Entrevista
a l?Artur Bladé i Font
–
Com definiria el seu pare, en la seva vessant pública i
personal?
En la seva vessant pública definiria el meu pare com un catalanista republicà que amb la seva
obra literària va deixar palesa la seva
estimació a la seva comarca natal i a la seva gent , a la llengua, la cultura i
la història de Catalunya. Va ser doncs una persona que va exercir de català en
totes les circumstàncies i que va procurar seguir amb fidelitat el lema de
Pompeu Fabra : No s?ha d?abandonar mai la tasca ni l?esperança , i el de Rovira
i Virgili : Jo no amollo, tant pel que fa a les seves conviccions polítiques
com les que fan referència a la seva tasca d?escriptor.
Personalment el recordaré com un pare afectuós que em va fer de pare i de
mestre, que em va ensenyar els valors de la cultura, de la lectura, de
l?amistat , l?amor als llaços familiars, el valor de l?estoïcisme, l?agraïment dels favors rebuts i l?estimació a la terra natal. Amb una
memòria privilegiada i una capacitat
intel·lectual remarcable que li van proporcionar una gran cultura . Va
ser amic dels amics i generós amb
l?opinió que podia tenir de les persones . En els temes pràctics el seu caràcter una mica indecís , de vegades introvertit i
un pel pessimista, va ser contrarrestat pel tarannà decidit i enèrgic de la
meva mare.
– Quina opinió
li mereix el centenari del naixement del seu pare?
El centenari del meu pare representa per a
mi la fita més important des del punt de vista del deure moral que tinc de vetllar per la seva
memòria i per l?obtenció del reconeixement que es mereix en la literatura i la
cultura catalanes.
És una fita que s?ha pogut aconseguir
gràcies a la conjunció de les voluntats
i de l?ajut de moltes institucions a les quals manifesto el meu
agraïment més sincer ja que sense elles tot sol
no sol no ho hauria aconseguit.
–
Quina ha estat la seva
aportació a la literatura catalana?
Crec que la seva aportació és prou
significativa , tant per la qualitat literària com per la quantitat de
cròniques, articles, dietaris, memòries, biografies, poesies, etc. que va
deixar escrits. No crec que se li puguin escatimar mèrits en cap d?aquestes
temàtiques. Diverses circumstàncies no van ajudar al reconeixement que es
mereixia com a escriptor però la seva
obra mereix que sigui coneguda, valorada
i tinguda en compte en la literatura catalana.
–
Creu que
juntament amb Arbó, han estat els millors escriptors de les terres de l’Ebre?
Sense dubte crec que l?Arbó i el meu pare representen els
millors escriptors de les terres de l?Ebre català . Treballaren dues temàtiques molt diferents però els dos
han posat en relleu i han fet conèixer la gent, els costums, els treballs i la
història dels ebrencs a través d?una literatura magnífica que en un país normal
hauria tingut els màxims reconeixements.
–
Com va viure el seu pare l’exili?
L?exili va ser una experiència molt dolorosa i traumàtica per a ell, com per a tanta gent. Es va salvar
de la davallada moral gràcies al seu afany per la cultura i la seva vocació
d?escriptor amb la qual sublimava els moments més dolorosos d?aquell exili. Va
passar però moments d?abatiment físic i moral però el caliu familiar , en
especial el suport de la meva mare en totes les circumstàncies, les lectures, les tertúlies i els estudis el van ajudar a superar-los.
–
Com va viure el seu pare la tornada a l’estat franquista?
En un primer viatge d?exploració el 1956 a Catalunya el meu pare va veure clarament que allò no feia per ell,
que la situació, en tots els aspectes,
era francament deplorable i que ni els desigs de tornar ni l?esdevenidor
li aportaven prou compensació. Quan va tornar definitivament el 1961 la
situació havia potser millorat una mica però va patir, com molts altres
exiliats retornats, aquell exili interior que, durant un cert temps, el va fer sentir estranger a la seva pròpia
terra, que el va fer experimentar dolorosament el buit cultural que va trobar a
la seva comarca i que contrastava amb els bons moments que ell havia viscut.
Novament la seva vocació d?escriptor i
la seva voluntat d?ajudar al redreçament cultural de Catalunya li van permetre
guanyar forces per a tirar endavant .
–
Creu que el
seu pare està suficientment reconegut en els ambients literaris catalans i
ebrencs?
Em sembla que
no ha tingut aquest reconeixement.Moltes de les circumstàncies en que va
desenvolupar la seva tasca literària no van ajudar gaire a aquest
reconeixement. Primer l?exili i, segon, el retorn ( no a una Barcelona que potser, pels seus ambients
i els seus cenacles, l?hauria ajudat a fer-se conèixer literàriament, sinó al
seu poble natal i a Tarragona) són
avatars que no poden contribuir a la promoció de l?obra escrita d?un
intel·lectual que escriu per vocació i
per estimació a la terra natal i a la seva gent. Tampoc, segurament , el gènere literari que
va conrear , apartant-se completament de l?obra de ficció, és dir, de la
clàssica novel·la, no podia contribuir massa a divulgar i fer conèixer aquesta
obra. Finalment el seu caràcter modest, poc amic de figurar , no li va proporcionar
elements per a fer-se notar.
–
Quina obra o obres destacaria de la seva producció?
Encara que això és evidentment una opinió molt personal ja que no sóc
crític literari ni estic format en el camp de les lletres, jo destacaria ?Benissanet?, la biografia de
Francesc Pujols , ? Francesc Pujols per ell mateix ? , ?Viatge a l?esperança? , ?L?Exiliada? i la petita joya que representa
? L?edat d?or?.
–
Parli?m dels
amics íntims del seu pare.
Com revelen les
cartes que he trobat entre els seus papers i del meu propi record, puc dir
que el pare va tenir nombrosos amics que va conservar tota la seva vida i amb qui mantingué una extensa i interessant
correspondència. Tenia un gran concepte del que era l?amistat i la cultivava
sense defallences en el temps i en les diverses circumstàncies . Cal dir que
fou ben correspost com proven aquelles mateixes cartes , no solament de
literats com ell sinó de polítics que havia conegut i de gent senzilla del seu
poble que l?estimaven i apreciaven la seva figura i la seva obra. Entre aquests
amics puc destacar les figures d?Antoni Terré, Josep Maria Poblet, Narcís
Costa-Horts, Francesc Adell , Carmes Biarnés, Robert Cot, i un llarg etcètera.
–
Quina de les
biografies sobre el seu pare rep la millor valoració per part seva?
Encara falta
una biografia sencera del meu pare. Fins ara la més completa ha estat la de
Genís Sinca, a manera de biografia essencial, apareguda en el recull ? La lliçó de l?Ebre. Conèixer
Artur Bladé i Desumvila? , publicat pel CERE el 2005, en homenatge al
meu pare. El mateix Sinca té el projecte d?acabar-la .
Emigdi
Subirats
Aquesta entrevista sortirà publicada al Butlletí d’Amics de l’Ebre de Tortosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!