Un dels millors professors que he tingut, ens mesclava la literatura i la gramàtica amb una formacio humanistica i un esperit de pais com pocs altres professors. Es un apassionat de la llengua i la cultura de l’Ebre i els que voliem entrar en eixe mon ho fèiem ben fàcilment. Un exemple ben clar de que les sigles i les afiliacions no ho son tot.
Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
18 de juliol de 2007
Sense categoria
1 comentari
Companys de lletres (36): Josep S. Cid
Josep Sebastià Cid i Català ha ocupat diversos càrrecs d’importància en el camp de la política i de la vida cultural ebrenca. Va ser Delegat de cultura del govern de la Generalitat a Tortosa entre 2001 i 2003 i alcalde de Riba-roja d’Ebre. Actualment és regidor del seu poble per CiU. Forma part d’una generació de riberencs que a partir de l’activisme cultural ha fet una interessant carrera política. Estic parlant de persones de la Ribera d’Ebre de signe polític molt diferent: Pere Muñoz (ERC), Xavier Vega (ERC), Antoni Sabaté (PSOE). Tots ells varen ser dirigents del CERE (Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre), que sembla ser una veritable fàbrica de futurs polítics.
El vaig conèixer en motiu de l’interès d’un amic personal meu, Marc Machí, de saber si les oliveres de l’Alguer i les de les Terres de l’Ebre tenien alguna cosa en comú. Va concertar una reunió amb ell quan dirigia els Serveis de cultura al Palau Oliver de Boteller. Posteriorment vaig coincidir amb ell en l’exposició de les nostres ponències respectives en el marc del II Congrés de la Diòcesi de Tortosa, que aplegava estudis diversos de les comarques centrals dels Països Catalans. Em va parlar de nombrosos projectes i em va demostrar ser un enamorat de la llengua i la cultura catalana. Josep S. Cid porta a terme treballs de recerca lingüística i del nostre folclore. Ja ha publicat nombrosos estudis d’interès. Darrerament ha posat en marxa un nou bloc de divulgació literària en el camp escolar. També va ser un dels responsables d’un treball molt interessant: les unitats didàctiques sobre Artur Bladé i Desumvila que s’han repartit per tots els centres de primària de la Ribera d’Ebre. Gentilment me les va fer arribar, i li vaig assegurar que ajudaria els meus fills a fer-les quan tinguin l’edat adequada.
Voldria, doncs, reconèixer el seu paper en el camp de la cultura ebrenca durant els darrers anys. Va per tu, Josep:
Caminava solitari pel carrer,/ travessava els camps, el cel fugia/ en el darrer respir de la jornada./ El dia s’enfonsava en el buit/ i la terra deserta estava./ De sobte es va aixecar en l’aire/ l’aguda veu d’un noi que anava/ invisible per la foscor,/ deixant el rastre del seu cant,/ travessant el silenci del vespre./ El seu poble estava al límit/ de les terres fangoses, amagat/ entre les ombres dels plataners/ i les verdes oliveres./ Vaig aturar per un instant el meu caminar/ – silenciós i distés sota la llum dels estels -/ al meu voltant vaig veure la buida/ terra que voltava amb els seus braços/ innumerables masies, amb cambres de descans/ amb cors materns i llars familiars,/ amb vides felices i joves,/ d’una felicitat que desconeix/ allò que passa al món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!