1. ELS ESTUDIS HISTÒRICS
La ciutat de Tortosa va nodrir-se de notables estudiosos de la història local i del seu folklore. Va gaudir de prolífics cronistes que van seguir el camí iniciat pels historiadors Cristòfol Despuig (s. XVI), Francesc Martorell (s. XVII) i Antoni Cortés (s. XVIII). El contingut del seu treball historiogràfic està marcat per la influència ideològica conservadora i espanyolista (amb la consegüent anàlisi parcial d’alguns esdeveniments històrics), i l’ús estricte de la llengua castellana, ja que a la catalana se la considerava inferior. Els dos historiadors més coneguts d’aquest segle van ser: Daniel Fernández i el canonge Ramon O’Callaghan.
Daniel Fernández (Tortosa 1829-1885) va ser metge, historiador i escriptor. Va regentar la càtedra de francès a l’Institut de Tortosa. Va col•laborar en les publicacions professionals El Siglo médico i La Gaceta, i va ser un dels fundadors del periòdic local La Voz del Progreso. És l’autor Anales de la historia de Tortosa, en la qual divideix la història de la ciutat en quatre èpoques (primitiva, romana, àrab i moderna). Esment especial mereix aquesta darrera part, ja que fa un repàs als moviments revolucionaris esdevinguts durant el segle XIX i que van tenir una especial incidència a la regió ebrenca (especialment la Guerra de la Independència) i també a la influència exercida des del Bisbat sobre la societat tortosina.
El canonge Ramon O’Callaghan (Ulldecona) era doctor en cànon i teologia. Va ser director de l’Arxiu Capitular i Cronista de la ciutat de Tortosa. Va interessar-se també per facetes molt diverses de la cultura, que va portar-lo a ser membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, de l’Acadèmia de les Bones Arts de París, i de la Societat Històrico-arqueològica de Lió. És l’autor de l’estudi Derecho Canónico según Gregorio IX. La seua obra més remarcable és Anales de Tortosa, que va publicar en quatre volums i en anys diferents, en els quals fa un repàs exhaustiu de les vinculacions religioses de la ciutat.
Un altre estudiós i cronista de la ciutat va ser Eduard Arèvalo i Lledó (Tortosa 1830- Bilbao 1892). Als divuit anys ja va col·laborar amb el rotatiu El Dertosense, i als dinou va estrenar al teatre de la Mercè de Tortosa el seu drama Un desliz en la apariencia, al qual va seguir El rey Vamba. També és l’autor de la llegenda religiosa en vers El Cíngulo de Maria, i del treball històric titulat Carbons i Garidells sobre les dissensions a Tortosa en temps del rei Jaume I. Des de les pàgines de El Eco del País va publicar nombroses llegendes històriques relacionades amb la història de la ciutat. Va ser nomenat Cronista de la ciutat de Tortosa.
2. ELS ESTUDIS BIOGRÀFICS
Una de les característiques del segle XIX és la potenciació dels estudis biogràfics. Alguns literats van dedicar-se a realitzar notables biografies de personatges importants de Tortosa i de la resta del país, les quals han aportat importants dades per a estudis posteriors.
Bonaventura de Córdoba i Miguel (Tortosa 1806- València 1854) va ser estudiant de filosofia, advocat, publicista i historiador. Era un bon coneixedor de la llengua llatina i estudiós de la retòrica. Va establir-se a Barcelona on va ser nomenat Promotor fiscal d’un dels Jutjats, alhora que el 1841 va haver-se de traslladar a Madrid ja que va ser nomenat Fiscal del Suprem de Guerra i Marina, càrrec que va ostentar fins el 1847 quan va ser elegit Diputat a Corts per Tortosa. Va exercir els darrers anys de la seua vida com a magistrat a València. És l’autor de les biografies sobre el General Cabrera i el literat Jaume Balmes, i va deixar inacabada la de Sant Vicent Ferrer.
Obduli Rodríguez i González de los Rios va ser fundador de La Gaceta Ibérica i l’autor del Àlbum Biográfico Dertosense (comprende esta publicación las biografías y retratos de los hijos de Tortosa que más se han distinguido en los diferentes ramos del saber humano) (1892), en el qual va publicar unes extenses biografies de grans personatges tortosins com: els poetes Rector de Vallfogona i Francesc de la Torre i Sevil, el músic Felip Pedrell, els pintors Josep M. Marquès i Antoni de Casanova, i del General carlista Ramon Cabrera. També va publicar Guía de Tortosa (1895).