Emigdi Subirats i Sebastià

Aquest matí hem rebut la visita del president de la Generalitat, José Montilla, a l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. Ha vingut a veure les obres de reforma del centre, una volta acabades definitivament. Ha estat un matí curiós, amb els xiquets pendents de la visita presidencial i dels periodistes de tota mena que ocupaven els passadissos i els diversos patis. Ha entrat a diverses classes, entre les quals a l’Aula d’acollida, i ha conversat amb els i les alumnes. Era curiós veure avui els professors i, sobretot, les professores més mudats/des de l’habitual i un clima de nervis entre el professorat.
No et visita el Molt Honorable cada dia al teu lloc de feina!!!
Tots els lectors i les lectores podeu comprendre que no m’ha fet una il·lusió especial veure’l en persona, ja que no tinc, precisament, el pòster seu al capçal del llit.
Ha estat curiós el fet que un xiquet de 1r ESO s’ha posat a cantar In-de-pen-dèn-ci-a davant del grup de polítics acompanyants, mentre un dels guardaespatlles li deia: calla, que no saps el que dius. No sé en quina llengua ho ha dit!!!

El dia d’avui, doncs, el recordaré, com el de la visita del president al meu institut, el del lliurament de la creu de Sant Jordi a Manel Pérez Bonfill, literat i catalanista, i la mort d’un feixista amb aires d’excel·lència, whose name I don’t want to remember. Un feixista menys al món!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!