El Caporal canareu ha posat al mercat un producte inèdit al mercat que es pot tenir a la tauleta de nit i a la guantera del cotxe. Tal com ens informa, Vinaròs news, El factor humà està al darrere de la major part d’accidents de trànsit, assegura Miquel Bort. Aquest fet unit al trasbals que significa per a la víctima i el seu entorn passar per aquest tràngol va motivar Bort a escriure "un llibre molt humà que busca l’acostament a les víctimes i trencar el gel entre l’agent i el ciutadà". Miquel Bort vol transmetre la imatge de l’agent de trànsit com una persona que està per ajudar al conductor i no només per a sancionar-lo. El passat 6 de juny va rebre a Madrid la Medalla d’honor de la carretera per la publicació d’aquest llibre, guardó concedit per l’Asociación Española de la Carretera. Aquest és el tercer reconeixement que rep el llibre e Miquel Bort, que anteriorment havia rebut la Menció Especial al XIV Fòrum Internacional de Seguretat Viària i el Premi Barcelona de Seguretat Viària. El llibre està estructurat en 20 apartats. Fa una anàlisis acurada dels elements que intervenen en un accident, dels costos de l’accidentalitat, de les causes d’aquests accidents. Vol remarcar la necessitat de conduir un vehicle amb condicions, amb la qual cosa destaca la importància de totes les parts del vehicle. Al final del llibre, fins i tot introdueix un vocabulari informatiu i preventiu. No podem fer res més que felicitar el policia canareu i recomanar aquest llibre com a eina extraordinària contra aquesta plaga del segle XXI que són els accidents de tràfic. Tampoc podem oblidar el pla més humà de l’autor, que repeteix una i una altra vegada que quan acabava d’editar el llibre, el seu germà Francesc va perdre la vida en un accident de tràfic. La tragèdia familiar quedava consumada, "el meu germà ens ha deixat, el meu germà és mort". Ens quedem amb les seves paraues del pròleg, gràcies Miquel: "Un calfred immens va recórrer tot el meu cos, em vaig quedar glaçat, sense reacció, sense alè ni força. La meva ment estava en blanc, i les seves paraules retronaven dins meu de banda a banda, una i una altra vegada, mentre, de fons, com si fos una mena de música captada inconscientment, escoltava la xerradissa llunyana i inintel·ligible dels meus companys. Els vaig mirar, per última vegada, i res pareixia passar. Tot seguia igual…estaven esperant per fer l’examen. Acte seguit, i després d’estar a soles una estona per pair-ho, vaig canviar-me de roba ràpidament, per marxar al meu poble, Alcanar, junt amb la família; em feia falta, els hi feia falta i estava tan lluny".
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!