Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
L’Albert va pensar d’immediat en beneficis pecuniaris de pes. Un casament gai d’una persona de la seua fama podria aportar-li també molts bitllets en concepte de publicitat. Ningú podia imaginar que un vividor com ell, que havia tingut tantes relacions conegudes amb dones de totes les edats i condicions, li agradés allitar-se amb homes. Èxtasi.
L’acte sexual consegüent amb l’Antoni va ser d’intensitat extraterrenal. Llamps i trons. Aquesta oferta estrafolària havia tingut efectes magnífics. Era un veritable projecte engrescador que calia rumiar amb calma. Però, malauradament, el temps no li sobrava.
L’ordinador treia fum. La successió de propostes donava sentit a una història que estava assolint altres límits insospitats. I el monitor sempre atent a tot, pendent de cada nou pas que alimentava una història increïble que estava destinada a revolucionar el massa conservador mercat dels llibres.
Va aturar les propostes de tots dos per separat. Va demanar-los únicament dos dies. Els que necessitava per concentrar-se en la redacció i esperar que el relat li donés solucions. Les propostes havien accelerat el seu desig corporal, al qual li va donar una solució manual. No els volia veure en quaranta-vuit hores. El virtuosisme literari i els guanys encapçalaven la llista de prioritats.
La Cristina necessitava solucions ràpides. De moment, es podia quedar amb la seua iaia, però aquell no era el somni d’una vida com la seua. La mare del seu pare podia oferir-li només amor i res més, i això no era suficient. L’Albert Martí era l’únic que li importava, més ben dit allò que d’ell treia i que no ho aconseguiria mai amb cap altre. Ell era la veritable font d’inspiració per als seus estudis. No podria triomfar a la universitat sense el seu suport físic.
L’Antoni també exigia respostes ràpides. No acceptà el llarg termini de l’Albert. Volia veure plasmades les noves il·lusions ja. La idea de passar per l’altar d’un consistori el posava a cent. Els dubtes de l’Albert estaven aturant la seua reacció física, que estava a punt d’esclatar.
L’Albert va complir el termini. Al moment exacte en què va tenir la novel·la enllestida, va trucar tots dos al mateix temps. Els va presentar i els va fer llegir el relat amb veu alta. Després els passà les imatges més interessants pel monitor. La Cristina i l’Antoni comprengueren el joc, i estigueren d’acord que havia estat una jugada genial. L’Albert els va proposar una possible millora. Havien de fer sexe plegats, amb una única condició:
– Jo exerciré amb vosaltres dos, però vosaltres no us podreu ni tocar. Mirareu però no tocareu.
La resposta fou positiva i el relat va haver de ser retocat. Va ser el toc decisiu que va donar relleu a la feina feta pel monitor. La novel·la va batre tots els rècords de vendes, i la pel·lícula fou estel·lar. L’estrena als Estats Units va causar un gran impacte social, amb queixes puritanes i entusiasme llibertari. A Barcelona va ser rebuda amb molta curiositat, ningú se la va voler perdre. L’Albert va ser durant molts anys de la seua vida un excel·lent carnívor que tenia una gran estima al fruit del mar. Va passar pel capellà laic dos vegades, i en totes dos va jurar fidelitat fins a la resta dels seus dies. Els beneficis varen ser molt alts, tant en l’àmbit corporal com en el financer.
I és que les idees de l’Albert eren força brillants.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha agradat Emigdi la teua manera d’enfocar el conte, la idea del follar per follar sense sentiments. En una època de la meua vida vaig tenir un camí semblant, bé amb dones únicament però sense gaires sentiments. Em sento millor quan he trobat el camí del sexe amb sentiments.
salut des d’Elx