HEM DE PARLAR
En Jordi no parava de mossegar-se
les ungles ni de cobrir-se els ulls parcialment amb les mans, es gratava de
dreta a esquerra el front i es canviava amb una extrema rapidesa la posició
irregular de les cames. Quan no les creuava, s?anava trepitjant els laterals o
les puntes de les sabates de moltes formes distintes. De tant en tant, els seus
nervis veritablement alterats el portaven a recolzar-se damunt d?un dels tres estrambòtics coixins
del sofà, que eren d?un color verd pujat i tenien uns dibuixos més que
estranys.
L?havia agafat francament
desprevingut. No hi havia cap manera que pogués negar allò que era tan evident,
i aquella era sens dubte una obvietat que li podia alterar el rumb de la seva
vida molt negativament. Aquesta vegada ni tan sols tenia esma per mostrar-se
persuasiu i inventar-se les habituals històries imaginatives d?antany,
complementades amb frases amoroses i seductores i amb plans de futur
engrescadors, que normalment aconseguien calmar, al menys temporalment, els ànims exacerbats de la seva
esposa i fer-lo sortir amb la seva. Semblava que estava atrapat i no hi havia
cap possible defensa.
La Irene havia obert els ulls de sobte. Per a
sorpresa seva, es mostrava molt segura
de sí mateixa. La submisa noia rica havia deixat pas a la dona agressiva i
implacable. Havia anat al gra des d?un primer moment, perquè tenia proves de
tot el que ell havia estat fent en els darrers mesos.
–
M?has de creure, Irene, si us plau. Ella no significa
absolutament res per a mi. Únicament ens uneix una estreta relació laboral,
perquè treballa per a una importantíssima empresa del sector. És la cap de
departament de vendes de Gas Català. S?encarrega de coordinar una sèrie de
ponts d?unió entre les principals companyies del sector, per tal de promoure
l?exportació conjunta pels països de la Unió Europea, i ja et vaig comentar que
tenim alguns negocis en conjunt i que ens interessa moltíssim incrementar
aquests lligams comercials. Ens estan obrint les portes de bat a bat del mercat
de l?Europa de l?est, i per això ens cal també mantenir una cordial relació a
nivell personal. T?ho he explicat mil cops. Si me la va presentar el teu pare!
Ell coneix la Núria Ribó molt millor que jo. Només és feina, creu-me. Jo només
t?estimo a tu. Sóc el teu home, m?entens, el teu home.
–
Això no gosaries jurar-ho per la teva santa mare. Ho sé
tot, Jordi. I tot vol dir això, tot. Te l?has estat tirant des de fa uns quants
mesos. Totes aquestes reunions incògnites no eren altra cosa que… No
m?atreveixo ni a pronunciar-ho. I tenies la barra de queixar-te que la feina
t?absorbia massa i no et deixava temps per a res! Mentre jo em consumia nit
rera nit esperant-te, tu te les passaves tenint orgasmes sense parar amb ella.
Vols que et digui el que penso, doncs que ets un fastigós barrut de merda. És
culpa meva perquè he estat una autèntica imbècil, però s?ha acabat. No m?has
tingut cap respecte. Cap.
La Irene va esclatar amb un plor intens que no admetia
possible consol. Se sentia extremadament ferida. La seva germana gran, la
Maria, havia vist en Jordi amb una altra dona en un famós restaurant vora mar
de Tarragona, on se sol reunir amb força assiduïtat l?alta societat de la
província, justament durant un cap de setmana en què el Jordi s?havia absentat
de casa amb l?excusa que havia de tancar un tracte comercial molt important a
la capital de la demarcació. No hi havia cap possibilitat de dubte, la Maria
els havia fet diverses fotos amb unes imatges claríssimes, i la Irene no parava
de contemplar-les.
–
Irene, saps molt bé que em trobo molt a gust al teu
costat. Si només tinc ulls per tu! Fa quatre
anys i escaig que estem casats, i hem estat tothora molt units i ens ha
anat força bé. Jo, jo… t?estimo com el primer dia. Hem de parlar, Irene, hem
de parlar.
