|
Divendres 28 de setembre, es va inaugurar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa una exposició del pintor Jaume Rocamora. Es tracta de les 13 il·lustracions que conté la 2a edició de la novel·la "Destins": l’infinit, un camí que es perd, lo port, l’amor, l’exili, l’Ebre, l’amic, la terra, la vida i la mort, la pàtria, la senyera, un arbre sec i una filferrada. Aquesta exposició va coincidir amb la sessió que el club de lectura de la biblioteca dedicava a aquesta novel·la i a l’assaig Benissanet de Bladé. En aquestes il·lustracions trobem el recorregut vital de Joan Cid i Mulet, tot allò que va estimar: terra i cultura, pàtria i llengua, Tortosa i Catalunya, Jesús i Mèxic. El pintor Rocamora va ser amic personal de Cid i Mulet i va intercanviar un nodrit epistolari. L’exposició inclou també una carta de comiat a l’intel·lectual jesusenc, carregada de tota mena de sentiments:
|
|
Crec que és injust fer el comiat d’un amic. Un amic no es mereix el comiat, comiat per la fatalitat de la temporalitat material del nostre viure, que confon el temps còsmic amb la individualitat peremptòria i efímera. L’amistat és una qualitat humana que perdura enmig del temps establert per les circumstàncies temporals dels fets i la manca de visió transcendent del viure que ens ha tocat resoldre.
Així J. Cid i Mulet no es mereix el comiat, el seu pas per la vida temporal comporta un compromís del seu intel·lecte amb la realitat que veu per primera vegada enobrir els ulls en aquesta terra. Per tant, es compromet decididament amb la pàtria que serà per sempre les terres de Catalunya. Però serà el paisatge familiar de l’Ebre i com a fons els Ports de Tortosa qui l’acompanyaran en el seu peregrinatge forçat per terres mexicanes. Són les filferrades de l’exili qui cosiran amorosament la nostra senyera i l’arbre mort renaixerà per fer una ombra amistosa al caminant que empren la drecera deixant les seves arrels aquí a la vora del nostre riu. La fidelitat i l’amor serà la força que imperarà davant l’infinit i la vida no guanyarà, però tampoc guanyarà la mort. Solament restarà allò que no morirà mai, aquest país nostre, Catalunya, per sempre més.
|
