Emigdi Subirats i Sebastià

Aitor Txiki Beguiristain va començar la seua carrera esportiva a la Reial Societat, l’equip de la seua ciutat natal, Donostia. Formava part d’una excel·lent pedrera de jugadors que varen sorgir de l’estimat equip donostiarra que jugava a l’antic camp d’Atocha, quan la Reial era un dels equips punters del futbol peninsular  ja que la pedrera basca era inesgotable. Val a dir que Atocha i l’actual Anoeta, San Mamés a Bilbo i El Sadar a Iruña (ara rebatejat innocentment ja que els espanyols mai no polititzen l’esport!!!) han estat històricament els tres camps on el Barça ha estat rebut dígnament, ben al contrari que als  camps de l’Espanya profunda, la no-nacionalista i constitucionalista!!! A finals dels anys 1980 el Barça va adquirir tres puntals donostiarres: Beguiristain, J. Mari Bakero i Lopez Rekarte, que es varen convertir en estrelles del Dream Team de Cruyff que havia de fer-nos vibrar tant. Era un període en què les negociacions eren molt més nobles, encara no havia entrat en escena aquell dels milions d’alli dins la messeta. De Txiki Beguiristain recordo molt especialment un gol que va fer al camp del Logroñès canviant-se la pilota de peu sense tocar a terra. Era un jugador emblemàtic i molt estimat a l’equip, que tenia molt bon feeling amb els jugadors holandesos del moment. Era especialment amic d’aquell simpàtic jugador que va ser Richard Witschge, un dels capricis de Cruyff, més simpàtic que efectiu per cert. Les generacions noves coneixen Txiki per la seua faceta com a dirigent esportiu blaugrana en la sensacional etapa actual que esta superant tots els rècords i que farà veritablement història. Aquests triomfs son impossibles de digerir per alli dins a Espanya, la qual cosa els porta a dimonitzar Jan Laporta 24 hores al dia… Txiki ha estat un veritable exemple d’integració a la terra. Parla català perfectament la qual cosa l’honora de debò i hauria de ser un exemple per a la resta de jugadors que vénen a guanyar-se el pà i molt bé a casa nostra. També ha estat sempre compromès amb la causa basca, per suposat, ja que com diu el refrany qui perd els orígens perd la identitat. Txiki fixa’ns Cesc prompte, que l volem a casa!!!
Aquests versos van per tu, estimat Txiki:

Veiem com les senyeres s’enarboren
al camp, en uns instant de joia immediata.
Corre per la banda un extrem basc,
s’endinsa a l’àrea i la clava.
Llavors tot el camp és un clam
som la gent blau grana,
que venim de lluny i de prop,
que som gent ben catalana,
i d’enllà de l’univers ben nostre.
Som un dream amb un team per a la història,
amb l’anhel de victòria que encomana
alegria, joia, força… Vida…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!