–
Te l?has tirat moltes vegades? Suposo que deu cardar
millor que jo. Què et fa? Meravelles? Potser tindrà la raó la mala bèstia de la
meva germana quan irònicament diu que amb la teva ambició desmesurada són els
negocis els que de debò et posen calent.
–
Irene, raona, si us plau. No siguis tan dura amb mi ni et
posis tan violenta, que d?aquesta manera no arribarem enlloc. Ella ha estat
purament plaer físic per a mi. Únicament això, sexe. Per passar una bona
estona. Jo només t?estimo a tu, quantes vegades t?ho hauré de repetir? Ets la
meva dona, amb ella tot és totalment diferent. Desig i prou. Et juro mil
vegades que mai més tornarà a passar. Ha estat una relliscada, un error que em
sap molt greu, que no hagués hagut de succeir mai, però no deixem que ens faci
més mal. Ara ja està fet. El nostre matrimoni està molt per damunt d?aquestes
coses.
–
Ets un maleït cabró. Te l?has tirada! Te l?has tirada
tantes vegades com has volgut! Desapareix de la meva vista. Només sento fàstic
quan miro la teva espantosa cara. Marxa.
En Jordi es va aixecar una mica
dolgut i alterat, i va agafar la jaqueta de cuir negre de la perxa del rebedor.
Va donar una forta portada i va anar-se?n
sense dir absolutament res. Tenia la imperiosa necessitat d?encendre una
cigarreta abans d?agafar el cotxe. Se sentia molt accelerat i no podia trobar
l?encenedor a cap de les butxaques. Finalment el va trobar i es va posar a
fumar desesperadament. Havia estat un veritable mal tràngol, però se?n
sortiria. No es podia permetre de cap manera el luxe de perdre la Irene. Sense
ella, tots els seus plans d?expansió empresarial arreu del continent i
d?extraordinària projecció econòmica se li anaven completament en orris. Havia
de pensar amb molta cura i ser molt caut quant als passos a seguir per reconquerir la seva esposa.
Des de molt jove havia estat molt
penjada per ell, i en Jordi habitualment havia trobat els recursos adequats per
reconduir els seus no gaire freqüents problemes de parella, i a més fer
creïbles les seves sospitoses i reiterades escapades. Havia de demostrar-li que
era l?única dona important en la seva vida. Li havia de tornar a fer creure que
l?estimava de debò, i que d?ara endavant la respectaria totalment. Li havia de
fer comprendre que calia saber separar l?amor del sexe. N?era ben conscient que
aquest cop li seria més difícil, però encara era massa aviat per tirar la
tovallola definitivament. Les seves ambicioses aspiracions professionals no li
podien permetre el luxe de rendir-se.
En Jordi va passar-se més de dues
hores conduint sense ser-ne conscient de què no anava a algun lloc determinat.
Va tenir temps suficient per a lligar tots els seus pensaments, de vegades
força confusos. Havia de preparar tota una nova estratègia que no pogués
fallar. Va deixar el cotxe a l?aparcament i va encendre una nova cigarreta.
S?havia polit gairebé un paquet des que havia sortit de casa d?una manera tan
accidental. Va posar la clau al pany fins a tres cops, donat que encara estava
ben carregat de dubtes. Com el rebria la Irene?
Ella estava asseguda al sofà, mentre anava
fullejant una revista de moda sense gaire interès. No va aixecar ni la vista
quan va sentir el soroll de la porta. En Jordi va entendre perfectament aquell
acte d?indiferència, però no va voler sucumbir. Li va preguntar si ja estava
més calmada i la va voler besar a la boca, però ella va apartar bruscament la
cara. Durant uns quants minuts no varen dir-se res. En Jordi va ser qui
finalment va haver de trencar el gel:
–
Irene, m?has d?escoltar. Jo només t?estimo a tu. Estem
junts des que érem uns adolescents i crec que no ens podem queixar de res. Hem
tingut una relació més que acceptable. Estem prou bé com a parella. Hem tingut
moments millors, però mai no hem tingut problemes veritablement grossos. Si us
plau, has d?oblidar tots els mals pensaments i rancúnies que puguis tenir, i
sobretot perdonar-me si t?he fallat. En cap moment ha estat la meva intenció
fer-te mal.
