Emigdi Subirats i Sebastià

Mort a la sotana

En moltes poblacions de les Terres de l’Ebre va començar-se una cruenta persecució del clergat i la destrucció dels seus béns. És important analitzar la psicologia que els guiava, l’home republicà es considerava ateu, descregut i enemic de l’església catòlica, així doncs, podem considerar l’anticlericalisme com a un element important en l’aixecament popular de juliol a les nostres comarques.

El bisbat tortosí s’havia erigit en un focus hostil al triomf del Front d’Esquerres, alhora que va mesclar-se massa sovint amb els conspiradors antirepublicans. Aquest factor portaria conseqüències veritablement tràgiques amb una sagnant revolta contra la sotana, i amb el foc com a imatge destructora  que destruïa les esglésies de Tortosa, la nit del divendres 31 de juliol de 1936. També a Godall i a Xerta, es produïren la crema d’imatges de verges i sants, i resta de béns materials de l’Església.

El periodista Lluís Climent,  en el seu llibre Rojos en Tarragona, un dels típics reculls parcials dels esdeveniments elaborat pels guanyadors, fa un esment de  la crema del temple parroquial campredonenc.

Els autors materials van ser uns milicians ampostins, amb la complicitat d’alguns membres del Comitè Antifeixista Local. Un testimoni clarificador ens el va donar el polític campredonenc Joaquim Gauxachs Favà[1], que va presenciar els esdeveniments amb impotència, però va aconseguir salvar diversos llibres parroquials de la foguera.

El campredonenc Josep Prats, un excombatent dels carabiners de la guàrdia civil a l’exèrcit republicà, ja en una edat avançada, ens va explicar que diversos campredonencs mantenien la guàrdia davant de l’església. Va fer ús d’una anècdota que reflecteix l’odi anticlerical en què un membre de la revolució va simular que matava Sant Joan a cops de pal. La imatge d’aquest sant havia estat esculpida amb fusta d’una perera que mai no havia donat fruit, per la qual cosa van idear una oració amb to irònic i despectiu, que acaba amb un vers que es recita assenyalant-se el cul:

Árbol de mi huerto fue,

fruta que nunca comí,

todos los milagros que puede hacer,

me los pongo aquí.

El literat jesusenc catalanista Joan Cid i Mulet[2], en el seu emotiu estudi La Guerra Civil i revolució a Tortosa, posa el toc literari a aquests fets malaurats, carregat de sentiments i de crua crítica. Tortosa s’omplia de foc contra els temples parroquials!:

Un gran brogit va envair tots els carrers. Les corredisses de la gent van començar a trencar el silenci del capvespre sense que, d’antuvi, ho sabés explicar-se com tot plegat s’havia esdevingut. Tothom va llençar.se al carrer àvid de cercar notícies. Les primeres veus anaren centrant el fet i aclarint l’enigma.

– L’església de Sant Blai està cremant!

– La de Sant Pere també…

– I la del Roser a Ferreries…

– I Ia de Remolins.. i Sant Jaume….

– El convent de Santa Clara… i el foc amenaçava d’estrendre’s per tot el veïnat.

– El Seminari… i la dels Dolors… i la Puríssima, semblen un infern!!! Als Dolors,, particularment, la casa d’Abaria començava ja a cremar…

Els paseos de la mort

Cid i Mulet, en les seues didàctiques memòries de guerra, denuncia fortament l’arribada a Tortosa d’un grup violent conegut com la comissió L’Específica. Eren membres de la FAI i volien alterar l’orde vigent a la ciutat. Van encarregar-se d’enterbolir el clima polític i de causar el terror ciutadà. Un dels líders del grup més discutit va ser Manuel Carrozas, extremeny de naixement i afincat a Catalunya, va destacar per la seua violència verbal contra els membres dels partits republicans moderats i la seua radicalització anticlerical.

