Al número 238 de la revista Barcelona Atracción, que data de l’abril de 1931 (el més i l’any de la proclamació de la II República), llegim notícies sobre un nou certament, el titulat ‘Barcelona vista pels seus artistes’, organitzar pel Reial Círcol Artístic i al qual foren presentades més de tres-centes obres.En Francesc Llop va merèixer una Menció Honorífica per la seva tela ‘Plaça de Palau’.
El 1940, exposà a la Sala Busquets del Passeig de Gracia, del 6 al 19 d’Abril del 1940. Primera exposició individual després de la victòria franquista. En Francesc Llop dóna una vegada més la seva interpretació del paisatge en una variadíssima mostra d’indrets. Té en exhibició vint-i-quatre peces obtingudes a ‘Farema’, ‘ La Roca del Vallés’, ‘ Santa Coloma de Cervelló’ etc.Basté va voler entrellaçar uns impecables comentaris sobre el peculiar estil del pintor campredonenc:
Una nova exposició tota de paisatges té lloc del 25 d’Abril al 8 de maig del 1942, a les Galeries Pallarès, que es trobaven situades al carrer Consell de Cent. Els Paisatges varen quedar distribuïts en dotze teles dedicades al poble de Sant Pere de Vilamajor i una altra dotzena amb motius d’Hostalric.Malgrat el notable boom artístic que vivia la ciutat de Barcelona, Francesc Llop no exposà durant tres anys. La Vanguardia se’n féu ressò de la següent manera:
Llop hace mucho tiempo que no ha expuesto en nuestra ciudad, su exposición ha de constituir un gran éxito artístico, dada la fama bien cimentada de que goza’.
L’antiga llibreria Catalonia, batejada significativament com a ‘Casa del libro’, regentada pel seu amic Ramon Pociello, li va obrir les portes .Aquesta exposició durà del 5 al 28 de novembre del 1945. Segons Basté:
Tornà a ser variadíssima en temes i paratges, però sempre dintre de la seva línia tradicional. Geogràficament hi ha teles de Montesquieu, de Montornès, de la Roca, de Centelles, de Blanes i de la seva Tortosa natal. Tornem a trobar-hi constant de la llum i aquells títols tan reveladors com ara ‘Ombra de núvol’, ‘Sol i núvols’,’ Capvespre’, ‘Núvols’ o ‘Dia ennuvolat’. No hi manca, tampoc, el seu habitual interès per les aigües canviants ara amb paisatges del Ter, de l’Ebre de la bassa d’un molí i d’una marina a Blanes. També crida l’atenció l’obra dedicada a Tortosa, la ciutat que va deixar quan tenia quinze anys i a la qual acut ara, als setanta, per pintar-la devotament, qui sap amb apunts vels de nostàlgia, quan s’sasseu davant del cavallet per deixar memòria de les antigues muralles, d’aquell riu de les gavarres, d’aquella pujada a sant Francesc de quan era petit.
El paisajismo de Francisco Llop, ya en grado de madurez, es de limpio linaje. Se impone por si mismo merced a la justeza casi matemática que da su autor a los elementos que intervienen en cada tela, según sean luz y el aire en presenci cuando la captación se verifique; a la perfecta ordenación de los valores cromáticos y al carácter de sugestiva simplicidad no exenta de finas modulacions que el pintor imprime a cuanto realitza en el espacio iluminado, sin perjuicio de escuela ni afinidad con postulados que no responda n a su temperamento -manera personal de ver, de sentir, de narrar, a su intención y a su loable sinceridad.Obra ligada a la tradición paisajista remozada con lo que de modernidad se descubre, por efecto del cultivo, en nuestro agro, la de llop encuentra en la profusa raigambre renovadora de vitalidad, la razón de permanencia e inextinguible frescor que hace la verdaderaente estimable.El pintor encuentra, sin buscarlos, aquellos temas de su preferencia ya por Montornés, o bien por las campiñas tortosinas y als de Centellas, sin adulterar las esencias del paisaje en sus diversos aspectos por efecto de la mayor o menor densidad de la atmósfera, ni darse por satisfecho con cantar a la superflua, según deja constancia en estos lienzos, que aparecen colgados en Casa del libro y de manera especial en Paisaje nº4, magnífico acorde de ocres y verdes, Paisaje (nº 15), descrito con generosos impulso a base de pinceladas precisas y aplomadas; Invierno de extraordinario luminismo,Murallas, amplio y de lejanías como ensoñadas; el Ebro, claro, jocundo y de rumorosos temblores; sol y nubes de sugestiva aureola ambiental, y Atardecer, blando, húmedo e íntegramente emotivo.Pintura sana y limpia de afeites y artificio, la de Francisco Llop es de las que perduran por su inagotable arteria de vida. no obstante, el paisajista pone a prueba sus nada comunes facultades pictóricas enfrentándose acon el modelo humano vivo, y lleva a feliz resultado un retrato femenino merecedor de los elogios más efusivos.Noblemente se lo tributamos a quién actúa en toda circunstancia sobre la tela con la máxima nobleza’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!