Emigdi Subirats i Sebastià

Tirant al cap (http://tirantalcap.blogspot.com/) és, sens dubte, un dels millors blocs literaris que es poden trobar a la xarxa actualment. L’autor és  Joan Carles Girbés, editor de Bromera Edicions, el qual ens parla majoritàriament de llibres, com no podia ser d’altra manera. Em va recomanar aquest bloc un altre editor, Jordi Ferré de Cossetània, durant l’entrevista que li realitzàrem al programa radiofònic Lletres Ebrenques d’Antena Caro (96.0 fm). No cal dir que tinc una especial addicció per aquest  tipus de blocs, ja que estan ideats per tal d’enlairar  les qualitats de la literatura escrita en la nostra llengua, si no ens defensem nosaltres… Durant les darreres setmanes, l’autor s’ha dedicat a anar penjant tot un seguit d’articles per reivindicar el paper del llibre publicat a València, o d’autor valencià, a la Fira del Llibre de Frankfurt, en la qual la cultura catalana és la convidada d’honor. També ha trobat el moment per denunciar tots els mecanismes macabres que la caverna governant al País Valencià, dirigida per Francisco Camps de golf, ha anat creant per tal d’intentar portar editorials i autors al gran certamen llibresc alemany que es diferencien totalment del marc català i, per tant, de la cultura catalana. Els mitjans de comunicació cavernícoles han apostat clarament per aquesta divisió i aplaudit qualsevol iniciativa que demostri que el llibre valencià res té a veure amb el català. Estem al segle XXI i encara hi ha aquest tipus de missatge, que divideix llengua, cultura i identitat!!! Un discurs del paleolític inferior que governa la terra del sud, per a vergonya cultural i intel·lectual de tothom. El fet que un diari tan retrògrada com El Mundo aplaudeixi una traducció del  Tirant lo blancn a l’alemany, només perquè res ha tingut a veure amb una editorial catalana, o no participarà en els actes envers la potenciació internacional de la nostra llengua, no és que sigui ridícul, és que sobrepassa els límits de la decèndia, la racionalitat i la intel·ligència cultural.  

Hem de felicitar l’autor pel nom que li ha donat al bloc, que  homenatja veritablement la història literària d’aquesta terra, el gran símbol de la nostra literatura, "the best book in the world" si fem cas a Cervantes. He escrit aquesta nota en la llengua més internacional, tal com volen els de ponent. Si Tirant lo Blanc és una novel·la de tots els temps, que ens permet reivindicar unes lletres nostrades de gran nivell a partir del segle XV; "Tirant al cap" reivindica un espai de privilegi dintre dels blocs lletrats d’aquesta Catosfera que cada cop es va eixamplant més i més i que sap prendre partir de les grans oportunitats que les noves tecnologies li presenten  al davant, quant a la seua difusió internacional. Informa sobre el món del llibre, fa cinc cèntims de les novetats més destacades, i es posiciona clarament en defensa d’una estratègia comuna del llibre en català, aquesta llengua que rep mil noms per tal de fer-la a miques, però que continua tenint una literatura de primera línia, pesi a qui pesi.

 "Tirant al cap" fa un cop d’ull a les lletres valencianes, que al llarg de la història han aportat grans autors a la nostra literatura. La feina literària que es fa des del País Valencià mereix tot el nostre reconeixement i suport. Llarga vida als blocs literaris! I com acabava el pròleg del poeta Carles Hac Mor en l’edició en fascicles que va fer el setmanari El Temps del Tirant lo Blanc, l’any 1991 en motiu del 500 aniversari de la seua publicació: Que torni Plaerdemavida, que torni Tirant!!!