Emigdi Subirats i Sebastià

Aquest any el futbol ebrenc està veritablement d’enhorabona atès que des dels anys 1970 no comptava amb dos formacions a la 3a Divisió del futbol estatal, la UE Rapitenca i el CF Amposta, la qual cosa és tota una fita avui dia amb les dificultats econòmiques que tenen molts clubs. No passava precisament des quan coincidiren el CF La Cava i el CD Tortosa ara fa més de 30 anys, tot i que llavors no hi havia 2B, amb la qual cosa la proximitat amb la 2 Divisió A era superior.
El passat cap de setmana el CF Amposta va aconseguir la seua primera victòria davant del Cassà, en un principi de temporada prou interessant ja que havia assolit 6 empats i una sola derrota. No ha estat un mal començament per a un equip novell a la categoria, tot i que, òbviament, hi havia gana de victòria i de demostrar que l’equip té possibilitats de fer una bona temporada en el seu retorn a  divisió estatal després de 48 anys. La UE Rapitenca, en canvi, ha tingut un inici més dificultós que esperem superi prompte, ja que l’any passat va realitzar una temporada extraordinària que gairebé la porta al play-off d’ascens a 2B.
M’agrada seguir amb interès la trajectòria dels  equips ebrencs, ja que crec que tenim potencial per assolir uns bons objectius. Esperem que el CD Tortosa també redreci els resultats, ja que porta uns quants anys en el pou de la 1a Catalana i amb un joc gens convincent. La ciutat requereix un equip en una categoria superior que torni a entusiasmar l’afecció, ja que el club ara ha quedat sota l’ombra allargada dels equips montsianencs.
A la regional preferent valenciana, hi ha equips de la comarca del Sènia com el CF Vinaròs, el Benicarló, el Sant Jordi i el Sant Rafel, que tampoc no estan brillant en aquest inici de temporada. Recordo quan el CF Vinaròs jugava a 2B a principis dels anys 1980, durant el període daurat de l’entitat, així com el Benicarló també ha competit en categories superiors, i actualment compta amb un molt bon equip de futbol sala a divisió d’honor. És important per a tots plegats que puguin assolir cotes més altes. També el Maella va assolir la 3 Divisió del grup aragonès-navarrès fa uns 10 anys, tota una fita per a aquest poble menut de la Terra Alta que roman sota administració aragonesa. També hem de fer esment de  la regional preferent catalana, on  la UE Roquetenc és un dels equips punters amb un futur que esperem continuï donant grans resultats que el porti a l’ascens a 1a catalana.
Equips com l’Alcanar, l’Ulldecona, la Sènia, el Jesús Catalònia, l’Ampolla, el Traiguera o el Xert, que antany havien competit a la regional preferent (de dalt i de baix) i ara es troben en hores baixes, esperem veure’ls reviure de nou, com a mostra que el territori agafa embranzida i es fa un bon nom dintre del futbol català.
La pedrera ebrenca ha aportat darrerament bons jugadors que competeixen a la 1 i 2 divisió, com és el cas de Bru Saltor de Móra d’Ebre o de Santi Albacar de Sant Jaume d’Enveja, com a mostra que al territori s’està fent una excel·lent tasca futbolística.
Finalment, el Tortosa-Ebre fa moltes temporades que competeix a la 1a Divisió femenina, la qual cosa té un grandíssim mèrit que les situa com les veritables puntals del futbol a casa nostra. En els darrers anys la capitana ha estat la campredonenca Clàudia Gisbert, la qual cosa sempre m’agrada reivindicar.

PD. La foto és del  CF Amposta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!