Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Dos dels temes que comenten habitualment amb més menyspreu els xavals que estudien el Batxillerat fan referència a les relacions amoroses entre persones del mateix sexe i al fet d’haver de conviure socialment amb persones d’altres races. Malauradament als nostres instituts s’escolta un missatge força intolerant i de desconsideració d’allò que venim anomenant com a "diferència", sigui per l’orientació sexual sigui pel color de la pell. Molts dels arguments són realment preocupants com el típic: "Mon pare també pensa així, ets tu l’únic que pensa diferent, a l’insti tothom opina com natros". Realment les crítiques contundents i sense sentit als suposats ajuts econòmics als immigrants o el seu lliure accés a la sanitat pública i a l’educació són reiteratives, a més de preocupar-me el fet que els joves repeteixen el missatge que escolten majoritàriament a casa, que no és precisament favorable ni la integració ni a la tolerància.També es ben palpable entre molts joves una homofòbia malaltissa, basada en un orgull malentès de mascle. És habitual sentir pronunciar amb "coneixement de causa" que un homosexual és "menys home", o el fet que els dóna fàstic veure dos homes besar-se, però els "fica calents" veure un acte sexual lèsbic en moltes de les pàgines web porno que visiten dia sí dia també, amb la qual cosa els augmenta el seu sentiment de "masculinitat". L’accés a la pornografia via internet entre els nois entre 14 i 18 anys és realment espectacular, n’hi ha un munt que s’hi connecten tots els dies i són coneixedors de tota mena de webs pornogràfiques, amb la qual cosa conclouen que aquella manera de practicar sexe és l’apropiada per a un "mascle". Així de contundent i així de ridícul!
Aquesta homofòbia també és patent entre persones adultes dissortadament. En una de les meues classes d’adults a la meua acadèmia d’idiomes a Amposta va sortir la paraula "Pope", el "sant Pontífex" en anglès, i van aparèixer immediatament comentaris sobre el Vaticà. De seguida una xica va comentar amb menyspreu sobre l’estat més petit d’Europa: "Però no diuen que és on hi ha més maricons". El to despectiu amb què pronuncià aquesta paraula, em porta a reflexionar novament sobre aquesta intolerància i sobre la incapacitat de bona part de la societat d’acceptar que tothom té dret a estimar-se com vulgui, i que l’orientació sexual depèn exclusivament de la naturalesa física de cadascú.
Fa uns dies el company blocaire Àngel Canet, de la Vall d’Albaida, ens posava un post on explicitava un article d’un diari d’abast estatal clarament pro PSOE que deia: "Un homófobo en las listas del PP" "Las bodas de lesbianas tendrán que incluir variedades de tortillas". Es tractava de les declaracions de Dimas Cuevas, un candidat al senat pel PP a la demarcació d’Albacete. Altres perles d’aquest senyor, per dir-ho d’alguna manera són: "y los convites para homosexuales serán a base de perritos calientes y plátanos al horno", "Si la palmo antes de lo previsto, prohibo que den a mis chiquillos en adopción a ningún matrimonio de gays". Cuevas ha estat director de La Tribuna de Albacete durant 11 anys. En un altre article va tenir la barra de ridiculitzar lliurement la violència de gènere, Yo quiero una pareja de manchegos gays para la Feria, en aquest article arribava a escriure: "Sólo me cabe una duda: si los que se casan son dos machos (con perdón) y en el supuesto casa de que uno de los manchegos tenga la mano larga, ¿su pareja tendrá derecho a la protección de la nueva ley contra la violencia de género? Supongo que, siguiendo la Ley de Mahoma, sólo será así si el maltratado es el que toma…"
Aquest individu es pot convertir en representant de totes i tots a la cambra baixa. Què pot aportar de positiu per a la societat? Com és possible que aquesta gent pugui arribar a càrrecs polítics d’importància i molt ben remunerats? Mentre els senyors del PSOE il·legalitzen idees polítiques, deixant enrera els principis de la revolució francesa de separar els poders executiu i judicial, aquesta colla d’impresentables homòfobs poden lliurement expressar tota mena d’idees denigrants envers éssers humans, els quals l’únic delicte que cometen és estimar una altra persona i fer ús de la sexualitat com qualsevol persona heterosexual. No sé el tipus de pedagogia que s’ha de fer, tot i que em preocupa moltíssim sentir el missatge dels joves que realment és arcaic i discriminatori, i em sembla inadmissible que polítics homòfobs i racistes puguin ser candidats electorals i esdevenir representants elegits per la societat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!