GOIGS A LA MARE DE DÉU DE SOLICRÚ
CAMPREDÓ
Els goigs a la Mare de Déu de Solicrú
Què són els goigs
Amb aquest nom es designen a Catalunya, València, Aragó, les Balears, Navarra, el Rosselló i la Cerdanya les cobles populars,composicions poètiques, del gènere líric, impreses en elogi de nostre Senyor Jesucrist, les imatges que el representen crucificat, els misteris de la seva Passió, de la Verge Maria en les seves diferents advocacions i en lloança dels sants del martirologi Romà.
La tradició de composar i editar els Goigs es datada de molt antic. J. Corominas en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana T. IV, pàg. 541, la remunta al segle XV, fixant-se en una citació de Joanot Martorell. Altres autors, recolzant-se en uns versets
que es conserven a la Biblioteca de l?Ateneu de Barcelona, situen l?inici d?aquesta tradició al s. XIII.
Aquesta costum d?imprimir els Goigs en fulles pròpies per a ser cantats, de manera reeixida el dia de la festa del titular, és particular dels territoris que van pertànyer a l?antiga Corona d?Aragó. En altres llocs de l?Estat s?estampen ordinàriament al final de llibres piadosos, per exemple, novenes en honor de la Mare de Déu o dels sants.
Els Goigs a la Verge de Solicrú
Desapareguts de la memòria i de la biblioteca dels campredonencs van ser recuperats pel professor José Eixarch a la Biblioteca de Catalunya quan estava preparant la seva col·laboració per al llibre Campredó. Orígens i actualitat. L?edició trobada la va datar el sr. Eixarch al segle XVIII. El contrast amb un col·leccionista i expert en Goigs, Mn. Santiago Casanova, va concretar més la data fixant-la entre 1754 i 1757, que és quan va funcionar la Impremta que els va editar amb el nom que figura en l?edició de la Biblioteca de Catalunya. Una altra edició facilitada pel mateix Mn Casanova és del segle XIX, entre el 1872 i 1875. En aquesta edició es respecta la lletra dels versos, encara que adaptant-la a la nova grafia i expressió castellana, canviant-se però la imatge del gravat que en aquesta edició no és el que segueix els dictats de la lletra dels Goigs, com ho fa la del segle XVIII, sinó que és un gravat aprofitat.
Després de la restauració de l?Ermita duta a terme per la família Garcia-Ballester propietària de la finca, que sufraga aquesta edició dels Goigs, es va iniciar la tradició de la Festa de Solicrú el dia 1 de maig iniciant-se també la tradició de cantar-los al final de la Missa.
Els versets d?aquests goigs segueixen el tema històric o de la llegenda àuria, a diferència d?altres models en els que hi ha molta lírica, amb doctrina teològica o mariològica.
Aquesta edició
Per a aquesta edició hem tingut el dibuix de la portada que ha fet la campredonenca Mònica Subirats, i la notícia històrica de l?ermita que ha redactat el també campredonenc Emigdi Subirats. En els Goigs hem aprofitat el gravat de l?edició del s. XVIII perquè segueix la descripció de la imatge que fan els versos: ?vio que estaba en un asiento la Madre del Creador?, i sembla, per tant, que aquest gravat es fes per a aquesta advocació i no aprofitant els ja fets per a d?altres,
perquè a més hi ha el bou, la llosa i el pastor que la va trobar. La sanefa que emmarca els versos i els gerros del costat del gravat de la Mare de Déu també els hem aprofitat de l?edició vuitcentesca.
En la lletra dels goigs seguim l?edició del segle XIX perquè, com hem dit, segueix la grafia, l?expressió i l?ortografia castellana actual.
De la música en la que es cantaven aquests goigs no en sabem res. Ho hem preguntat als més ancians del poble i no ens han sabut donar raó. Respecte a aquesta qüestió cal dir que alguna vegada es composava una música especial per a uns goigs concrets però normalment s?aprofitava alguna melodia ja existent i que s?adaptés bé a la versificació de la lletra dels Goigs.
La música amb la que avui cantem els Goigs a la Verge de Solicrú és la que recorda la sr. Pilar Ramírez que va aprendre a l?escola per a uns Goigs a la Mare de Déu del Carme. Com que la música s?adaptava a la lletra dels nostres Goigs la va posar el primer any que es van cantar a l?Ermita després de la restauració, i així els continuem cantant. Aquí tenen la transcripció que hem fet, desitjant que tots els puguem aprendre en lloança de Déu i de la nostra Mare, la Verge de Solicrú.