La va besar als llavis. La Irene
va anar-se?n d?immediat a l?habitació sense obrir la boca. En Jordi va posar la
televisió i va anar-se a buscar una cervesa de la nevera. Feia glops molt
lentament. Va estar molt capficat durant una llarga estona. Aquest cop semblava
que anava de debò. L?havien enxampat i tot podia prendre un caire molt distint
al de les altres vegades. No ho podia consentir. Va aixecar-se amb decisió,
conscient que havia d?actuar ràpidament. Va trucar sense gens de timidesa a la
porta de l?habitació.
–
Hem de parlar, Irene.
Ella li va contestar a crits que la deixés en pau.
Estava molt ressentida i necessitava estar sola una bona estona. No volia
veure?l, no podia suportar la seva presència. En Jordi va intentar persuadir-la, però ella va mostrar-se
completament inflexible. Aquest cop s?havia passat de la ratlla. Li podia
perdonar altres mentides, però mai la infidelitat, i molt menys podia acceptar
que la seva germana s?hagués rigut d?ella al seus propis nassos.
Tot just havia estat la Maria la
que l?havia agafat in fraganti. Mai
no havien tingut una bona relació fraternal, atès que la gelosia ho havia
impedit, alhora que havien estat massa pendents totes dues d?aconseguir els
beneficis paterns. De ben segur que la Maria se sentia triomfadora. S?imaginava
el plaer malèvol que havia tingut fent les fotos, i encara més portant-li a
casa i passant-li per la cara que el seu estimat marit executiu, la gran
promesa de la família, tenia una aventura de llit amb una altra. Era una
autèntica serpent i sempre ho havia estat. Les seves paraules li
retronaven encara una a una.
– Mira què tinc, Irene? Segur que
t?interessa, però no caiguis de cul de l?ensurt! Quina sort tens! És molt
apassionat quan besa en Jordi. Diria el teu home, però he comprès que no és
només teu. I veig que té les mans molt llargues també. I em sembla que no deus
de ser tu la de la foto. Té el cabell ros, encara que més bé em sembla que és
tenyit, i bastant més llarg que el teu.
És molt maca aquesta noia, m?agrada més el seu estil. Ja t?ho deia jo que
t?havies d?arreglar una mica més i ser
més decidida, que si no se?n busquen d?altres aquells que tenen el cervell a la
bragueta, com sembla que és el cas del teu marit.
En Jordi anava fent zàpping sense
importar-li què feien a la televisió. El seu cap donava voltes i més voltes.
Com se?n sortiria aquest cop? El seu sogre no podia assabentar-se?n. No ho
havia de saber mai. Tot just ara que tenia tants negocis transcendentals a punt
de caramel. Les accions d?una important hidroelèctrica havien anat a la baixa
dramàticament en les darreres setmanes, i era l?hora de l?absorció ràpida.
Requeria capital i sobretot suport polític, i aquest només podia arribar de les
mans del pare de la Irene.
En Ramon Cabestany era un
històric Diputat al Parlament i un dels
empresaris més opulents del país. Ja venia de casa bona (fill d?un alt
comandament de l?exèrcit i d?una hereva d?una important fàbrica del tèxtil), i
es va llicenciar en economia durant els anys del desarrollismo. Havia fet fortuna perquè havia apostat molt
encertadament pel desenvolupament energètic
a gran escala. Era un home d?altes creences cristianes, vinculat des de
molt jove a la cúpula de l?Opus Dei i amb contactes extraordinàriament
eficients.
Finalment la Irene va sortir de
l?habitació. Anava a prendre un bany relaxant i volia gaudir de la seva
soledat. En Jordi s?havia estat fregant els ulls. Els tenia vermells, alhora
que deixaven caure una que altra llàgrima. El seu rostre entristit donava
clares mostres d?extrema preocupació. Va cridar el seu nom i va expressar-se
amb una veu molt tendra:
–
Irene, seu al meu costat, hem de parlar. Et demanaré
perdó un miler de vegades si cal, perquè hem d?aclarir-ho tot. Sento la
necessitat imperiosa de demostrar-te que t?estimo, i encara més, necessito que
em creguis. No t?adones que no puc viure sense tu.
