Emigdi Subirats i Sebastià

Ahir vàrem tenir una altra nit màgica amb l’arribada als nostres pobles i ciutats dels reis mags d’Orient. Els que tenim fills xicotets tornem a reviure il·lusions d’antany. L’excitació dels xiquets aquests dies és ben palesa, es nota a l’hora de seure a taula per menjar o amb els hàbits de dormir, totalment alterats. Nosaltres els rebérem a Campredó, mai no hem anat a cap altre lloc. Els reis és una de les tradicions que s’ha anat celebrant al poble any rera any, malgrat que hi hagin cavalcades atractives en ciutats veïnes com Tortosa o Amposta, en les quals Ses Majestats arriben pel riu i fan un espectacle atractiu per a joves i més grans. La meua filla Rosa, de sis anys, ha estat malalteta els darrers dies, però no es va perdre l’arribada dels reis a Campredó, enguany amb un itinerari diferent i amb un Baltasar que parlava francès. Tota la nit se l’ha passada somniant amb els reis, repetint frases en veu alta sobre regals o vestimentes reials. El meu xiquet, Guillem, de 4 anys, porta dies només parlant d’Spidermans, Supermans i d’altres herois del seu ideari d’infant.
La cara negativa d’aquesta jornada ens la presenta el consumisme. Vivim en una societat materialista i consumista, on sembla que tot valgui. D’aquest consumisme frenètic no ens en podem desvincular ningú. Sóc el primer en entonar el mea culpa. Tot i això, a casa enguany hem intentat actual conforme als nostres ideals. Hem adquirit alguna joguina no comercial, la qual cosa repetirem en anys vinents, també hem anat comprant objectes en mercats de segona mà, que no ens han fet rascar la butxaca i que són educatius: pel·lícules en català, etc. Hem fet l’habitual obsequi de contes, ja que creiem que són el veritable tresor per als xiquets, per fomentar-los l’hàbit a la lectura de més grans. Torno a repetir que no ens hem deslliurat de la dèria consumista, atès que també hem fet un nombre excessiu de regals, i hem caigut en l’adquisició d’algun producte d’aquells que la tele "obliga".
També durant aquests dies crec molt important que els nostres xiquets regalin alguna joguina personal a alguna entitat humanitària, perquè comprenguin que hi ha xiquets que no tenen res. Araceli i jo fa  6 anys que apadrinem un xiquet mitjançant l’ONG Global Humanitària. Enguany hem volgut regalar-li una bicicleta. Es diu Cristian Guadalupe i és del Perú, i la bicicleta li ha de servir per anar a col·legi. Rosa i Guillem viuen amb joia aquesta modesta experiència de l’apadrinament, quan reben la felicitació nadalenca o la carta d’agraïment pel regal rebut. Felicito totes aquelles entitats o grups juvenils i polítics que durant aquests dies hagin fet activitats humanitàries o de reivindicació d’un món més just i menys materialista.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!