Emigdi Subirats i Sebastià

Marc March és un dels meus millors amics des quan érem molt xicotets. Vàrem crèixer junts al costat d’ideals molt semblants i varem bastir una amistat duradora. Actualment viu a Santa Bàrbara, on és casat i té un xiquet i una xiqueta, i acaba de ser elegit regidor per ERC. Vàrem tenir els mateixos orígens polítics en la nostra joventut a l’MDT i Catalunya Lliure, al costat de l’actual alcalde de Roquetes Francesc Gas. A Campredó vàrem fundar plegats la revista "Soldevila", la qual ha esdevingut una referència a la població. Érem molt contundents en els nostres postulats, amb la defensa absoluta dels ideals segregacionistes de Campredó i independentistes dels Països Catalans. Crec que vàrem aconseguir editar una revista de qualitat que encara és recordada avui dia.

És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Ha estat autor de nombrosos articles sobre els Maquis i col·laborador del llibre "Maquis, el puño que golpeó el franquismo" de l’historiador Josep Sánchez Cervelló. Va tenir una gran decepció pel fet que el llibre es publicava únicament en llengua espanyola, idioma que sempre ha considerat com a foraster. És membre del Centre d’Estudis Planers, al costat d’un dels més actius historiadors de les nostres terres, Màrius Pont. També va ser un dels organitzadors del darrer Congrés sobre Ramon Cabrera i el carlisme celebrat a Tortosa al novembre de 2006. Ha estat l’autor del logotip del centenari de Joan Cid i Mulet, la qual cosa li he d’agrair tothora.

Marc és un gran afeccionat a Internet i un bon coneixedor dels temes informàtics. Quan ens trobem continuem les nostres nodrides xerrades sobre temes personals i familiars, culturals i esportius, polítics, etc. Va per tu, Marc, en record d’una persona admirada a la qual li dedicarem un número de la revista Soldevila el 1990:

Endut emmanimat a un captiveri/ en una fossana et van tirar els inhumans./ A tu, cabdill d’un exèrcit de justícia,/ fidel a un poble que et va veure/ com a un símbol del que s’acaba/ malament i pitjor es comença./ Em proclamo en rebel·lia/ pel teu nom, davant els estels/ que contemplen la neguitejada terra,/ on sobren records ingrats i manquen/ nous cabdills que ens encaminen/ i no es venguin a l’infern que hi ha a ponent./ La història és un misteri d’injustícia,/ on homes amb seny moren pels demés.