Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Els partits racistes i xenòfobs estan proliferant per tota Europa, i en alguns països, coneguts per la seua modernitat i pel seu benestar econòmic, de manera quasi imparable. Aquesta és una constatació veritablement lamentable, però una realitat política que costa d’assimilar, atès que la lluita per la democràcia i per la dignitat de l’èsser humà ha estat una constant al llarg dels segles, tot i que darrerament sembla que s’hagi posat la marxa enrere en alguns països europeus. Si a França el fenomen Le Pen va esclatar i espantar a finals dels 1980, avui dia Àustria o Holanda, dos països desenvolupats, viuen immersos en aquest terratrèmol polític que busca l’odi contra l’estranger com a únic ideari. De fet, un dels eslògans d’un dels líders racistes catalans és: ell no és racista, sinó realista. No fa gaire un alumne meu de 15 anys, de l’institut Benaprès de Sitges, em va repetir aquest eslogan, i he de dir que em va preocupar d’allò més sentir-lo en boca d’un xavalet jovenet. El missatge racista està penetrant entre el jovent. És fàcil, és la demagògica barata i crua, que entra entre els més joves que s’arriben a creure que tot el mal prové dels immigants. I és molt preocupant pel problema social que pot crear, però també per l’ideari que els nostres joves van conreant. Estem vivint en una societat multicultural, on cal aquest esforç d’integració i de convivència de tots plegats. Aquest ideari racista implica tota mena de valors negatius, amb els quals han de conviure els més joves: la societat del futur.
A Campredó tots els immigrants parlen català i conviuen sense problema amb la resta. Ser que això no és la norma, i no vull ser utòpic en aquest tema. Hi ha indrets on hi ha molta delinqüència, on alguns nouvinguts no accepten les normes de convivència i provoquen un daltabaix social. No plantejo en cap moment un ideari idíl·lic, perquè la convivència mai no ho és. Fa uns mesos en una reunió un membre d’un grup alternatiu criticava qe es parlès dels deures dels immigrants, com si aquests no n’haguessin de tenir. Això tampoc no és xafar de peus a terra. Com tampoc no ho és alguns comportaments que tenim a les escoles, ni la idea de viure de la subvenció, tot i que molts em negarien aquest fet, és una trista realitat. De fet, cada cop que escric sobre aquest tema vaig repetint els mateixos conceptes…
Tot això no treu, però, que haguem de seguir lluitant per una societat on imperin els valors humans i humanitzants, on es deixen de costat totalment idearis aliens a la decència humana, on els joves cresquin sabent que tots hem de saber conviure. Els crits racistes al camp de futbol són una lacra contra la dignitat humana, i pensem que els més joves són proclius a aquestes actituds, les veues i les senten, els alliçonen.
Sembla evident que a les properes eleccions els grups racistes tindran una forta participació a la vida política i entraran en molts ajuntaments, també a les Terres de l’Ebre. Primer els de casa… és un missatge realment d’espant, perquè se’l creuen i perquè pot captar gent. No és gaire diferent al que està passant a la resta d’Europa, però ens posa en estat d’alerta. Al Parlament de Catalunya ja hi ha un partit amb un ideari únic: antillengua catalana. Aquest racisme lingüístic és recolzat per més de cent mil ciutadans d’aquesta terra. Racisme lingüístic i racisme genètic o racial forma part d’un mateix tot.
Esperem que els partits polítics puguin plantar cara al racisme i no permetin que es difongui un ideari tan degradant contra l’èsser humà ni contra la nostra cultura. Fa por, el seu missatge. Fa por pensar que atrauen tants joves. I fa por la simple idea que el seu ideari pot tenir una aplicació futura…
A Campredó tots els immigrants parlen català i conviuen sense problema amb la resta. Ser que això no és la norma, i no vull ser utòpic en aquest tema. Hi ha indrets on hi ha molta delinqüència, on alguns nouvinguts no accepten les normes de convivència i provoquen un daltabaix social. No plantejo en cap moment un ideari idíl·lic, perquè la convivència mai no ho és. Fa uns mesos en una reunió un membre d’un grup alternatiu criticava qe es parlès dels deures dels immigrants, com si aquests no n’haguessin de tenir. Això tampoc no és xafar de peus a terra. Com tampoc no ho és alguns comportaments que tenim a les escoles, ni la idea de viure de la subvenció, tot i que molts em negarien aquest fet, és una trista realitat. De fet, cada cop que escric sobre aquest tema vaig repetint els mateixos conceptes…
Tot això no treu, però, que haguem de seguir lluitant per una societat on imperin els valors humans i humanitzants, on es deixen de costat totalment idearis aliens a la decència humana, on els joves cresquin sabent que tots hem de saber conviure. Els crits racistes al camp de futbol són una lacra contra la dignitat humana, i pensem que els més joves són proclius a aquestes actituds, les veues i les senten, els alliçonen.
Sembla evident que a les properes eleccions els grups racistes tindran una forta participació a la vida política i entraran en molts ajuntaments, també a les Terres de l’Ebre. Primer els de casa… és un missatge realment d’espant, perquè se’l creuen i perquè pot captar gent. No és gaire diferent al que està passant a la resta d’Europa, però ens posa en estat d’alerta. Al Parlament de Catalunya ja hi ha un partit amb un ideari únic: antillengua catalana. Aquest racisme lingüístic és recolzat per més de cent mil ciutadans d’aquesta terra. Racisme lingüístic i racisme genètic o racial forma part d’un mateix tot.
Esperem que els partits polítics puguin plantar cara al racisme i no permetin que es difongui un ideari tan degradant contra l’èsser humà ni contra la nostra cultura. Fa por, el seu missatge. Fa por pensar que atrauen tants joves. I fa por la simple idea que el seu ideari pot tenir una aplicació futura…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina cara més dura demostres tenir dient això del racisme lingüístic a Catalunya !!!
Una persona com tu, que dius les bestieses que dius dels castellano parlants i espanyols en general… quina poca vergonya !!!
Quasí podríem dir que tu representes el paradigma del racisme linguístic, defensar la teva llengua matxucant la del veí…