfet moltíssim. Personalment, tot i que me n’he estimat molts i moltes, el més estimat ha estat Josep M. Puig, no podia deixar d’esmentar-ho: la nineta dels meus ulls. I parlaria de molts i molts nois i noies, malgrat la por de deixar-me de molt importants i estimats: Marc i Josep David Fornós, Joana Serret, Araceli Subirats, Eva i Àngels Ruiz, Santi Valldepèrez, Eros Tirado, M. Elena i Francesc Miró, Marc i Oriol Llombart, Cinta Falcó, Àlex Barberà, Núria Piñas, Davínia Bertomeu, Josep Subirats, Virgínia Bernabé, Jael Ferreres, Alfred Calvet, Rafel i Aida Mormeneo, Sandra Rosa, Jèssica Melich, Agustí Pueyo, Noemí i Alba Martínez, Patrícia Salvadó, Sandra Carles, Míriam Toledo, Sandra Olaria, Cinta i Xavi Cruz, Roser Serra, Davínia Codorniu, Carla i Andrea Moreno,  Duvi Sancho, Noèlia Campos, Francesc Lluís Cano, Rafel Balada, Aina Elies, Aina i Jaume Paz, Carlos Serra, David i Pau Saà, Marc Múria, Begonya Falcó, Eduard i Isaac Blanquet, Paqui Bòria,  Manel Macià, Jordi Escoda… sento deixar-me’n molts i moltes, però volia escriure noms… em fa sentir el cor romàntic. I alumnes actuals, com sempre recordo els més grans: Manel Ferré, Albert Garcia, Pau Also, Joan De Antonio…
Finalment, he de tenir unes paraules molt especials per la Susanna Ortiz: la nostra alumna, amiga i col·laboradora, que ens ha ajudat tohora a tirar endavant el projecte educatiu.
Ara ha tocat el punt i final… i la vida continua. Jo vaig aprovar les oposicions i tinc encara un any de vinculació laboral a l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. La meua germana també ha començat la seua tasca a l’ensenyament públic. Tota la nostra vida vinculada a l’àmbit educatiu i d’ensenyament de les llengües, i en contacte directe amb els nois i les noies que és el que més ens agrada.
L’acadèmia Nessie School ha omplert uns anys inoblidables  de la nostra vida: el nostre gran projecte laboral. El nom de Nessie l’hem difòs per Amposta i les Terres de l’Ebre. Amposta ha estat una ciutat que ens ha acollit magníficament, estimem i estimarem.
Moltes gràcies a tots i a totes els que heu contribuït a construir la nostra Ítaka educativa particular.
Us estimem a totes i a tots!!!

  1. que les coses s’acaven, però és llei de vida, segur que és per obrir una etapa millor i d’aquestes coses és bonic guardar els bons records. El partits de futbol sala contra Nessie van ser tot un clàssic que llavors alguna espurna treien però que ara ho recordem positivament…

  2. Em sembla que caldria donar-li un aire més empresarial. Es perd una oportunitat pels habitants de les terres de l’Ebre. Cal no tancar mai possibilitats. No per vosaltres, a títol personal, sinó per la espenta social i projecció internacional de les gents ebrenques.
    Una abraçada.

  3. El teu escrit m’ha emocionat Emigdi. Jo també recordo amb tendresa les hores i hores que m’he passat al Nessie, i com molt bé deia l’Ester, molts de nosaltres potser no hauríem estat el que som ara si no hagués estat pel vostre ensenyament (recordo quan em vau suggerir d’estudiar traducció).
    També tinc el record de quan la meua gran amiga Míriam Toledo em va dir amb 12 anys que m’hi apuntes, i vull nombrar grans amics que vaig conèixer al Nessie com Alfred Calvet, Pep Simó, Sandra Carles… bé, què t’haig de dir a tu… si ens has vist créixer, i tornar-nos persones mig decents… ejem.
    Ara és moment de canviar d’etapa, i tots el canvis són per a bé. M’agrada veure com ens hem fet grans i com la gent que ha passat per les nostres vides ens ha marcat en certa manera. Ara molts altres nois i noies tindran l’oportunitat de tenir professors com vosaltres que vertaderament estimeu la docència.
    Rebeu una abraçada ben gran, vos duc al cor.

    Maria

  4. Jo també sento que he format part d’aquesta etapa vostra. Encara recordo quan només amb dos anys ja passava hores a l’acadèmia i només vai ser capaç d’aprendre RED… Han estat moltes les estones que hem compartit i ara, com tota la resta, només us vull donar les gràcies per tot i desitjar-vos molta sort. Mai us oblidaré.

     

  5. Eva Ruiz Fabregat

    Voldria dir moltes coses, però suposo que tot es pot resumir en un gran GRÀCIES. Sempre dic que he arribat on estic gràcies a vatros, pel que m’heu ensenyat i per “obligar-me” a fer coses que no em veia capaç de fer (eh, Emigdi? les meues inseguretats…). Ara que em dedico a l’ensenyament utilitzo moltes tècniques “emigdianes” i espero que puguen tenir els mateixos efectes en els meus alumnes que els que van tenir en mi.
    GRÀCIES PER TOT I VISCA EL CLERO!!!
  6. ostres, emigdi, no en sabia res! sí que anava veient pel facebook que corries per sitges, però em pensava que mònica continuava al peu del canó… buf, quines paraules més emotives, i quants records que em vénen al cap. jo sóc de les veteranes, dels temps del big ben…

    va ser un autèntic gustàs tenir-te com a profe, eres (i pel que veig continues) tan entusiasta! guardo un munt de vivències de tots aquells anys, perquè a nessie tot eren autèntiques vivències: les classes, les festes, els exàmens, els debats, les confessions, benllech… i molt bones estones amb la gent: tu, mònica, araceli, mike, els companys i companyes (també hi posaria uns quants noms, però em fa por deixar-me’n algun)… tot plegat forma part molt important de la meua vida, tant que la meua professió la dec en gran part a aquells anys.

    la vida sovint fa deixar uns camins per emprendre’n d’altres. espero que aquest nou camí us porti noves i bones vivències, tant o més que les que deixeu enrere… tot i que nessie sempre formarà part de tots natros! (coses de la vida: sabeu que aquest estiu me’n vaig a escòcia de vancances? :))

    gràcies per les paraules, emigdi, i per tanta dedicació professional i, sobretot, humana!

    records a tots i a vore si ens veiem un dia! 😉

    una abraçada forta!!!

  7. MOLTES GRÀCIES PER TOT!!!! jo també soc mestre i utilitzo moltes tècniques “moniquianes” en este cas perquè MÒNICA va ser la meva gran mestra…

    i la meva germana Eva té raó… tot es pot resumir en GRÀCIES!

    una abraçada enorme per als 3!

  8. Bego Falco Cugat

    Uff! fa cosa veure com passen els anys… però encara me’n recordo exactament de la primera acadèmia, quantes tardes!! Us aprecio molt! ens veiem al sopar.

    La Cecilia Castello A mi tb em fa molta pena que el besáis tanqui pero em queda l’alegria que continuara la feina una persona que personalment aprecio molt i que se que transmetra molts dels valors que han caracteritzat al Nessie

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!