Emigdi Subirats i Sebastià

Oriol Gracià i Carles és un jove periodista del meu poble que de ben segur donarà que parlar en el camp informatiu. I això és una excel·lent notícia per Campredó! Vaig tenir una gran alegria quan vaig saber que treballava en el camp de les lletres, ja que feia anys que em sentia solitari com a campredonenc afeccionat a l’escriptura. Als seus 24 anys està portant una excel·lent carrera que l’ha portat a ser redactor de la revista "Descobrir Catalunya".

En aquesta portada d’aquesta publicació podem veure el dossier monogràfic que varen dedicar a la regiódel Sénia, comarca natural que uneix el sud del Principat i el nord del País Valencià. Una frontera fictícia separa el Montsià del Maestrat. Una realitat humana, una mateixa parla, un model econòmic idèntic, uneixen dos territoris amb una ratlla política que alguns voldrien que fos l’antic mur de "Descobrir Catalunya" havia dedicat anteriorment altres monogràfics a les comarques centrals dels Països Catalans: la lluita de l’Ebre, Matarranya, els Ports, etc. 

Amb Oriol Gracià vàrem organitzar la diada campredonenca de l’1 de maig que em feia especial il·lusió (malgrat el boicot municipal). Té un tracte amable i sempre escolta qualsevol projecte cultural. Nacionalment de la terra (això és important) signa qualsevol document que aposti per la sobirania catalana. Té un bagatge en el camp informatiu encomiable, tant en la premsa escrita com en la ràdio. Un dels seus grans mèrits ha estat haver aconseguit guardons en documentals televisius, la seva gran passió.

També és blocaire, en disposa de 4, un dels quals en llengua francesa (va ser voluntari lingüístic al sud de l’estat gal). Tot i això, té bastant aparcat el seu treball blocaire, s’ha aturat precisament al mes de maig amb un post dedicat amablement a un dels meus llibres. Esperem que retorni a l’activitat blocaire aviat, la blocosfera el necessita.

Ens trobem, doncs, davant d’un periodista molt complert que apunta alt i que aconseguirà els seus propòsits. Oriol, va per tu:

Sonen vells càntics dels nius d’ocells/ menuts, en uns tarongers de fulles verdes,/ un ramat d’ovelles pren possessió de l’aire/ amb veu de tenor que ha menjat ous sans,/ i el crepuscle agafa una altra direcció./ M’inundo d’imatges, sensacions, idees/ mentre contemplo com creix un camp d’arròs./ El vent de ponent bufa antics encants,/ les cendres s’espargeixen arreu/ d’un petit univers amb empenta./ Talla les vivències enverinades/ a l’olor de pastissets plens de mató./ Els sons de les granotes, de les cabres,/ uns rius amb un cabal com el d’abans,/ l’espai infinit d’una mar de pescadors,/ una brillantor esparberada/ d’un llamp dosificat,/ en el domini màgic d’un regne més humà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!