Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

12 de juny de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Companys de lletres (5): Rafel Duran

Image 

Amb l’ampostí Rafel Duran formem una mena de tàndem literari, que ens permet compartir totes les nostres sensacions de l’art d’escriure.  ens considerem tots dos com simples afeccionats a l’escriptura, i així volem remarcar-ho. Probablement hauria d’haver estat la persona que encapçalés aquesta sèries de "Companys de lletres", però problemes amb la seva foto (no l’he poguda incorporar) ho ha anat endarrerint.

Rafel Duran es va incorporar al món de les lletres rebent un guardó molt sentimental: el premi Cid i Mulet de 2005 amb el conte "El paquet". Posteriorment ha guanyat el Sant Jordi de Santa Bàrbara (Montsià) i un altre a Ulldecona. També va rebre el seu guardó poètic a la seva població de residència actual, L’Aldea (Baix Ebre). El seu darrer any literari ha estat força intens. Ha perdut la virginitat, l’anonimat volia dir (o bé ser el mateix). Va publicar un conte al recull "L’altre Nadal", novembre de 2006, amb la qual cosa en aquesta vida només li mancava plantar un arbre (probablement, encara no ho ha fet). Al desembre vàrem publicar un magnífic llibre "Amposta" (Onada edicions), el qual vaig coordinar, que ens va permetre aprofundir amb la nostra col·laboració, al costat de persones i investigadors magnífics com Eduard Blanquet, Àlex Ramos i Cinta Montañés.

També va escriure el pròleg del meu llibre biogràfic sobre l’escultor Emili Bonet Casanova, i recentment ha publicat un nou conte al nou recull "Estius a l’Ebre" (Aeditors, 2007). Un bagatge intens d’un dels narradors promesa de les comarques centrals dels Països Catalans.

Dissabte passat segur que va maleir la mare que va donar a llum a Tamudo (què fi m’ha quedat!). Tampoc les eleccions municipals ampostines li han suposat alegries infinites, ja que la ciutat ha quedat com una mena de reserva espiritual d’occident al seu entendre.

Amb Rafel parlem de literatura i de la vida. Porta els cabells llargs, arreplegats sota el format d’una cua que li dóna personalitat.  L’encoratjo, doncs, a seguir compartint aquest somni escrit amb lletres que construïm els autors amateurs quan creem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!