Emigdi Subirats i Sebastià

Patrick Kluivert va gaudir de nombrosos admiradors i també d’un nombre igual de detractors durant la seua carrera esportiva, molt especialment durant els seus lluïts anys a can Barça on va esclatar com a futbolista estel·lar. Jo era kluivertista, a mi m’encantava el seu model de joc i el seu caràcter al camp. Era un jugador rentable, que aconseguia molts gols al llarg de  tota una temporada. El seu estil va ser controvertit. Molts el comparaven a l’inefable Julio Salinas, dels anys del Dream team, perquè de vegades solia fallar gols cantats i era capaç de fer allò més difícil, en canvi. La categoria futbolística de Kluivert era molt superior a la de l’esmentat jugador basc i ara comentarista de la tele de ponent. Kluivert va haver de viure aquells anys convulsos al Barça, amb l’adéu de Núñez (ja li tocava…), l’arribada al tro d’aquell impresentable de Joan Gaspar, que una mica més ens envia a jugar amb la caixa buida amb el Poli Ejido o l’estadi de los Pajaritos. També a la banqueta estava aquell home que feia tanta temor quan parlava, quan mirava, quan respirava… El Van Gaal que va omplir la casa d’holandesos, que va aconseguir alguns èxits importants, però que va aconseguir desmotivar tants i tantes barcelonistes amb la seua manera de fer i d’entendre les relacions humanes. Qui no recorda el Tu eres muy malo (tu ets molt dolent) a un periodista, o la bronca a l’Òscar Garcia, ara segon entrenador de la selecció de Catalunya, aquella que els espanyols mai no deixaran competir internacionalment. Els germans De Boer (si ens els estimàvem…), Winston Bogarde, Zenden, Overmars… acompanyaven altres bons i entranyables jugadors holandesos com Cocú o Ruud Hesp, el porter que més m’ha agradat del Barça fins l’arribada de Víctor Valdés.
Kluivert havia jugat amb l’Ajax i al Milan, però es coronà com a estrella a Barcelona, on va fer-nos gaudir de tardes molt gratificants. Encara va tornar als Països Catalans per vestir la camiseta del València, quan a Holanda havia defensat el PSV d’Eindhoven. Després, fora del camp, es veu que no tenia una vida calmada, però això són figues d’un altre paner. La figura de Kluivert també va merèixer els típics sketchos dels programes humorístics de la radiotelevisió catalana, que es posaven amb els seus atributs sexuals que publicitaven que eren d’un tamany considerable. Sort que té l’home!!!
Uns versos per a un jugador estimat del FC Barcelona del tombant del segle XX-XX!

Sonen les campanes, repics d’il·lusions.
Ressona el camp que és un clam,
reviu la vida amb energia,
esclata l’ànima davant d’un gol.
I sentim el crit efervescent de la gent,
I enlairem senyeres a tots els vents…
I cantem la glòria d’un moment de joia,
I ens sentim partícips d’un equip de la història.
Et veiem avant com encares l’àrea,
i sabem del talent dels teus peus,
i veus joiós com celebrem la victòria
com cantem, saltem, ens sentim els millors.