Emigdi Subirats i Sebastià

L’Albert va seure al sofà i  va preparar-se un got de whisky amb gel. La seua ment girava i girava amb diversos capficaments que com una roda tornaven al mateix indret. Els seus actes eren de pel·lícula. Va pensar que si sabia explotar-los podria aconseguir alguns beneficis pecuniaris que li omplirien la butxaca. Seria el complement ideal per a la satisfacció corporal que ja rebia amb  freqüència inusitada.
Va posar-se en contacte amb un antic company de col·legi, l’Ignasi Vidal. Havien cursat el batxillerat junts en un centre de l’Opus Dei, on havien après que el cos humà disposava de mil funcions amb milions de possibilitats, mentre que les d’anar al lavabo eren les més secundàries. L’Ignasi era avui dia un conegut director de cinema impúdic, i havia obert recentment un “sex shop” en un lloc cèntric de Barcelona. La proposta que li havia de fer l’Albert segur que seria molt temptadora per a un empresari del cos com era en Vidal.
Era gairebé mitja nit quan l’Albert va suplicar a l’Antoni que li tornés a fer una visita. El va temptar dient-li que no podia agafar el son sense la seua presència física,  que ja havia provat anteriorment de fer córrer la imaginació mentalment però no havia donat cap resultat aquest cop. L’Antoni ho va enllestir veloçment. Va voler donar mostres de les grans qualitats com a mascle, i tot llest. L’Albert ja tenia la primera escena colpidora que cercava. L’Antoni va marxar després d’encendre una cigarreta i posar-li al company tot el fum dintre la boca. Aquest era el seu comiat habitual en nits de pressa. No va obrir boca. Poc després, l’Albert va prémer l’off del monitor que l’exalumne de la Santa Obra d’Escribà de Balaguer li havia facilitat.
Eren les set i mitja del matí quan va trucar a la Cristina. A ella, també li va exigir una visita per imperiosa necessitat. Calia que fes campana a primera hora de col·legi. Només faltaria a la primera classe, ja que ell li va assegurar pel davant i pel darrera que en tindria prou amb mitja hora. No li va costar gaire convèncer-la, i vint-i-cinc minuts després ja estava follant als seus llençols. Aquest cop va ser molt curt, però amb la Cristina els segons valien or i no calia perdre el temps amb afers banals. Quan va escampar líquid per segon cop, va aturar-se, va encendre una cigarreta i li va ordenar amb geni  que marxés.
Ell era un escriptor freelance, i tot i que no tenia ningú que el manés havia d’establir un horari laboral si volia guanyar-se les garrofes amb placidesa. Va engegar l’ordinador i va posar ordre a tots els detalls. Era una història eròtica i passional, passional i eròtica. No, era una història senzillament pornogràfica, en la qual no valien els sentiments. De fet, era un follar per follar. Així ho havien volgut la Cristina i l’Antoni, que encara no es coneixien, perquè així havia anat la història. Ningú podia sospitar el seu doble joc, però fins i tot quan ho sospitessin podria  arribar a ser més fascinant encara.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!