Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Avui és l’aniversari de la meua germana, Mònica, i em ve molt de gust escriure un apunt sobre les activitats de dos personetes que ella s’estima molt: els meus xiquets, i fillolets seus…
La Rosa té nou anyets i els darrers mesos està fent un curs de mecanografia dels d’abans, és a dir, d’aquells que s’exigia molt (model anti ESO total!!!). El cursa al Casal Francesc Llop de Campredó, organitzat per una acadèmia amb seu a Castelló de la Plana, i n’ha tret un rendiment magnífic. Dóna un goig veure-la escriure amb l’antiga màquina ‘Olimpia’ de la seua mare, amb les tecles tapades, per memoritzar-les a una alta velocitat! El pare necessita pitet… Enguany tornarà a fer l’extraescolar de bàsket, amb les sessions que organitza l’AMPA del CEP Port-rodó amb el club bàsket Cantaires de Tortosa, un esport que se li dóna molt bé. I per a orgull meu i de sa mare, té un molt bon nivell d’anglès, idioma que m’ha interessat moltíssim que aprengui des de molt menudeta. També és molt afeccionada a la informàtica, sempre usant messenger i feisbuc, i solucionant-nos molts problemes tècnics a casa.
Quant al Guillem, ahir dissabte va tenir el seu debut oficial a la lliga de prebenjamins amb el seu nou club: la Unió Esportiva Remolins-Bítem, en un partit contra el col·legi Teresí de Tortosa. El resultat va ser força advers, però m’encanta veure’l jugar i seguir la seua trajectòria senzilla però il·lusionant. Ahir va ocupar al camp diverses posicions durant els quatre temps habituals de futbol 7: central, centrecampista i davanter… Tot i que el seu vessant negatiu és que no li agrada seure a fer els deures (quanta paciència es necessita!!!), el positiu és la seua afecció a la història, que em permet ensenyar-li moltes coses amb llibres d’història de la nació catalana i de la humanitat, adaptats per als més menuts. També s’ha afeccionat molt a la lectura de llibres de Jerónimo Stilton, com la seua germana, la qual cosa em complau d’allò més. És un ratolí que és redactor de El Eco del Rosegador, i narra històries fantàstiques esplèndides.
Durant el matí anirem a veure plegats una obra de teatre al Felip Pedrell de Tortosa sobre el conte Hansel i Gretel. A la tarda, Guillem i jo anirem al camp de futbol de la Devesa de Camarles a veure un partit de la lliga catalana de juvenils entre la Blanca Subur de Sitges, equip en el qual juguen molts alumnes estimats meus, i la UE Camarles.
PD. En aquest diari personal on line m’agrada parlar de tot tipus de temes per donar una visió global de mi mateix. M’encanta redactar apunts sobre la gent que més m’estimo. Òbviament, aquells/es que em coneixen i els/les lectors/es que m’estimen els agraden aquests apunts i saben que els escric perquè sempre tinc present la família en la meua vida pública. Aquells/es adversaris/àries ideològics, o lectors/es als quals no caic bé, opinaran, de ben segur, que és arrogància o estupidesa personal parlar així dels fills, ja que no deixen de ser activitats del tot normals. Tothom es lliure d’opinar allò que vulgui…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi sempre m’agrada quan parles dels fills, potser perquè malgrat les diferències ideològiques, hi ha afecte entre natros més enllà de la lletra… El sentiment d’estima d’un pare pels fills, sense vels, és senzillament bonic i qui ho vulgui entendre com un exhibicionisme arrogant o pueril és perquè no és pare o bé perquè vol brega per d’altres assumptes aliens a la tendresa que traspues parlant-ne. A més a més, eik, és que són guapos! Més que tu, eik!
Una abraçada,
Miquel