Emigdi Subirats i Sebastià

Dimecres passat al programa d’Antena Caro Roquetes "Lletres Ebrenques" vàrem voler homenatjar el Matarranya literari. Avui dia en aquesta comarca hi ha un conjunt associatiu molt important, encapçalat per l’emprenedora gent de l’Associació Cultural Matarranya, que tira endavant nombrosos projectes culturals i literaris en defensa de la llengua pròpia. Vàrem fer un ràpid repàs a la llarga història de les lletres comarcals: des de l’autor medieval Guillem Nicolau, rector de Maella, traductor i cronista al servei de Pere III; passant pel religiós del s. XVIII Fra Roc Farci, el novel·lista Brauli Foz (autor de Vida de Pedro Saputo), el polifacètic folclorista Maties Pallarés, l’advocat Santiago Vidiella o el malaurat poeta Desideri Lombarte, emblema recent de les lletres comarcals.

En l’actualitat, un bon nombre d’escriptors dignifiquen altament la llengua catalana al territori: Silvestre Hernández, Juli Micolau, Susanna Antolí, Carles Sancho, Joaquim Montclús, Josep Miquel Gràcia, David Albesa, Josep Antoni Carrégalo, Antoni Bengoechea, etc. És un projecte literari incipient però que està agafant força a partir d’interessantíssimes col·leccions com Quaderns de la Glera, Quaderns de les Cadolles o la Col·lecció Lo Trull.

En el transcurs de l’esmentat programa vàrem entrevistar el novel·lista Lluís Rajadell, de Val-de-roures. A part de parlar de la seva notòria tasca literària i periodística (redactor de l’Heraldo de Aragón i de Temps de Franja) que l’ha portat a publicar tres reculls narratius: Tret de la memòria, Mort al monestir i Vora el riu, vàrem parlar de llengua. Rajadell es mostrà contundent en la crítica envers el govern aragonès, que presideix el socialista catalanoparlant Marcel·lí Iglesias (fill de la Ribagorça), al qual li ha mancat valentia política per tirar endavant la necessària llei de llengües d’Aragó. Aquesta ha estat la gran estafa de les darreres contendes electorals, la promesa incomplerta per xenofòbia cultural. La manca de regulació lingüística porta a l’emmudiment legal d’una bona part de la població. Les comarques de la Franja de Ponent han quedat orfes culturalment en el seu estatus legal i no hi ha manera que se li posi el punt i final a aquesta anòmala situació. Rajadell va parlar sense embuts, demostrant una fermesa impressionant en el seu ideari que passa per dignificar totalment la llengua del país. Posteriorment, xerràrem amb l’actiu llibreter Octavi Serret, de la mateixa població. També es mostrà partidari de l’aprovació definitivament d’aquesta llei de llengües que acabi d’una vegada per totes en aquesta anomalia cultural. La gent de cultura dóna mostres d’inquietud lingüística davant de les orelles sordes dels governants socialistes.

Acabarem amb uns cèlebres versos del cantant Tomàs Bosque, de la Codonyera "on s’escriu, la dolça llengua d’Espriu": Vols dir amic cantor/ que el vostre chapurreau d’Aragó/ és pura llengua/ és català del bo? Així mateix respectable senyor. Veniu només al Guadalop/ i els camperols d’aquí/ sense gaire esforç/ us donaran una lliçó.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!