Emigdi Subirats i Sebastià

Xavier Aragó és un home de teatre. És l’actual director del Grup de Teatre Planer de Santa Bàrbara (Montsià). Si dues paraules han d’acompanyar la seua obra creativa són passió i imaginació. Demostra veritable passió per l’art dramàtic, i dirigeix un dels grups amateurs ebrencs més actius dels darrers anys. Cal destacar el fet que han participat activament en els tres centenaris de grans literats ebrencs que s’han celebrat els darrers anys: Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé i Desumvila i Joan Cid i Mulet. El 2002 realitzaren la dramatització de textos literaris d’Arbó, mentre que enguany s’encarregaran de les obres "Blat d’Orió" i "I silenciaren les veus", en homenatge a Bladé i Cid respectivament. Indubtablement, dirigeix un grup compromès amb la cultura i la literatura ebrenca.

Vaig conèixer Xavier Aragó fa uns mesos i vàrem bastir una bona amistat i col·laboració. Li vaig proposar que participessin en el centenari de Joan Cid i Mulet amb la dramatització d’algun dels manuscrits de l’escriptor jesusenc que havíem trobat. Concretament, L’Idiota (1928) o El Presidiari (1930). Ell va creure més convenient l’adaptació de textos de l’autor per tal de retratar acuradament la seua llarga trajectòria pública en el món de la literatura i de la política. Confio plenament en què ens posarà en escena una gran obra. Recentment, varen participar igualment en el Congrés Cabrera, que commemorava el 200 aniversari del naixement del General carlista Cabrera (el tenim a la imatge), fill de Tortosa. L’obra "Pàtria i Diòcesi" retrata acuradament la personalitat d’una de les figures claus de la política del segle XIX a casa nostra.

Li he deixat totes les obres de Joan Cid i Mulet i després de la seua lectura, de ben segur que Xavier Aragó ens muntarà una obra dramatitzada excel·lent sobre l’obra de l’escriptor jesusenc, que va ser un gran afeccionat al teatre. Va per tu, Xavier:

Crec en altres móns, altres galàxies./ Domino el llenguatge ancestrals dels estels./ Camino envers senders naturals de ploma i anhel./ Sento l’orgull de casa, el meu parlar,/ la meua història amagada i el meu futur/ ebrenc, clar i cultural./ Passejo pels parcs ben verds del meu poble/ i imagino un món ben humà/ i el somriure d’un infant.