–
Calla, no et vull sentir més. No tens dret a dir res.
Prou mentides. Hem acabat.
–
Irene, què fas? No tanquis la porta, si us plau. Deixa?m
passar. Tot té una explicació raonable. No hi ha res que sigui prou greu perquè
no vulguis ni escoltar-me. Et demano una altra oportunitat.
La Irene es va prendre el seu
temps al bany, amb l?aigua molt calenta i moltes borbolles com li agradava de
costum. Quan va sortir, se sentia una altra. Es va seure còmodament davant del
sofà, mentre s?anava pintant les ungles d?un color molt cridaner. Semblava molt
tranquil·la.
En Jordi havia anat al despatx a realitzar
diverses operacions bancàries per Internet que tenia pendents. Quan va sentir
la veu de la televisió, va apagar l?ordinador immediatament. Es prengué un parell de minuts per a
reflexionar. No podia cometre cap altra errada tàctica. L?havia de reconquerir,
tot el seu futur estava en mans de la
seva capacitat seductora.
– Irene, hem de parlar.
–
No hi ha res més a dir, Jordi. Aquest cop no em
convenceràs com sempre amb bones paraules. N?estic molt farta. Perds el cap
pels conys de totes les dones d?empresa que hi ha i que deixen d?haver. Com més
poder i diners tenen millor. Sembles un afamat caça fortunes. Fins aquí hem
arribat. La paciència té un límit, i tu l?has esgotat.
En Jordi va intentar besar-la als
llavis, però ella va apartar-lo bruscament
de nou.
–
Com tens aquesta barra? Com goses tocar-me? Com goses ni
mirar-me a la cara?
En Jordi ho va tornar a provar.
Ella li va ordenar que s?apartés, que no volia saber-ne res d?ell, que encara
podia sentir l?olor de la Núria, que li
feia fàstics. En Jordi va continuar besant-li el coll mentre li repetia el molt
que l?estimava. Finalment va besar-li els llavis. La Irene va cedir. Les mans
d?en Jordi varen apoderar-se de tot el seu cos. Li va anar traient la roba molt
a poc a poc. Finalment varen quedar nus al sofà. En Jordi va mostrar-se molt
tendre.
– Tenim tota la nit, Irene. Sóc
tot teu, i hem de gaudir dels nostres cossos i del nostre amor. Només t?estimo
a tu, cap dona no em podria donar la meitat del que tu em dones.
La Irene va mostrar-se molt
activa. Havia estimat molt en Jordi tots aquests anys. Ella no havia estat amb
cap altre home, ni s?ho hagués plantejat mai. Ell se l?endugué als braços a la
cambra. Varen entrar embastint la porta i varen caure al terra abraçats i varen
començar a besar-se tots els llocs on la carn estava descoberta. Aleshores va
començar a ploure, a diluviar, i el so de la pluja els va anar atraient i
arrossegant cap al llit. Entre els llençols varen començar a jugar, només amb
el llum de l?espelma i dels llamps espontanis. Els jocs es van anar convertint
fins arribar a un orgasme intensíssim com els diabòlics llamps d?aquella nit:
espectaculars, efímers però potents.
Va ser un acte d?aquells que fan història. La
Irene havia tocat els estels i va quedar adormida damunt les cames d?en Jordi.
Ell va encendre una cigarreta, com li agradava fer després de fer l?amor. Havia
solucionat el problema de la manera habitual. Havia estat al límit, però es
podia sentir plenament satisfet. La Irene estava molt penjada per ell, aquest
cop semblava que les coses haurien anat diferent, però sortosament havia estat
una falsa alarma.
En Jordi es va prendre el
seu temps per cavil·lar els propers
moviments. No podia tornar a arriscar el seu matrimoni, i havia de tirar pel
recte. La relació amb la Núria ja no tenia cap sentit. S?ho havien passat molt
bé plegats. Tenia un cos espectacular i era una veritable tigressa al llit,
però calia ser prou lúcid per dir prou a temps.
