Emigdi Subirats i Sebastià

Fa un parell de dies vaig sentir una  entrevista que m’interessà força en un programa de sobretaula de Catalunya Ràdio a la nova Consellera d’Ensenyament, la Irene Rigau, d’Unió. Personalment, no vull ser extremadament crític amb el nou govern, atès que l’ha votat una gran majoria de catalans i de catalanes que han decidit tenir aquest color polític, la qual cosa, per suposat, s’ha d’acceptar, tot i que jo m’hi senti allunyat ideològicament. Artur Mas és el meu president i aquest és el meu govern, i no són dos frases retòriques, sinó que transmeten a la perfecció els meus sentiments. Sóc català per damunt de totes les sigles…
Em van preocupar, però, alguns dels missatges que vaig sentir de la Consellera. Primerament, el que vaig entendre com a complicitat seua amb l’escola privada, a la qual fa uns anys que  li diuen concertada. Els fonaments d’un país es basen en la defensa i potenciació de l’escola pública, la qual necessita incrementar els seus recursos per cobrir les necessitats socials. Els altres models educatius són respectables, i tenen el seu teixit social. Però no oblidem que l’han triat voluntàriament els usuaris i les usuàries. És l’escola pública a la qual es deu la Conselleria d’ensenyament de la Generalitat. Hi hauria molt a discutir sobre aquest tema…
L’Honorable Rigau va repetir molts cops l’artificial concepte trilingüisme, també ho feia l’anterior Conseller Maragall. Sembla que hagin de justificar l’ús del català a l’ensenyament, remarcant la suposada potenciació lingüística de la llengua actualment més universal. La primera impressió quan sento aquest substantiu és: han entrat mai a una aula? Amb el nivell d’anglès de l’àmplia majoria de l’alumnat, no es pot parlar mai de domini d’una llengua estrangera ni de competència trilingüe. Jo vaig regir una acadèmia d’idiomes a Amposta durant 19 anys, en la qual vam ensenyar a parlar anglès i altres idiomes a molts/es alumnes, adolescents i adults. A l’ensenyament públic, l’aprenentatge de la llengua oral és molt més complicat, ja que no gaudim de les condicions adeqüades, alhora que ens perjudica el diferent nivell de l’alumnat que ens trobem a la mateixa aula. Tot i que al meu institut sitgetà,  la distribució horària que tenim ens permet dedicar temps a la potenciació de la llengua oral, amb més o menys èxit depenent del grup. 
El que més em va preocupar és que la Consellera va treure importància a la sentència contra el català, que va dictar el Tribunal Constitucional a demanda de tres famílies carregades de racisme lingüístic. Llavors, el concepte de trilingüisme torna a ser qüestionat altament, ja que hi ha infinitat de castellanoparlants que no són ni bilíngües. (Ara és quan  hi haurà algun/a lector/a que s’escandalitzarà davant d’aquesta malaurada evidència). El sistema d’immersió lingüística ha aconseguit apropar el català a altres milers de castellanoparlants i d’immigrants, els quals són competents per usar-lo a col·le, i poden socialment… que ho facin és una altra dissortada història. Ha funcionat,  milers d’alumnes parlen molt bé la llengua de la terra, als i a les quals ni se’ls nota que no és el seu idioma nadiu. Si es carreguen la immersió, el català tornarà a les catacumbres. I ho saben tots/es els i les responsables polítics/ques…
Quant a la convocatòria d’oposicions en l’àmbit de l’ensenyament primari i secundari, també em va causar gran preocupació. Hi ha milers de profes preparant-se i gran incertesa sobre si hi hauran. Sé que la Conselleria no jugarà amb el seu futur amb lleugeresa, ja que les decisions polítiques són complicades, la situació econòmica és dramàtica, i és molt fàcil de destruir oralment allò que fa el govern. Tot i això, els governs de CiU  durant anys no van convocar oposicions, cosa que ha provocat que se n’haguessin de convocar molts cops durant els darrers anys. Tot i que alguns/es es capfiquen a culpar els funcionaris de tots els mals, resulta que l’educació i la sanitat són  el pilar d’un país. La situació precària de molts treballadors de l’educació se soluciona parcialment amb les oposicions. I no tot són flors i violes quan aproves, l’exemple meu és evident: a Sitges, amb quatre hores de tren cada dia, tot i que sortosament estic contentíssim a l’insti on estic treballant.
El nou govern desperta noves expectatives, però també incerteses, que no es poden raonar adequadament en un apunt com aquest. Esperem que la Consellera tingui l’encert necessari per tirar endavant una de les bases fonamentals de la societat que és l’ensenyament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!