Les coses són com allò del got. Que el pots veure mig ple o mig buit. L’humor de cadascú el fa interpretar d’una forma o altra.
Em va tocar deixar-li un missatge a la Sra. Bonàs, convidant-la a sumar-se a B*. Jo m’encarrego de fer l’apostolat entre les primeres lletres de l’abecedari. La “B” de Bonàs, per tant, és competència meva.
La Sra. Bonàs dedica una entrada al seu blog a la causa que represento, com a contesta al comentari que li vaig lliurar. L’altre reacció que vaig tenir fou la de n’Agustí Cerdà –la “C” també és competència meva. Però va anar i tornar una i altra vegada en forma de correu-e. Va ser una experiència ben agradable.
A mi em sembla que la Sra. Borràs no és prou conscient de cap a on camina el món. Estic segur que ella, com a persona que es dedica a la política, s’ha sumat al carro d’allò tant gastat de “fer polítiques d’aproximació a la ciutadania”. Del rotllet “som com tu”. Que a l’hora de la veritat observo que són declaracions tan mecàniques com quan jo enfilo a recitar un Pare Nostre.
Un blog, Sra. Bonàs, és la voluntat de trencar el nivell màxim de barreres que hom pugui tenir vers el món. És per això que molts polítics n’han posat en dansa un. Per fer veure que la proximitat entre l’autor i el ciutadà normal és zero o tendent a zero. Però la cosa, Sra. Bonàs, resulta ser en doble sentit. Aquest humil ciutadà també pot accedir a vostè amb molta més facilitat. D’això tracta el web 2.0. en el qual vostè lliurement –suposo- s’hi ha embrancat.
Benvolguda Sra. Bonàs, el món democràtic anirà indefectiblement més cap aquí. A escurçar la distància entre administrador i administrat. A rehubicar el tradicional concepte de jerarquia. A rebre i lliurar informació de tots els colors. A saber filtrar el que és realment rellevant. En el cas d’algu que exerceixi de polític, això encara serà més important. Però si us plau, deixi pel passat els contubernis judeo-masònics.
És evident que jo no aniré a votar al congrés d’ERC. No hi milito pas. Això l’hauria de d’abocar a una tranquil·litat d’esperit infinita. La meva “arma” és solament la paraula. Així és que em sobta encara més la seva reacció tant i tant poruga. Vostè és conscient que les decisions que pren ERC van molt més enllà de la seva estricta militància?. Li estranya, doncs, que es pugui opinar amb el que fa o desfà Esquerra, des de fora el partit?.
Sra. Bonàs, ha de saber veure el got mig ple. Modestament penso que hauria d’haver-me felicitat perquè hores d’ara, en comptes de rondar la desafecció, la rondi a vostè. No sigui tan desconfiada, dona!. Estic segur que tenim moltes coses en comú: interès per la política, amor al país, santa paciència. I sàpiga que jo, de mena, també em considero un bonàs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el problema que teniu en els blocs estrellats, és que hi esteu una gran majoria de rebotats contra esquerra, i aneu a fer mal, no podeu comptar amb gent com nosaltres que primer existeix el partit