Feia uns sis mesos que durava la
seva relació. L?havia coneguda en un transcendental congrés sobre la petita i
mitjana empresa que va celebrar-se a Barcelona. Donava la imatge de ser una
noia molt intel·ligent, tenia una veu seductora, i sabia què dir en el moment adequat. En Jordi
la va convidar a dinar el darrer dia del congrés. Ell va parlar de roba
fashion, es va interessar pel seu estil de pentinat i pels perfums que ella
usava, i li va agafar el número de telèfon. Aquesta dinàmica normalment li
funcionava.
La nit
següent la va trucar. La Núria en un primer moment no s?havia mostrat
especialment receptiva, però a la segona trucada va acceptar trobar-se amb ell.
Aquella nit varen acabar al seu llit. En Jordi ja tenia tot el que volia. Una
noia maca per a nits de disbauxa, que a més era la secretària d?una empresa
amiga que no deixava de ser la competència al mateix temps. No es podia
desitjar res millor per als seus plans. Feia sis mesos que se?n beneficiava, i
ara li costava deixar-ho perdre. Però estava totalment decidit, no podia
continuar amb aquella aventura perquè acabaria definitivament amb el seu
matrimoni.
Si pogués
explicar-li al seu sogre i màxim accionista de l?empresa que només se la tirava
per beneficis econòmics! Aquell malparit havia tingut totes les fulanes que
havia volgut i no havia tingut mai cap escrúpol en amagar-ho. I tenia la sort
que la seva esposa acceptava la seva situació completament (ell era l?amo
indiscutible dels diners, de l?empresa, de tots). A més, feia bandera tostemps
dels seus principis cristians. I en canvi mai no podria acceptar que el seu
gendre fes banyes a la seva filla, la nineta dels seus ulls.
Per què
havia de ser tot tan complicat? Salvaria el matrimoni, conservaria les seves
fabuloses perspectives laborals i les seves valuoses accions, però perdria
informació directa sobre Gas Català. I malauradament perdria els beneficis sexuals de la Núria.
Amb la Irene sempre s?havien entès bé al llit, però la Núria era un volcà i no
cal dir que li dolia. Va trucar-la.
–
Núria, carinyo, ens hauríem de veure avui mateix. És
urgent, hem de parlar.
Varen quedar al bar del Club
Nàutic, als afores de la ciutat. La Núria hagués preferit trobar-se al vespre a
casa d?ella com tenien per costum, per tenir una mica d?intimitat i preparar el
camí d?allò que pogués sorgir. Al principi, no va entendre la seva negativa.
Ell va insistir en què fos en un bar. Va escoltar atentament les explicacions
d?en Jordi, fins que al final li va dir:
– Hauríem de deixar de veure?ns
durant una temporada, fins que la Irene deixi de tenir cap mena de sospita. Em
trobo molt bé al teu costat, però em cal
temps. No t?enfadis. Mai no t?he enganyat, ja sabies que no tenia
intencions immediates de deixar la meva dona, i està clar que ens arriscàvem a
què ens descobrissin. Ho sento, però és l?única solució.
–
Molt bé – li digué conformada -. T?entenc. Ets un home
casat i tens les teves responsabilitats. Com bé em recordes, ja ho sabia abans
d?enrotllar-me amb tu. I tens raó, mai no m?has enganyat pel que respecta al
teu matrimoni. Fins d?aquí uns mesos, truca?m de tant en tant.
En Jordi va quedar-se
veritablement sorprès de la reacció tan assenyada de la Núria. Ho havia
acceptat amb total normalitat. Fins i tot en el fons li va doldre, donat que va
tenir la curiosa sensació que la seva relació havia significat ben poc per a
ella. Potser sí que era veritat que només era sexe! De moment, però, havia
sortit bé del segon tràngol.
Aquella tarda va passar per
l?oficina ja que volia estudiar per damunt la delicada situació financera de
diverses empreses. Hi havia possibilitat d?absorció ben aviat, ja que no podien
aguantar els números vermells gaire temps més. Ara li calia estar totalment
centrat en la feina, atès que l?empresa podia agafar la directa cap a rumbs
extraordinàriament importants.
