Aquest és el principi del meu discurs en la presentació de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta que tindrà lloc aquesta tarda a partir de les 19 hores.
Molt bona tarda a totes i a tots. He de començar amb l?expressió habitual usada en qualsevol acte d?aquestes característiques: ?Per a mi fer la presentació de l?Obra Completa d?Artur Bladé i Desumvila és tot un honor?. No voldria, però, que ho considereu una simple retòrica protocolària. En absolut. Artur Bladé és un dels meus mites literaris, ho dic aquí i a tot arreu, i més encara enguany en motiu de la celebració del centenari del seu naixement. Fa un parell d?anys, vaig rebre amb entusiasme les notícies que m?arribaven per la premsa quant a la preparació, des de Benissanet estant, d?un Any Bladé per part d?uns joves intrèpids, que s?encarregaren d?implicar la Institució de les Lletres Catalanes i després promogueren una moguda impressionant que revolucionaria el panorama literari ebrenc. Poc després, els vaig conèixer. Sí, l?Albert Pujol i la Núria Grau, una parella lletrada, que eren els responsables directes dels honors que es retien a un gran home de lletres pel qual sento una admiració profunda: Artur Bladé. Com tots els crítics literaris han anat repetint ara i després, al costat d?Arbó i de Jesús Moncada, són les veus ebrenques més genuïnes i que millor han sabut retratar les essències d?aquesta terra nostra banyada per l?Ebre.
M?he implicat tant com he pogut amb aquest centenari. He fet una aportació modesta però intensa que personalment arriba al seu punt àlgid en el dia d?avui: redacció d?articles sobre la seva obra i personalitat per a la revista d?Amics de l?Ebre, ?L?Aufàbiga?, ?Lo Basquet? de l?IES Roquetes, ?MesEbre? i ?L?Estel?; una conferència a l?IES La Sènia; he difós la seva obra i els actes del centenari a través del meu bloc; vaig encarregar-me de l?emissió d?un programa radiofònic d?homenatge el mateix dia de l?efemèride centenària, ?Lletres Ebrenques? d?Antena Caro Roquetes; m?encarrego de la direcció del curs d?estiu de la UETE, Literatura Ebrenca de l?exili, en el qual el professor Magí Sunyé ens farà una dissertació del seu Bladé particular; he fet recerca d?articles seus pels arxius; m?he rellegit part de la seva obra, la qual cosa és la més important de totes les activitats esmentades.
L?any 2000 vaig publicar un article al setmanari ?L?Ebre? titulat ?Una joia: les memòries d?en Bladé?, el qual és avui encara de plena actualitat. Diu així: ?L?Artur Bladé i Desumvila ens va deixar un valuosíssim tresor literari, el seu testimoni escrit de la forma de vida del seu poble, Benissanet, i la seva estimada Ribera d?Ebre, que passa per ser un magnífic retrat amb lletres del tarannà de la gent d?aquesta comarca, amb la veu de molts dels seus protagonistes més representatius. Les obres d?en Bladé són exquisides quant a la memòria històrica i l?elaboració estilística. De fet, la seva obra memorialista representa un petit tresor dins de la literatura catalana, atès que sap representar les vivències d?una terra, amb un estil fàcil i natural, allunyat de qualsevol fanatisme i apropat a la realitat més viva. L?autor mostra una evident vocació memorialista, potser marcat per l?exili forçós que hagué d?emprendre l?enyorança consegüent, a més de la necessitat que tingué l?escriptor de deixar una petjada historicoliterària d?una època de la nostra història marcada per l?intent de genocidi cultural franquista, i durant el qual la literatura estava molt mancada d?obres memorialístiques, a banda d?excepcions com Josep M. de Sagarra, i, naturalment, l?obra d?en Josep Pla, qui, juntament amb Bladé, és al cap davant del gènere memorialístic…Les seves narracions i descripcions presenten sentiments inigualables. La seva ploma va saber retrata paisatges i persones, amb un estil amè de molt fàcil lectura, que el converteix, junt amb Arbó, en el gran narrador de la nostra terra. La seva carrera literària ja ha estat reconeguda, al nivell que es mereixia, pels ambients literaris i editorials, tot i que és encara un gran desconegut per als lectors de les nostres comarques, tot seguint aquella dita tendenciosa que diu que ?ningú no és profeta a la seva terra?. En Bladé encara no ha arribat al gran públic. Desgraciada cultura la nostra, que es pot permetre l?oblit de personatges tan grans, que estimaren tant la terra que els va veure néixer. Som nosaltres els qui no n?hem de permetre l?oblit?.
I continuo delectant-me amb la lectura de l?emotiu pròleg de ?Benissanet?. En Bladé es recrea amb la seva prosa per dir-nos: Per a nosaltres, els desterrats, tot quedarà liquidat, qui s?atreviria pensar el mateix quant a Catalunya? Perquè el cert és que les nostres recances no l?inquieten gens. Immoridora com és, conserva la geografia, la terra creadora de tot, la terra que no podran abolir ni tan sols sembrar de sal. Resta també la llengua, l?ànima que ens aguanta, perquè la llengua no és sols una manera de parlar, sinó una manera de ser. Resta encara la voluntat dels catalans. ?de la dels qui viuen i sofreixen a Catalunya, ningú no n?ha dubtat mai. Pel que fa als desterrats, ja ha estat dit que llur patriotisme sembla augmentar en proporció a l?allunyament en què es troben de la terra natal. I és que, lluny de la pàtria sentim, més que no pas quan hi vivíem, la seva unitat essencial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!