Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Corria l’any 1990 quan el Barça va proclamar-se campió de la copa del borbó, després d’un excel·lent partit jugat a Mestalla contra aquell equip de la messeta whose name I don’t want to remember. Just acabada la final, un lateral dret murcià que vestia de blanc, Miguel González Chendo, va pronunciar una cèlebre frase profundament espanyola: el que més li molestava d’haver perdut era que la copa del rei d’Espanya l’havia guanyat un equip no espanyol. Varen haver, com de costum, dos reaccions públiques. D’una banda, el llavors diputat convergent Miquel Roca, bon botifler, que va demanar a Chendo que es disculpés i va proclamar a tots els vents la seua espanyolitat davant de la infame negació del nacionalista jugador merengue. De l’altra, a molts independentistes ens van fer sortir un somriure a la cara amb les patriòtiques paraules de Chendo. Varen imprimir-se uns adhesius que deien Chendo tens raó, Catalunya és una nació, els quals encara conservo.
Personalment , la copa del borbó no em fa ni fred ni calor. Vull que la guanyi el Barça perquè no m’agrada perdre ni al parxís ni a un cap i gol, però evidentment rebre un trofeu de mans d’un que cobra d’un càrrec per dret de bragueta no és allò que més m’il·lusioni, precisament. 
Avui s’enfronten els dos clubs de Barcelona, ciutat a la qual Chendo qualificava de no espanyola (ja va bé!!!Just aquesta setmana va arribar-me un correu que em convidava a adherir-me a un grup del Facebook perquè l’Espanyol estreni el camp més bonic de la segona divisió. Si, quant a la política, desitjaria la unitat dels partits nostrats, no podria difondre un missatge diferent quant a l’esport. Encara que bona part de l’afecció perica sigui bàsicament antibarcelonissta, nosaltres no ens hem de posar a aquest nivell. El menut sempre té una sensació de màxima animadversió envers el gran. Vaig viure una experiència similar durant la meua estada a Anglaterra amb afeccionats del Man. City que estan tot el dia pensant amb el Man. United, mentre que per a aquests el City els és indiferent.
Pochettino ha estat una bona aposta per als pericos, ja que coneix la casa i entén de futbol. Jo preferiria que baixessin equips espanyols i que se salvin els pericos, el Mallorca i l’Osasuna, per suposat. Només pel disgust que tindria l’amic poeta Albert Guiu, de Flix, al qual se li fondria la seua delicada veu poètica, no vull veure l’Espanyol a segona.
Aquesta nit amb el Barça, com sempre, esperem xalar i no tinc cap dubte que l’Espanyol serà eliminat. Diumenge, quan jugui contra un equip de les Espanyes, jo vull que guanyi el de la terra. L’afecció està sofrint molt des de fa un any, i voldria veure una reacció. Tot això, malgrat Sánchez Llibre, un exemple d’autoodi que demostra dia a dia amb la seua eterna rancúnia contra la directiva blaugrana, i amb el seu paper de bufó quan va lluir una pancarta de promoció de la candidatura de la ciutat de la messeta als jocs olímpics, quan el govern espanyol psoecialista va exercir totes les pressions diplomàtiques possibles contra la Federació Catalana de Patinatge. Realment patètic!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Recordo les declaracions aquestes però erroniament les recordava dites per Michel. Bé, és que a mi tots aquests tenen la mateixa cara.
I és veritat que en aquesta mena de situacions en que un espanyol posa en dubte l’espanyolitat de Catalunya o quelcom català hi havia la tendència des d’aqui a proclamar-se més espanyol que ningú, situació patètica que crec que va canviant.
Avui el partit no té color, guanyarà el Barça, tot i que t’he de dir que jo he promés esmorzar pagat a tota la meva tutoria, si triomfa la quimera, certament el Barça té un equipàs i set dels quinze millors jugadors del món, sempre sota el meu parer i el millor del món sota el parer de qui sigui, a veure quin equip trau el Barça i quin l’Espanyol, sembla que aquest any la Copa és més aprop que mai del Barça.
Sí, Pochettino ha estat la millor aposta possible, però posats a ser realistes no sé si n’hi haurà prou, justet anirà.
Respecte als complexes, bueno, hi hauria molt a discutir, metafísica pura vaja, però ves Emigdi, que es vegi un bon partit i parlant des del romanticisme més emboirinat “que guanyi el pitjor”.
Quin embolic !!!
Fas equilibris mentals per a justificar no se què…
El que m’ha agradat és el que dius de que el equip menut sempre està pensant i comparant-se amb el gran (exemple els dos de Manchester), i això reflexa molt clarament el que li passa al Barça, sempre obsessionat pel que fan o deixen de fer els de la meseta… has encertat plenament…
Estaria be que avui l’Espanyol eliminés al Barça, a veure si baixeu del núvol…
Hi ha països no europeus, o no estrictament europeus com Turquia o Israel, que participen en campionats de futbol i basquet. Per tant no ens ha de preocupar si juguem o no la copa del borbó. Ens consideren espanyols per invasió militar, no per sentiment. com també van dir-ho a Antena 3, quan els equips madrilenys van perdre contra equips catalans “mala suerte para los equipos españoles”.
qui guanyi o perdi, la veritat és que no sé com analitzem tant aquest circ, és meravellós, però és un circ, no es pot comparar el tarannà de l’Espanyol amb el del Barça, són dos realitats diferents, de fet fora dels indígenes passionals dels equips petits, i tots ho són, menys Barça i Madrid, la guerra és bipolar, la resta com els personatges secundaris del Quitxot, passen amb menys pena que glòria, qui és Quitxot i qui Sanxo? bé això varia, amb Gaspart els gegants eren molins i amb Calderon les ovelles un exèrcit, què sé jo, de tota manera entenc els barcelonistes, tenir un sentiment fort vers un equip guanyador és un atzar positiu, la majoria de diumenges tens una alegria, posats a raonar sobre tot plegat, un barcelonista a qui apassioni el futbol preferirà sopar amb un “enemic” merengue que no amb un de l’Espanyol o l’Eibar si el que vol és parlar de futbol, clar, perquè quan el de l’Espanyol obri la boca, per més bona persona que sigui el culer, i n’hi ha de molt bones persones, se’n fotrà directament. Dient jo t’estic parlant de champions i tu em parles de guguanyar al Múrcia, per favor, siguem seriosos… doncs això, citant al meu hipotètic culer: siguem seriosos.
Sempre ha de passar per Valladolid el Pisuerga?.
Nomes dir-te que posats a triar prefereixo les mans del monarca que les de Villar que, per cert, ja que ho poses en el pla del diners, ahir mateix ho sentia dir: A conte de la federacio ( en definitiva, tambe de tots ) te casa, escoltes, cotxe i un sou que, com a tal, es mes gran que el del monarca. Com ho veus?.
O potser voldries que al Barça li dones la copa de la lliga LLuesma? ( vicepresident de la federacio catalana), el nom del president no el se.