Va arribar a casa quan ja gairebé
era mitjanit. Li havia comunicat anteriorment a la Irene que faria tard, i que
si volia assegurar-se on era veritablement el podia trucar al telèfon fix de
l?empresa. Tot i això, ella havia encomanat el sopar. Va mostrar-se força
xerraire i amorosa. Va trobar el moment propici per parlar-li d?uns atractius
plans de vacances. Ell no va gosar posar-hi cap objecció. Passarien una setmana
sols a París ben aviat. Ella s?encarregaria de convèncer el seu pare que en
Jordi s?hauria d?absentar durant uns dies, quan ja hagués enllestit les
interessants operacions expansives que tenia en mans.
Els calia aquell break si volien reconduir tot el seguit
de malentesos que havien posat massa
ombres boiroses per sobre del seu matrimoni. La Irene va treure?s la bata. No
portava roba interior. Aquella nit va ser ben especial. Varen tenir una estona
molt agitada. Varen fer l?amor com a bojos.
Havien passat dues setmanes, i
només havia trucat la Núria un sol cop. Ella va mostrar-se molt distant, i li
va penjar gens amorosament després d?uns pocs minuts ja que la demanaven per
una altra línia. En Jordi no acabava de
pair aquella reacció. Però ara li calia estar pendent d?altres afers. Estava
plenament convençut que li calia guardar les aparences amb la seva dona i
demostrar interès per aquell viatge que a la Irene li feia tanta il·lusió. Ella
ja tenia els bitllets d?avió i havia fet la reserva d?una suite impressionant en un conegut hotel parisenc.
Un parell de dies abans d?agafar
el vol, però, en Jordi havia de tenir una significativa reunió amb la
presidenta d?una altra empresa més petita que havia agafat el camí de veritable
caiguda lliure. El seu principal accionista havia traspassat sobtadament feia
uns mesos, i ara havia quedat en mans de la seva filla. La Glòria era una jove
d?uns 30 anys, amb unes cames impressionants, i molt inexperta en el món dels
negocis.
Després de la reunió, en Jordi la
va convidar a fer una copa. Va parlar de roba fashion, es va interessar pel seu
estil de pentinat i pels perfums que usava i es va anotar al mòbil
el número de telèfon.
Va arribar a casa a altes hores
de la nit. La Irene va parlar-li una estona sobre els preparatius del viatge.
Tot estava llest. A més, tenia una notícia sorprenent. El seu pare deixava la
política i en uns mesos també el món de l?empresa. Ja tenia una edat i no volia
més maldecaps. Ella heretaria la major part de les seves accions. Ho varen
celebrar amb una altra nit boja.
Aquell era el premi que en Jordi
havia estat buscant des que havia passat per l?altar. Havia estat molt lleial a
l?empresa i s?ho mereixia. Al dia següent va voler parlar amb la Núria. Volia
trobar-se amb ella abans de marxar. Ella hi estigué d?acord. Va anar a casa
seva. No va haver sexe. En Jordi estava una mica descol·locat, ja que no
entenia a què jugava la Núria.
Aquella mateixa tarda, va trucar
la Glòria. Varen sopar en l?esmentat restaurant dels negocis. En Jordi solia
ser molt generós quan li interessava. No varen parlar de negocis, no era
necessari. Varen acabar a l?habitació d?ella. Després d?un apassionat acte
sexual, la Glòria li va demanar que li portés alguna cosa ben fresca per beure.
En Jordi nu va anar a la cuina a buscar-ho.
Quan va passar pel menjador va
haver de patir una de les desagradables ironies que porta la vida. Un ensurt
dels que fan història. La Irene i la Núria estaven observant-lo amb una mena de
rialla còmplice.
–
Què és tot això? ? va demanar en Jordi.
–
Primer faries bé en vestir-te. ? va contestar una de les
dues (no importa quina).
De seguida, va sonar el timbre.
Era el pare de la Irene. Portava sota el braç una carpeta vermella i gruixuda.
Estava plena de documents molt importants que desprenien una amalgama de colors
ben distints: els papers de lliurament de bona part de les accions a la seva
filla, els d?absorció definitiva de l?empresa de la Glòria, i uns altres de
restricció de contracte.
– Jordi, hem de parlar – va dir
la Irene.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!