Emigdi Subirats i Sebastià

El dia 10 de novembre de 2003 ens va deixar Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929- Vic 2003), qui s’havia enlairat al cor dels catalans i de les catalanes com a veritable poeta nacional.
Nascut a Roda de Ter (Osona), la seua poesia gens academicista va aconseguir apropar-se al poble com la de cap altre. Va ser el cantor de la classe obrera, dels desvalguts, dels qui tenien menys.
A partir de la seua experiència personal a la fàbrica, la Blava, va construir un univers poètic imprescindible per entendre les condicions obreres dels anys 1950. Al poemari El poble s’apropa com mai a la quotidianeïtat. A Estimada Marta enlaira l’amor per damunt de totes les coses. 
Els sentiments que ens causa la figura de Martí i Pol són múltiples. És la persona-poeta, és aquell home bo que sabia dir les coses de manera senzilla, que no havia tingut una alta formació acadèmica, però que de manera autodidacta seria capaç d’influenciar la poètica catalana com cap altre.
Els meus primers contactes amb l’obra de l’entranyable poeta de Roda de Ter van venir mitjançant la lectura de La fàbrica. Vaig agafar especial estima per l’Elionor, protagonista d’un poema en què es retrata àvidament els quefers de qualsevol obrera dintre d’un món capitalista inhumanitzat. Vaig sentir colpit per aquest poema, que recordo encara de memòria tres dècades després. Posteriorment he anat llegint bona part de la seua obra poètica. Ahir mateix vaig aconseguir un llibre inèdit seu, la lectura del qual em va acompanyar tot el diumenge.
A Martí i Pol ens han apropat cantautors de tota mena. Lluís Llach ha esdevingut el seu veritable mentor. Figures com Pep Guardiola hi van tenir relació íntima, extremadament propera. La poesia seua és propera a tothom, ja ha entrat a la mítica de les nostres lletres.
Avui fa deu anys del seu traspàs. L’obra de l’entranyable Miquel està sent objecte de tota mena d’estudis i de reconeixements. Ell va entrar al cor dels catalans i de les catalanes. La seua obra està entrant al cor universitari. És un dels orgulls de la nostra llengua i la nostra literatura. Persones com ell han fet país amb la ploma, i hi ha tantes. Miquel va construir la seua Ítaka, que és la nostra, la de la nació catalana. Llegim-lo i recordem-lo, és la millor manera d’estimar-lo.

 L’Elionor