Emigdi Subirats i Sebastià

Cada dia que passa creix a passes agegantades el desconcert de bona part de la ciutadania quant a les actuacions del govern català en matèria hidràulica. Ens volen vendre diverses motos sobre la seua gestió de la sequera, a despit que totes les quals passen per un “imprescindible” transvasament de l’aigua de l’Ebre, que és totalment inacceptable per als ebrencs i les ebrenques que varen deixar-se la pell perquè es derogués el PHN aznarià fa uns anys. Em dolen moltíssim molts dels “tics” polítics que estic observant en les darreres setmanes en gent que se les dóna de “progressista”. Personalment, el tripartit mai no m’ha fet el pes, atès que sempre m’he sentit molt allunyat de la branca espanyola que l’encapçala. Sóc partidari acèrrim, en canvi, de la unitat d’acció de les branques de l’esquerra nacional, ERC-ICV-CUP. Tot i això, mai no he qüestionat la seua legitimitat, ja que accepto la conjuntura política catalana democràticament. Durant la Diada de Sant Jordi d’enguany, quan vaig escoltar les declaracions del president José Montilla convidant  el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, a dimitir del seu càrrec si no accepta el transvasament de l’aigua de l’Ebre cap a Barcelona, em van passar pel cap mil sensacions confuses. La primera va ser una gran indignació. Com es pot parlar amb tanta lleugeresa sobre un tema que arrossega tants de sentiments? Em va demostrar que no importa que un sigui de dreta o d’esquerra, quan es tracta de destruir políticament un adversari. O amb mi o contra  mi, i “fot el camp que ja no et necessito”, aquest és el missatge montillenc. Les urnes, malauradament, gràcies al suport dels catalans/es i dels ebrencs/ques,  han donat un poder tan gran als del PSOE que els ha envalentonat i els ha portat a convèncer-se que ja no necessiten ningú. Tenen la legitimitat electoral per fer el que vulguin! A partir d’aquestes declaracions, crec que s’hauria d’obrir un important procés de reflexió en les dos forces minoritàries que integren el govern d’entesa, que s’haurien de plantejar la seua continuïtat.
Malauradament, els consellers ecosocialistes, Francesc Baltasar i Joan Saura, s’han alineat amb les tesis de Montilla i ZP, la qual cosa portarà a l’enterrament del projecte polític d’ICV a les Terres de l’Ebre i a la demarcació de Tarragona. El seu país sembla que tampoc traspassa els límits fluvials del Llobregat. La seua actitud davant la direcció ebrenca d’ICV ha estat prepotent i autènticament lamentable. Primerament se’ls ha mantingut enganyats i desinformats, i després se’ls convida a sortir de la formació si no estan d’acord amb un projecte que no pot ser acceptat pel seu electorat de cap de les maneres. Els “tics” estalinistes de Saura i Montilla són evidents, fan purga a l’estil de com ho feien durant els anys del franquisme  els partits d’esquerra contra qualsevol dissidència interna.
Quant a l’altra formació del govern, ERC, cal un posicionalment com a partit contrari totalment al transvasament de l’Ebre, sinó ja no seran creïbles. I és una llàstima, ja que ERC havia creat unes enormes complicitats  a les nostres terres que l’ha portat a tenir un important poder polític. Cal que la direcció es reboti contra el PSOE d’aquí com ha fet en tantes altres ocasions i ho faci ràpidament.
Montilla ens ha deixat orfes de president. Sembla que sigui únicament  el president dels 5 milions i mig que “viuen i beuen” a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta teoria l’adoba tota la maquinària corrosiva periodística que ens recorda dia sí dia també la xifra d’habitants que se n’ha de beneficiar del transvasament, als quals no els importa gens ni mica el posicionament de la gent ebrenca. És més que evident que fa uns anys una llarga colla de periodistes ens donaven suport únicament per  carregar-se el govern del PP. Ara el transvasament és considerat com a  necessari!!!
El que més em dol és la desestructuració de Catalunya i de la catalanitat que aquest projecte comportarà. El fet que el govern del país ens doni l’esquena tindrà conseqüències directes en la nostra gent, i ens apartarà una mica més del projecte nacional català.
A part de demanar la dimissió del conseller Baltasar, per la seua actitud impresentable, cal demanar la de Montilla, com a president transvasista. I no usaré l’expressió “ens ha traït”, que els psoecialistes varen fer servir tants cops contra el govern de Pujol. La paraula traïdor està esborrada del meu vocabulari, ja que és fàcil d’adonar-se com juga tothom. Per coherència personal,  encara entono el crit de milers i milers d’ebrencs i d’ebrenques: Mai més un govern transvasista, mai més un president transvasista! Montilla, Dimissió!
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!