Joan Prades i Cid (Jesús 1920- 1989),
conegut entre la ciutadania local com a ?Joan de Figueretes?, va ser un
entusiasta seguidor de la tasca literària i política del seu oncle Joan Cid i
Mulet, al qual admirava fervorosament. Va tenir amb ell una relació familiar
molt estreta que el va portar a mantenir
una històrica correspondència ininterrompuda durant més de 40 anys. La
seva esposa Pietat Valls, molt amablement, ens ha cedit tots els llibres i tota
la documentació que el seu marit va conservar durant anys, que ens fa cinc
cèntims de l?important paper que va jugar durant dècades Cid i Mulet en el camp
de la cultura i de l?esport a Mèxic. Incloïa igualment l?esmentat i nodrit
epistolari que és, sens dubte, una aportació remarcable més a l?estudi de
l?exili català en la seva faceta més humana.
Val a dir que Cid i Mulet se sentia molt
orgullós del seu nebot i ho va manifestar en reiterades ocasions, pel fet que
Joan Prades i Cid era l?únic membre de la família que seguia els seus passos
literaris. Escriptor i poeta amateur, solia col·laborar habitualment a la
premsa comarcal ebrenca (?La Voz del Bajo Ebro?, ?Butlletí de Festes Majors
de Jesús i de Tortosa?, etc.). Es va afeccionar a diferents gèneres
literaris com el conte i la poesia. En narrativa, va aconseguir guanyar
diversos premis entre els quals destaquen els referents a contes radiofònics.
En poesia, és autor d?una extensa obra, bona part de la qual roman encara
inèdita. El mateix Cid i Mulet l?encoratjava per tal que es presentés a
certàmens literaris amb assiduïtat, alguns dels quals ben importants
històricament com les diverses edicions dels Jocs Florals de la llengua
catalana que varen celebrar-se a l?exili.
Tot i això, el mèrit de Joan Prades recau
principalment en el fet que va ser el veritable interlocutor entre el seu oncle
i la intel·lectualitat tortosina dels anys 1960 i 1970. A partir de l?any 1960,
l?historiador Jesús Massip va interessar-se per la recuperació del patrimoni
històric de la catedral de Tortosa que Cid i Mulet s?encarregà de salvar durant
els seus anys en què va exercir de Regidor de Cultura de Tortosa i Delegat de
Cultura de la Generalitat al Baix Ebre (1936-1938), però que va desaparèixer
mesos abans d?acabar el conflicte bèl·lic. Joan Prades va tenir molt interès en
aclarir aquests històrics fets, i es va encarregar de fer-li arribar al seu
oncle a Mèxic tota la tasca que s?estava fent des de Tortosa, a la vegada que
li demanava les dades d?interès que ell pogués aportar. Les epístoles més
importants que fan referència a aquest tema de la recuperació del patrimoni
tortosí desaparegut els primers mesos de 1939 les hem publicades al nostre
llibre ?La Catalanitat exiliada. Opinions de Joan Cid i Mulet? (EMD de Jesús,
2007).
La resta de l?epistolari l?hem igualment
inventariat i es troba a disposició de qualsevol persona que el vulgui
consultar. Val a dir que ens aporta dades de notable interès personal en
l?estudi de la carrera literària i política de Joan Cid i Mulet durant els anys
d?exili. Ens permet conèixer algunes de les seves dedicacions laborals, la seva
vida familiar, els estudis dels seus fills Montserrat i Josep Maria, el procés
d?edició de bona part dels seus llibres, la seva visió sobre la Catalunya
franquista, la seva relació amb les entitats catalanes de l?exili, la seva
carrera historiogràfica en el sempre apassionant món del futbol, etc. L?Arxiu
Històric de les Terres de l?Ebre, que dirigeix l?historiador Albert Curto i
Homedes, l?ha digitalitzat amb la qual cosa la seva consulta serà
indubtablement molt més fàcil.
Aquest any 2007, amb la celebració del
centenari del naixement de l?històric escriptor, no podem oblidar l?important
paper que va jugar Joan Prades com a lligam entre Cid i Mulet i personatges
actius de la vida social com el Dr. Ramon Miravall, Jesús Massip, el pintor
Jaume Rocamora, el veterà periodista Carles Sánchez i Pastor, el polític Josep
Subirats i Piñana, etc.
Joan Prades i Cid també ha posat el seu
granet de sorra en la configuració de la ja llarga pàgina literària jesusenca,
un poble petit però que ha donat nombrosos homes de lletres que ens cal
reivindicar: Daniel Mangrané, Enric Bayerri, Joan Cid i Mulet, Joan Panisello,
Daniel Arasa, el poeta actual Vicent Pellicer, Joan Prades i Cid, entre altres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!