Víctor-Manuel Cardona Eixarch
SOLICRÚ: Ermita, Goigs, llegenda
L?Ermita
Cap dels nombrosos historiadors marians de finals del segle XIX i primera meitat del XX (Mn. Ramon O?Callaghan, Mn. Ferran Miralles, Manel Beguer, Josep M. Savin, etc.) que ens han informat sobre l?ermita de Solicrú ha gosat datar els seus orígens. Tots es limiten a afirmar que és molt antiga i que aproximadament fa dues centúries ja es trobava en situació ruïnosa a causa, probablement, de l?impacte devastador que va provocar la Guerra de la Independència (1808-1814), coneguda popularment com a guerra del francès, que va tenir uns combats virulents al nostre terme. De fet, va provocar igualment la destrucció del santuari i la imatge de la Verge del Bon Viatge, situada a la zona de l?Aube a Font de Quinto, que era especialment venerada pels mariners.
L?ermita de Solicrú roman en un lloc veritablement estratègic: al vell mig del Lligallo de les Veles, el qual era una ruta agropecuària antiquíssima, que indica una direcció de nord a sud cap a Amposta. El paisatge que permet veure l?alçada de Solicrú és d?encís, donat que permet una magnífica vista dels nuclis urbans de Campredó, Font de Quinto i Raval del Pom, la zona industrial i les hortes de Soldevila i el Racó, amb una
mirada a l?Aldea i l?altra al riu. Més endins se situa una irregular línia de garrofers, arbres gegants que amaguen l?Ebre, que s?esllavissa invisible i protector pel mig de la vall.
Moltes generacions de campredonencs i campredonenques l?hem coneguda amb únicament les parets en peu, amb el sostre ensorrat i amb un arc de mig punt a la façana principal que ens feia suposar un origen medieval, atès que ens l?identificava amb les construccions templeres.
A més, molt prop del santuari es troben dues de les més emblemàtiques construccions de la històrica i poderosa Orde militar dels Templers al Baix Ebre: La Torre de Font de Quinto i la Casa del Prat (també coneguda com a Llotja).
L?ermita va ser restaurada l?any 2001 pels actuals propietaris de la finca del Mas de la Missa, la família García Ballester, que han demostrat una sensibilitat lloable. Es va respectar l?estructura antiga (excepte l?esmentat arc). Els materials i la tècnica usada varen ser els habituals de l?art camperol (teules, revestiment de parets, etc.) i es va tenir cura de tots els detalls en la seva restauració: vidriera, piló, creu, portalada, etc. Avui
dia és un dels edificis emblema de Campredó, un poble molt ric en patrimoni històric, malauradament gens ben preservat. Des de 2002 se celebra la Diada de Solicrú el dia 1 de maig, amb un servei religiós (l?únic que s?hi realitza durant l?any) i una trobada festivogastronòmica.
Els Goigs
Els goigs de la Mare de Déu de Solicrú van ser conservats per un històric comensal de la catedral de Tortosa, en Tomàs Moré. Era un excel·lent poeta, col·laborador del rotatiu ?El Eco del País? i oncle del primer periodista tortosí, Josep M. Paulí, amb el qual va escriure un drama sacrohistòric: ?La baixada de la Cinta?. Els citats goigs mostren la imatge de la verge amb el pastor en un costat i a l?altre el bou al qual s?al·ludeix la troballa. El veterà historiador de Forcall, José Eixarch, els va descobrir mentre estava preparant uns capítols del llibre ?Campredó. Orígens i actualitat?. Val a dir que han estat molt valuosos, ja que hem pogut recuperar una creença popular força arrelada al nostre poble.
Consten d?11 estrofes de 8 versos cadascuna, repetint-se al final de cadascuna d?elles els dos darrers versos de la tornada: Pues sois de toda la tierra, la Atalaya más segura. Amparad vuestros devotos, de Solicrú, Virgen Pura. Amb la lectura dels goigs ens trobem el desenvolupament de la llegenda pas a pas: des del bou que origina el descobriment de la imatge passant per la reacció devota del pastor fins la posterior erecció delsantuari.
La Creença
Pel que respecta a la troballa de la imatge de la Verge de Solicrú, ens fa saber l?esmentat Canonge ulldeconenc, Ramon O?Callaghan, que un pastoret va adonar-se que un dels bous del seu nombrós ramat se sentia inclinat a jeure en un mateix lloc situat dalt d?un turó elevat, mentre que sovint se?l veia com llepava una gran pedra o llosa. Encuriosit per la persistència de l?animal en no moure?s del costat d?aquella pedra, un dia es va veure amb força de moure-la. Aleshores, va quedar estupefacte en veure que en un forat menut hi havia una petita imatge d?una Mare de Déu asseguda en una cadira mentre mantenia el seu fill en braços, en honor a la qual es va edificar el vell santuari.
Li tenien molta devoció els habitants de Campredó, donat que era advocada contra les tercianes o quartanes (malaltia que en termes mèdics rebia el nom de paludisme), que provocaven mortaldats arreu del territori, donada la manca de drenatges i l?estancament de les aigües residuals.
