Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

11 de juny de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Companyes de lletres (4): Francesca Aliern

Francesca Aliern, novel·lista, signant llibres a la Llibreria Serret de Val-de-roures.

Paquita Aliern és una molt bona amiga meva, i és xertolina de peus a cap. Ella retrata el seu poble, la seva gent, el seu parlar (parlen en cançoneta), els seus costums, la seua història. Amb Paquita parlem de moltes coses, de gent que ens agrada i d’altres que no tant. Ens en riem plegats i tenim molta alegria quan ens veiem. En les darreres eleccions municipals vàrem tenir alegria compartida, malgrat que vivim en dos municipis diferents  i queien dos governs (malgoverns) de signe distint. Ella ha vist com quedava derrotat el sisè de cavalleria per part dels Sioux (Paquita ja m’entén!).
Paquita Aliern ha estat el gran fitxatge de Cossetània. Acaba de presentar la seua darrera obra, Camins, a Barcelona i ha estat tot un èxit, la qual cosa és complicada pels autors que provenen de vora l’Ebre. Tenim un país tan acomplexat i desestructurat! Si he de recomanar una novel·la seua, em quedo, per suposat, amb Sabó Moll (2006), la qual està condemnada a ser tot un clàssic de les lletres ebrenques. Conjuntament amb El Pont de la Solitud (2004) i l’esmentada, Camins (2007) formen una trilogia que retrata els anys 1940-50 i 60, que ha estat rebuda aclaparadorament pel públic.
Les primeres novel·les de Paquita eren en castellà i tenien un to sentimental. Ella sempre tracta temes concernents amb els problemes de la vida i crea dramatisme vivent: No Llores Laura (la problemàtica de la droga), Un otoño toda una vida (la relació homosexual i lèsbica), La Canela (el transvestisme), etc. Una de les seues millors narracions és La Menestrala, altra volta en català, que ens en fa cinc cèntims d’un cèlebre personatge que bé mereixia una ficció.
Sempre disposada a col·laborar en fets culturals i literaris, què seria un Sant Jordi vora l’Ebre sense l’obra pertinent que ens baixa de l’Assud riu avall.
La vaig convidar a representar la Xerta literària al programa Lletres Ebrenques el passat mes d’abril,  i li vaig posar La Internacional com a música de fons. Es va emocionar i va reivindicar la necessitat de recuperar el significat d’aquesta cançó en aquest món globalitzat que ens han imposat. És solidària!
He realitzat diverses presentacions de l’obra de Paquita i m’he sentit sempre molt còmode al costat d’una persona senzilla i d’una literata de cap a peus. Endavant les atxes, Paquita!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!