Tomàs Serra,
d?Emigdi Subirats
Tomàs Serra fou la primera novel·la del campredonenc Emigdi Subirats, publicada l?any 2001.
Després vindrien Vora l?Iber, amb el
conflicte del transvasament com a rerefons, i Expedient 3295, on relata la tragèdia personal del seu avi, després
de la guerra civil.
A Tomàs Serra,
la seva opera prima, l?Emigdi hi aboca tots els seus ideals, sentiments i forma
d?entendre la vida. En la seva lectura s?hi reconeix el caràcter de l?autor,
treballador infatigable i constant, aclaparat sempre de nous projectes i
il·lusions que encomana als qui té a la vora; a cada pàgina es palpa el seu
amor per la terra, pel seu país, pel seu Campredó natal, i la passió amb què ha
estudiat el món de l?exili patit després de la guerra civil, del quan n?és un
gran expert. Aquest enfrontament va deixar unes ferides tan obertes i amples
que han arribat a colpir la nostra generació, tot i que vam néixer molts anys
després i no la vam patir en primera persona. Potser per això, l?Emigdi paga
una mica el deute que tenim amb aquells hòmens i dones que van patir la
postguerra, i els fa un homenatge.
La novel·la transcorre en dues parts. A la
primera, el protagonista, Maset ?el del ferro? creix al Campredó de postguerra
i viu els efectes de la dictadura, matisats per l?arribada al poble de Josep
Soldevila, un intel·lectual que l?orientarà en tots els aspectes de la vida i
li farà veure que hi ha un raig de llum rere l?ombra d?aquells anys. A la
segona part, Maset es converteix ja en Tomàs Serra, un lluitador nacionalista
que viu l?exili a Andorra, França i finalment a Mèxic, i que arribarà a ser un
pintor de prestigi amb fama mundial. Un triangle amorós afegirà passió a la
història que acabarà, com no podia ser d?altra manera, amb el retorn del
protagonista a Campredó, el seu poble.
El Tomàs és un idealista, com l?Emigdi, i a
la seva vellesa, com molts catalans, ?conserva el somni de ser enterrat a la
terra dels avantpassats?. Els anys li han posat al davant el fracàs dels ideals
pels quals va lluitar i, cansat, un cop restablida la democràcia, ho deixa tot
i torna a Campredó acompanyat de la Mariona, el seu amor. El poble ha
progressat des de que el va deixar, però ?la gent encara surt al carrer i
conviu amb els veïns?. El Tomàs ha viscut molt i ara, contemplant el cos
envellit de la Mariona, s?adona que totes les experiències només valen la pena
quan hi ha la paraula felicitat que les envolta.
Potser a l?Emigdi, al seu cor, també li
agradaria ser algun dia un vellet amarat de records, satisfet de la seva manera
de viure, amb la companyia dolça de l?amor.
Jesús M. Tibau
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!