El 5 d’agost de 1936 van assassinar a la zona dels Garidells Lluís Llasat, regidor tradicionalista amb estreta vinculació amb Bau, i Enric Mur, director del conservador Correo de Tortosa, entre altres comerciants tortosins força coneguts. A la partida campredonenca de Sant Onofre va tocar-li el torn a  Joan Piquer Valenzuela[3].

L’historiador Xavier Pujadas[4], qui més acuradament ha estudiat els quefers del conflicte bèl·lic al municipi de Tortosa, fa esment dels terribles paseos nocturnos de la mort, que dirigia un personatge extremadament discutit, en Joan Vilàs Comí, conegut com a Xaparro, membre del comitè de Front Popular del PSUC, mentre que per part del sector anarquista se n’encarregava el regidor Francesc Batista, que es distingia igualment per la seua intolerància i crueltat:

Aquests assassinats es caracteritzaren per ésser comesos generalment de nit i per grups reduïts de persones que executaran les famílies al peu de les carreteres properes a la ciutat o d’altres indrets apartats del casc urbà: Costa de Soldevila, Camí de l’Hostal, Sant Onofre, Camí de l’Hostal de don Ramon. 

Novament Joan Cid i Mulet ens fa una descripció literària bella, emotiva i  acurada:

L’auto s’aturà més enllà dels camps deserts. La ciutat ha desaparegut rere el tombant de la costa de Soldevila. Les primeres clarors esquincen aviat el llac emperesit del cel … De seguida, uns trets faran aixecar uns crits esgarrifosos i la sang començarà a brollar dels pits mortalment ferits… Els homes, lligats de mans i peus, intentaran encara, amb els ulls desesperadament oberts i el cos crivellat, escapar-se dins l’ombra a punt d’exhaurir-se… els fusells continuaran disparant, percaçant-los com si fossin conills que tractessin d’entaforar-se als matolls… Els cossos es doblegaran en la terrible agonia que seguirà a la criminal persecució en la immensa clariana. La mort estendrà les seves ales espectrals en la desolada amplitud dels camps deserts… I encara, les culates dels fusells s’enfonsaran en els rostres esgarrifosament mutilats!

Un assassinat que va causar impacte veritablement entre la població va ser la de Daniel Rodríguez Balagué, que havia estat alcalde pedani durant la darrera dictadura i era considerat com a un dels líders més abrandats de la dreta local, la caverna fent ús de l’argot revolucionari.

 L’assassinat del rector de Campredó

L’antic arxiver de la catedral de Tortosa, Manuel García Sancho, en el seu llibre Sacerdotes Diocesanos fieles hasta el martirio,  ens fa cinc cèntims de tots els assassinats de clergues en els primers mesos de guerra, entre ells el rector de la parròquia de la Petja, la qual incloïa la partida de  Campredó. De 920 sacerdots, la revolució anticlerical se’n va endur per davant just la meitat, la inaudita xifra de 460. 

Mossèn Frederic Casanova i Carles va nàixer a l’actual EMD Bítem el 1879. Va ser ordenat sacerdot el 1903. Va ser capellà de la parròquia de Sant Blai a Tortosa durant un any, per passar a ser vicari de l’Ajuda de Campredó fins al juliol de 1936.

Va residir al poble fins al mes d’agost, protegit pel Comitè antifeixista local, però a causa de les freqüents incursions dels milicians d’Amposta va haver de retirar-se a una caseta de camp propietat del seu amic campredonenc Ramon Aubalat, que va encarregar-se de la seua alimentació durant aquests dies de terror.

Malgrat que va conservar moltes amistats importants, va sentir por i va voler marxar agafant la carretera general de Barcelona en ple dia. Al Lligallo Antich de Camarles va ser delatat, empresonat i conduït al col.legi Sant Lluís de Tortosa, on va estar empresonat durant quinze dies.

Va ser afusellat el 28 d’agost a la partida dels Ametllers i va ser enterrat en una fosa comuna al cementiri de Sant Llàtzer

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!