Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Àngel Canet Català ens fa saber en el món virtual (http://blocs.mesvilaweb.cat/valldalbaidi) que és un valldalbaidí militant. És a dir, que resideix a la comarca de la Vall d?Albaida i no ho considera un fet casual. Aquesta ja és la primera referència important sobre aquest blocaire. A partir d?aquí, podem comprovar que ens trobem davant d?un mestre que estima la llengua la cultura i la terra que l?ha vist nàixer. Ens deixa indagar en algunes de les seues dades personals, i veiem com orgullosament exerceix de Llicenciat en Filologia catalana, malgrat el que diguin aquests individus del PP, amb la seua salvatgeria incultural, a la qual cosa em permeto afegir: i els del PSOE, que tenen el mateix grau de perillositat quant a la destrucció cultural progressiva des dels seus luxosos despatxos polítics.
És un actiu militant del Bloc Nacionalista Valencià. Ens fa cinc cèntims sovint en els seus posts de les activitats i dels ideals d?aquesta formació política. Personalment, ja fa temps que dic que em sento proper a qualsevol partit d?àmbit nacional que no tingui el punt de mira posat ponent en dins. Sóc de tots, dels extraparlamentaris i dels que tenen responsabilitats de govern: PSAN, Maulets, ERC, Bloc, PSM, i la llarga llista de sigles que resta, les quals ens divideixen massa sovint i ens fan barallar per qüestions de poder polític. Per a mi la correcta difusió de la catalanitat és molt més important que totes aquestes misèries i pugnes d?ordre personal i partidista.
Durant la campanya electoral de les darreres municipals, Àngel Canet era candidat al seu poble pel Bloc i ens va voler fer saber amb tot l?orgull que comptava amb un gran equip que l?acompanyava, malgrat que els resultats no els foren gens favorables. Ai, València si ens dols, en mans de botiflers i renegats! Però amb gent com Àngel Canet encara renaixen les esperances (estrofa de Raimon) i a València hem de tornar que és el missatge que donava el Tio Canya d?Al tall, cançó d?actualitat ara i adès, malauradament.
Àngel Canet sol incloure nombrosos retalls periodístics referents a la llengua, l?autogovern o l?àmbit de l?ensenyament, pels quals se sent especialment motivat. Incorpora també comentaris sobre altres blocs afins, parla de llibres i de sistemes educatius, fa un ferotge atac constant a la caverna pepera que governa mà de camp de golf i d?arraconament lingüístic la Generalitat del sud.
Des de les terres de la Vall d?Albaida, prop d?Ontinyent, Cocentaina o Alcoi, ens arriba la veu d?un blocaire actiu i apassionat,que actualitza el seu diari personal on line més d?un cop diàriament i que mai no decau en la lluita cultural de casa nostra. La frase que acompanya al títol del bloc és ben significativa:
Ja que resideix no lluny d?Alcoi, farem un acudit que ens portarà a fer esment de la cèlebre frase: té més moral que l?Alcoyano (Alcoià, dit correctament) de defensar la llengua i el país a can camps, zaplana, rita i tota la púrria restant (aquests cognoms no mereixen la majúscula). No oblidem, però, que l?Alcoyano va militar a primera durant algunes temporades i va competir amb el Barça i el València, els grans equips nacionals. Àngel Canet i Català vol que la llengua de Tàrbena, Elna, Formentera, Campredó o l?Alguer faci el salt cap a la primera divisió dels idiomes, en l?àmbit virtual i en el real, en el domini .cat i en la vida .cat.
Amb Àngel Canet hem intercanviat comentaris i hem lloat plegats la figura de Joan Fuster, el grandíssim intel·lectual nostrat que va redactar ?Nosaltres els valencians? i va endegar un full de ruta per la recuperació de la catalanitat arreu del territori. Avui dia, necessitaríem algú que escrigués ?Nosaltres els catalans?, en sentit global, que accelerés la definitiva independència nacional, que ja fem tard.
Un bloc molt recomanable, doncs, per a tots aquells que els interessin temes identitaris i que estimin la llengua catalana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em limite a deixar clar quina és la "trista" realitat (com em deia fa uns dies un monjo de Montserrat) i prou… que m’agradaria que fóra una altra, de segur.
En fi, moltes gràcies. I tens un correu meu.
Àngel