Emigdi Subirats i Sebastià

El premi Lo Grifonet, que atorga Òmnium cultural de les Terres de l’Ebre des de 2011, ha estat concedit en l’edició d’enguany a l’escriptor i professor Manel Ollé i Albiol. Lo grifonet s’engendra en la mostra de l’olivera, en l’indret on es desenvolupa el fruit. Tanmateix, el guardó pretén reconèixer la tasca extraordinària, tants cops de formigueta i en solitari, que ha realitzat algun ciutadà de de les comarques centrals dels Països Catalans en àmbits diversos de la societat, els quals s’han mantingut sempre fidels a l’ideari d’Òmnium: llengua, cultura i país. 
Fill d’Ulldecona, faldut de naixement, Manel Ollé  ha esdevingut tot un emblema de l’institut tortosí on exerceix com a docent des de principis dels anys 1980. De ben segur, que molts i moltes membres de generacions diverses quan pensen en algun professor del centre educatiu els ve en ment la seua figura. És el professor gens academicista, que transmet passió veritable per la literatura i els seus autors i les seues autores, que ensenya a estimar les lletres com ningú altre: el veritable difussor de les lletres d’antany i les d’ara, dels literats de les comarques centrals dels Països Catalans  i els de qualsevol indret de la nostra geografia. El professor que s’ha esforçat durant anys i panys per dignificar la literatura ebrenca, per difondre els grans homenots nostrats, per donar a conèixer al màxim nivell autors actuals com Gerard Vergés, Manolo Pérez i Bonfill i Zoraida Burgos, els quals ha anat mitificant.
Tanmateix, Ollé, en el seu paper d’escriptor, ha estat tot un mestre de la paraula: el gran recopilador de mots del nostre parlar, que és capaç d’usar tota mena d’adjectius sinònims en la seua conversa i que decobreix els noms dels bolets o dels moixons que reben nomenclatura diversa arreu de les poblacions de la serralada del Montsià. És, doncs, un escriptor de cap a peus, que ha aconseguit que les seues obres, Miquelet Verderol i Macianet el Ventallenc, esdevinguin tot un diccionari de mots, i un homenatge a la vida i els oficis d’antany. De ben jove va ser mestre de reciclatge de català per a adults des del seu inici, en una tasca magnífica en la qual l’acompanyaren grans docents del català com Antoni Nolla, Manel Pérez i Bonfill i Joan Beltran. 
Nogensmenys Manel Ollé ha estat, sobretot, un home fidel a la catalanitat tostemps. L’ha mogut l’ideari d’una nació catalana plena, on la cultura fos el motor d’acceleració en tots els àmbits socials. No ha renunciat mai a una catalanitat intrínseca que el porta a enfadar-se constantment davant de les agressions perennes al nostre parlar i al nostre model educatiu arreu del país. S’indigna davant la implantació fictícia del Lapao ja que adora el Matarranya, davant les aberracions que estan portant a terme les Conselleries d’ensenyament del País Valencià i les illes Balears, mentre lloa pels núvols la tasca d’escriptors mítics com Desideri Lombarte o Jesús Moncada, i d’altres de valencians i illencs. Ha donat prova d’una catalanitat constructiva i sense embuts, amb total radicalitat en l’estima dels arrels i del llenguatge, la qual no s’agenolla davant de res. La mateixa catalanitat que el porta a viure amb tota passió el moment clau de la història nacional catalana que s’està vivint en aquests moments, amb una Catalunya en vies d’alliberant malgrat l’actuació políticament indigna del govern espanyol. 
Per unanimitat, els centenars d’alumnes que han après a estimar el català i la seua literatura al seu costat, consideraran aquest grifonet com a ben merescut. S’ha premiat aquell professor que ensenya llengua i costums, que parla de com es fa el brossat (a la seua Ulldecona natal se’n diu brull) o com s’elaboren els marges, que estima la pedra i la terra, els moixons i els peixos, i que se sent orgullós de ser faldut, ebrenc i català. del seu costat,
Manel Ollé és elnostre grifonet. 2013. El seu nom acompanya els anteriors premiats: el lingüista tortosí Joan Beltran i el músic ampostí Octavi Ruiz. Tots trets són, com la mostra de l’olivera, el millor fruit d’aquesta terra cruïlla i de nació catalana.