Emigdi Subirats i Sebastià

Avui és el dia internacional de l’Orgull Gai. Les principals ciutats del món veuran desfilar pels seus carrers més cèntrics milers de persones que reivindiquen que la seua opció sexual és tan digna com la majoritària. Cal tenir presents les seues reivindicacions avui i la resta de dies de l’any.
El passat dissabte 21 de juny, vaig rebre el premi “Un riu de llibertat”, que atorgava l’Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes de les Terres de l’Ebre, en el marc de les jornades contra l’homofòbia. Me’l varen concedir, després d’una apretada votació popular, pel fet d’haver portat una  dinàmica activa i constant en la defensa del col·lectiu homosexual, mitjançant nombrosos escrits i la conducció de programes radiofònics. Els altres dos candidats eren el Casal Panxampla (per l’organització de diverses activitats de dignificació del col·lectiu homosexual) i l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita (per haver penjat l’any passat la bandera gai i lesbiana al consistori). També va atorgar-se el premi “Un riu d’opressió”, que va ser concedit al bisbe de Tortosa, Javier Salinas (pels seus escrits contraris als drets dels homosexuals). No cal dir que em sento profundament satisfet per aquest reconeixement, atès que reforça la meua lluita per la dignitat de tots els ciutadans, i contra tota discriminació per raons d’orientació sexual. Voldria tenir paraules de profund agraïment per als organitzadors del premi i de les jornades, molt especialment per a l’amic Jordi Jordan (veritable “anima mater” de l’activitat), per al president de l’AGLTE, Frederic Sancho, i, òbviament, per a tots/es aquells/es que van exercir el seu vot al meu favor, amb la qual cosa em varen donar una gran satisfacció. 
Vaig tenir, per la resta, una activa participació en aquestes jornades. Divendres 20 de juny, vaig impartir una conferència al Casal Cultural El Maset  de la Ràpita sobre “La literatura i l’homosexualitat”, conjuntament amb la novel·lista xertolina Francesca Aliern. Tots dos vàrem negar l’existència d’una literatura homosexual, mentre que vàrem voler clarificar que parlaríem únicament d’obres literàries i d’autors que havien introduït temàtica homosexual. Durant la meua intervenció, vaig  donar diverses pinzellades sobre un dels escriptors emblema de l’àmbit homosexual, el mític Òscar Wilde, així com d’E. Forster, autor d’una autèntica obra mestra, “Maurice”, la qual no va ser publicada, a petició expressa seua, fins anys després de la seua mort. També vaig parlar d’autors homosexuals catalans com Lluís M. Todó, Biel Mesquida, Maria Mercè Marçal o Terenci Moix, als quals he tingut una molt diferent aproximació literària. Finalment, vaig trobar el moment adequat  per comentar els colobrots de TV3 i el seu paper normalitzador del fet homosexual, que considero extremadament positiu. He de destacar molt favorablement el debat posterior a la xerrada, que va permetre tractar temes interessantíssims.
Dissabte  la tarda, ens traslladàrem al local de CCOO de Tortosa. Va haver una presentació oficial de les jornades en la qual intervingueren els esmentats companys Jordi Jordan i Frederic Sancho; al costat de l’alcalde de la ciutat, Ferran Bel (CiU), i del representant de la Generalitat,  Xavier Verdaguer (ERC).
Posteriorment, un grup de persones varen redactar un manifest de reivindicació dels drets dels homosexuals que viuen en ciutats menudes. Tot seguit, va arribar el torn de la presentació de les novel·les “Un otoño toda una vida” (la primera novel·la de la seua producció, que introduïa una relació lèsbica intensa) i “La Canela” de l’esmentada novel·lista i amiga Francesca Aliern. Vaig voler destacar la capacitat de la novel·lista ebrenca de crear personatges entranyables com Canela, un transvestit que sofreix les conseqüències discriminatòries per la seua condició sexual,  que el porta a fugir del poble per la porta del darrera. Arriba a Barcelona, on aconsegueix alliberar-se personalment i entrar en el camp artístic; posteriorment, coneix l’ambient d’Eivissa, on es respira un aire molt més llibertari als anys 1960. 
Finalment, pel fet d’haver rebut el guardó “Un riu de llibertat”, vaig tenir l’honor de llegir en públic per primer cop l’esmentat manifest que havien elaborat hores abans. També se’m va demanar que clogués les jornades. Vaig fer ús de la meua habitual dialèctica en defensa de les lluites ciutadanes i nacionals, per finalment acabar amb un missatge que homenatja i unifica totes les relacions amoroses: Ell estima ell, ella estima ella, ell estima ella, ella estima ell.
Les activitats varen tenir un punt i final molt més lúdic, amb un sopar celebrat al restaurant “El paiolet”, on poguérem gaudir d’un àpat deliciós i una conversa amena sobre temes socials i reivindicatius. Acabàrem la nit de festa al pub Andrògina (al barri de Ferreries), on s’atorgaren nombrosos premis als assistents i gaudírem d’un ambient desimvolt i de gresca nocturna. Vaig estar acompanyat per Marc Llombart (històric alumne de la meua acadèmia, que malauradament va haver de sofrir una agressió homòfoba a Amposta el passat mes de setembre) i per Xavier Verdaguer (responsable de la Generalitat del programa per al col·lectiu gai, lesbià i transexual), amb els quals vàrem xerrar obertament sobre molts temes i vàrem passar una estona agradable plegats mentre gaudíem de la música i del bon ambient. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!