A l?estrofa desena dels goigs trobem els versos que fan esment a la devoció popularTerra de tercianes i quartanes
Els brots palúdics que sacsejaren la riba final de l?Ebre català a partir de 1854 tingueren uns focus importants a les partides de Sant Onofre, Font de Quinto, Soldevila i al mateix nucli urbà de Campredó. L?any 1885 el periòdic tortosí ?La Voz del Progreso?, el 22-VIII, publicava la següent crònica, que ens ajudarà a situar-nos històricament en el desenvolupament d?aquesta pandèmia: Sabemos por conducto fidedigno que en la partida de Campredó existen dos atacados de la enfermedad reinante. Campredó ha permanecido incólume a pesar de los encharcamientos que aún hoy existen en dicho punto y ahora que la enfermedad parece estar completamente vencida en todos los pueblos y arrabales circunvecinos se presenta de repente en Campredó. Es de advertir que el año pasado dicha partida fué de las pocas en que se presentaron casos sospechosos.
Les causes del paludisme varen ser principalment les següents: l?obertura dels canals amb l?increment de les aigües estancades, la manca de desguassos, les inundacions dels camps d?arròs, les temperatures mínimes superiors als 15º C, els vents del sud i sud-oest durant els mesos càlids i les deficiències de tot tipus que tenien els habitatges. Durant la segona i tercera dècada del segle passat, el prestigiós metge tortosí Manel Vilà va instal·lar un consultori al nostre poble per tal d?intentar eradicar d?una vegada aquesta greu malaltia.
Dites i Prerrogatives
?Cada un dia, com la quartana? és una dita tradicional campredonenca que reflecteix l?angúnia ciutadana davant de la febre que afectava els malalts amb una única treva de vint-i-quatre hores. De fet, el territori del Delta de l?Ebre era conegut curiosament per les fàbriques de regalèssia i per les tercianes. Hem cregut necessari incloure igualment, com a exemple de devoció popular, els següents versos d?una famosa prerrogativa a Sant Magí (patró de Tarragona): Beveu-ne minyons, beveu-ne de l?aigua, cura de dolor, Febres i quartanes. I una altra a la Verge de l?Aldea: Quan aquest lloc era només sospir, Estatge de l?angoixa i la incertesa, Regne de la quartana i embolic, De fosc brostam i llenques d?aigua negra.
Emigdi Subirats
Pues sois de toda la tierra
la Atalaya más segura;
Amparad vuestros devotos
de Solicrú, Virgen Pura.
En este cerro encumbrado
es vuestra imagen divina
la que a todos encamina
al puerto más deseado;
sois el amparo y agrado
de toda esta llanura.
Amparad, etc.
Un toro bravo y brioso
que por el término andaba,
se notó que frecuentaba
del monte lo más fragoso,
admirando lo garboso
de su talle y hermosura.
Amparad, etc.
Un pastorcillo advirtiendo
tan grande continuación,
con pasmo y admiración
los pasos le fue siguiendo,
con sigilo discurriendo
hasta la mayor altura.
Amparad, etc.
Luego que al alto llegó
vio que el buey ¡oh maravillas!
doblando ambas rodillas
mil reverencias formó,
y con la lengua lamió
una piedra lisa y dura.
Amparad, etc.
De tal asombro pasmado
quedó el pobre pastorcillo
y en su discurso sencillo
mil cosas ha imaginado;
mas viéndolo continuado
ser milagro congetura.
Amparad, etc.
Determinó cierto día
levantar el duro canto,
en donde el buey con espanto
las reverencias hacía,
para ver si encontraría
alguna oculta aventura.
Amparad, etc.
Apenas hubo movido
de dicha piedra el sitial,
cuando una luz celestial
todo su aliento ha rendido
dejándole suspendido
tanta luz, tanta dulzura.
Amparad, etc.
Cuando de susto el pastor
volvió en si, ¡raro portento!
vio que estaba en un asiento
la Madre del Creador;
adorola con fervor
alabando su ventura.
Amparad, etc.
Milagro tan singular
a todo el pueblo admiró
y muy devoto acudió
por poderos adorar,
dando a todos que admirar
vuestra sin igual hechura.
Amparad, etc.
Curáis con admiración
tercianas y otras dolencias,
testigos por experiencias
las lenguas del vulgo son;
quien pidió con devoción
tuvo la salud segura.
Amparad, etc.
Aquí con gran devoción
erigió el pueblo capilla
dando a tanta maravilla
continua veneración,
sin que estorbe su tesón
lo intrincado ni espesura.
Amparad, etc.
Pues sois de toda la tierra
la Atalaya más segura;
Amparad vuestros devotos
de Solicrú, Virgen Pura.
GOZOS EN ALABANZA DE LA DEVOTA IMAGEN
DE LA VIRGEN DE SOLICRÚ
VENERADA EN CAMPREDÓ
Ora pro nobis Sancta Dei genitrix. – Ut digni efficiamur promisionibus Christi.
OREMUS
Famulis tuos, quaesumus Domine, coelesti graciae nunus importire: ut quibus beate Virginis partus
extitit salutis exordium, Nativitatis ejus votiva solemnitas paces tribuat incrementum. PCDN.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!