Emigdi Subirats i Sebastià

Sense entrar en altres valoracions particulars, som coneixedors del dur enfrontament que Rodríguez va tenir amb el president de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders de Campredó, Miquel Valldepérez,  i amb el mestre Joaquim Arasa, entre els anys 1947-49, amb un dur encreuament de cartes remeses tant al Consistori tortosí com al Governador Civil de la Província, sobre la utilització d’una cel·la per als delinqüents i el paper del polèmic guarda rural Sebastián Fernández Teruel, que no era altra cosa que la vivia mostra de la controvèrsia personal i políticva que existia entre ells.

L’alcalde pedani exhibia les seues opinions amb claredat: El Jefe de la Hermandad sindical obedece las órdenes del senyor maestro, quién desde hace dos años dirige sus falsos ataques a los pertenecientes al partido guvernamental. En cuanto se refiere a la llave del calabozo que existe en la pedanía no tengo inconveniente alguno a entregarla a persona que ofrezca la suficiente garantía, pero  como el policía que tiene la Hermandad, sólo tienen, y así lo han voceado por el pueblo, para hacer la oposición al que subscribe, como sabe VE, por indeseable y no dejar a sus hijos sin pan, pase a prestar servicio a otra partida, en esta localidad está considerado como un atracador más que como un guarda.
És a meitat dels anys 1950 quan comencen a aparèixer uns projectes interessants per a la millora de l’aspecte del poble: s’adjudica la construcció de les noves escoles, es realitzen diverses obres de condicionament de les voreres i rectificació de rasants,  la pavimentació d’alguns carrers, etc. Aquest període coincideix amb el nomenament d’Alfred Sánchez Redó com a regidor de l’Ajuntament de Tortosa. Sánchez era gendre del propietari de la finca del Mas de la Missa, el comandant Santos Santamaría, i esdevingué un dels poquíssims ciutadans de Campredó que han tingut una activa vida política i influència al Consistori tortosí.
L’any 1954, l’alcalde Rodríguez fa palès el seu malestar per la situació dels camins de la partida, en una dura carta remesa a l’alcalde de Tortosa, mitjançant la qual critica l’actuació del regidor de camins, senyor Subirats, que tiene totalmente abandonado el servicio de caminos vecinales pertenecientes a la demarcación de esta pedanía, así como el arreglo de calles de este poblado. La situació no millora, com ho demostra el fet que el 10 de març de 1958, el nou alcalde pedani, Rafel Castellà, en una altra carta deixava constància del següent: En esta partida municipal, tenemos los caminos intransitables de malos que están, luego viene la recolección del arroz que por falta de arreglo de caminos se exponen a que se pierdan algunos productos agrícolas.
També es va demanar un peón caminero fijo, que recaigué en la persona de Francesc Arasa Bordes. Finalment les emandes van ser fructuosos, quan es van atorgar 40000 pts per a l’arranjament de camins en el pressupost de 1959. 
Altres sol·licituds per tal de millorar la qualitat de vida daquest període foren les que detallarem a continuació. En primer lloc, el 9 d’octubre de 1954 es va sol·licitar el desviament d’aigües del carre Major, amb la col·locació de 12 tubs de 60 atmosferes de diàmetre. Aquestes obres costaren 2200 pessetes. A continuació, la demanda d’aportaciómunicipal de material per a la construcció d’unes casetes per al camp de futbol, realitzada el 27 de novembre de 1957 (sent alcalde Eduard Gas Carles), que ascendia a 7000 pessetes. També la sol·licitud d’una centraleta de telèfon, que realitzaren 22 particulars, el 21 de juliol de 1959. La demanada de cool·locació d’una porta de ferro, un mostrador, reparació del paviment i instal·lació d’aigua a l’antic mercat del peix (al costat del Bar Sport), per un valor de 15000 pessetes. I finalment l’ampliació del pont del canal a l’alçada de Font de Quinto.