CONVERSANT
AMB L?EMIGDI SUBIRATS
–
Com va entrar en contacte amb l?obra de l?Artur Bladé?
Primerament he
de dir que he realitzat nombrosos estudis sobre la literatura escrita en
llengua catalana a les Terres de l?Ebre, Matarranya i Maestrat. Aleshores, la
figura de l?Artur Bladé i Desumvila hi havia d?estar present forçosament, ja
que és un dels millors escriptors que han donat les nostres terres en tota la
seva història.
– Quina de les seves obres destacaria?
En particular m?agrada ?Benissanet?, ja que en
ella trobem el Bladé més humà, que parla amb coneixement de causa del seu poble
i de la seva gent. A més, pensem que és una obra publicada a Mèxic, la qual
cosa encara li dóna més importància, ja que l?Artur Bladé va voler deixar un
retrat del seu poble a milers de quilòmetres de distància, i no és poca cosa.
També són exquisides les seves biografies sobre l?Antoni Rovira i Virgili, en
Francesc Pujols i l?Antoni Terré, potser és més discutible el seu paper com a
historiador, però aquest és un altre tema.
–
Quina lectura recomanaria als estudiants?
N?hi ha moltes.
Potser ?L?Edat d?or?, ja que és un llibre molt entenedor que ajudaria a
fomentar la lectura entre el jovent. Tant de bo un dia alguna de les seves
obres sigui llegida als Instituts d?Ensenyament Secundari, ja que ajudaria a la
seva difusió i demostraria que a les Terres de l?Ebre hi ha bona literatura.
– Creu que és un personatge suficientment valorat a casa
nostra?
Crec que a la
Ribera d?Ebre s?han fet autèntics esforços per dignificar-lo. Hi ha
associacions, premis literaris, fins i tot una biblioteca que porta el seu nom.
Hi ha hagut nombrosíssims estudis sobre la seva obra, i la seva persona és un
estímul per a la literatura comarcal. en canvi, a nivell de Països Catalans,
com tantes vegades passa amb autors de la perifèria no arriben a assolir el
lloc que els pertocaria. Crec que el reconeixement català de l?Artur Bladé és una veritable assignatura pendent.
– Fou conjuntament amb Arbó el millor
escriptor ebrenc del segle XX?
Segur. Bladé fou
el gran memorialista i biògraf, que va escriure fabuloses planes literàries.
Arbó el gran novel·lista del Delta i el descobridor de les nostres terres per a
la literatura nacional. A més, afegiria altres autors com Mn. Manyà (fill de
Gandesa), un gran teòleg i filòsof que va portar la literatura ebrenca als
cims. Recordem que fou l?autor de Teologulema, una enciclopèdia en llatí en
quatre volums que s?estudia a les universitats de teologia de tot el món.
–
Com valora l?exili literari català?
A Mèxic va
haver-hi precisament la flor i la nata de la literatura nacional: Pere Calders,
Josep Carner, Avel·lí Artís-Gener, Lluís Nicolau d?Olwer, Agustí Bartra, Ferran
de Pol, etc. Es van publicar les millors revistes i es va realitzar una tasca
cultural enorme. De les Terres de l?Ebre, hem de destacar el paper que realitzà
en Bladé escrivint per a nombroses publicacions, en Joan Cid i Mulet (fill de
Jesús) que fou Cronista vitalici de la Federació mexicana de futbol i autor de
nombroses obres, i en Francesc Adell, un gran periodista de Riba-roja d?Ebre,
la biografia del qual ens l?aporta en Bladé al seu llibre ?De l?exili a Mèxic?.
Va ser sens dubte una tasca genial, que ha permès que hem tingut una literatura
de primera línia, comparable a qualsevol de qualsevol altra llengua europea,
malgrat la brutal actuació del franquisme i el seu intent de genocidi de la
llengua catalana.
– És
l?obra d?en Bladé exclusivament per a gent d?alts coneixements literaris?
En absolut.
Precisament la seva obra memorialística, la més important de la seva producció,
ens apropa les vivències del dia a dia. No has de ser un mestre en literatura
per a comprendre una prosa amena com la de l?autor riberenc. Potser la seva
vessant històrica és més per a gent especialista, però pot també ser llegida
per qualsevol persona. En Bladé podria ser un d?aquells autors que podries
tenir a la tauleta de nit, i que no et provocaria un cansament excessiu de la
ment.
– Que n?espera del centenari del naixement d?en Bladé?
Sens dubte, serà
tot un esdeveniment, ja que s?organitzaran molts actes commemoratius que ens
ajudaran a comprendre la dimensió del personatge. També estic desitjós
d?adquirir la seva obra completa, la qual cosa dignificarà en Bladé i el
convertirà per sempre en un dels grans personatges ebrencs de tots els temps.
–
Voldria afegir alguna cosa?
Sí. En Bladé fou un gran literat i un mestre
en l?ús del català. Tan de bo en un futur la nostra llengua surti del jou en
què es troba per part d?un estat que mai no ha entès que hi ha diverses
llengües. La seva utopia sobre els Països Catalans espero que algun dia es
pugui veure realitzada. Tal com deia el jugador del Barça Oleguer Presas, i
gràcies a les petjades d?homes com en Bladé i Desumvila: Seguirem caminant cap
a Itaca.
Jordi Forcadell
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bé, Emigdi.
Ah, no dius on la publiquen. Enaraones poc dels Àlvar Monferrer, mossén Rovira de Cinctorres, àdhuc de Carles Salvador, que ben bé es pot considerar del Maestrat, malgrat ser fill del barri del Carme, a València.
Altrament tinc un text d ela fundació més vella d’ermita, que publicà la Castellonenca de Cultura. Te l’he de passar. On explica tots els ets i uts de la fundació, fins i tot constructiva.
Olga Mourachova, l’arquitecta romanesa que viu a Reus, i restaura al Maestrat en sap prou d’això. En parla un català de cine. I un español putapènic….hahhahahaa.
Una abraçada, molt forta, Emigdi.