Emigdi Subirats i Sebastià

Bloc sense fulls de Saül Gordillo (http://www.saul.cat) és un dels diaris personals estel·lars de la Catosfera actual, sense cap mena de dubte. Tal com ens va fer saber l’autor durant la seua estada a Tortosa a meitat del mes de setembre, en motiu de la presentació del seu llibre "Nació.cat" a la biblioteca Marcel·lí Domingo, el bloc va viure els seus moments de màxima glòria durant els mesos precedents al referèndum sobre l’estatut, durant els quals superava la imponent xifra de 2.000 visites diàries. És evident que la ciutadania estava extremadament motivada pel debat polític, donades les circumstàncies viscudes en l’elaboració del controvertit text que regeix l’autogovern català, que va sofrir un "cepillao" amb totes les de la llei (la seua), però que va rebre tota la força mediàtica (amb periodistes venuts inclosos) envers la seua aprovació ciutadana.

Es tracta, doncs, d’un interessant bloc d’informació i de reflexió política. Saül Gordillo Bernárdez (Calella, 1972) és l’actual director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Impulsa amb altres companys de gremi  el portal de blocs polítics en català Poliblocs. Anteriorment havia estat redactor en cap d’El Punt i director de les edicions d’aquest diari al Maresme i Rubí (Vallès Occidental). Va dirigir la revista Repòrter (1992-2001) i ha col·laborat amb nombrosos mitjans de comunicació escrits i radiofònics: Catalonia Today, Ràdio Pineda, Televisió Pública Pineda, Ràdio Marina (Blanes), Ràdio Calella i va fundar i dirigir les edicions de Vilaweb Calella i Vilaweb Pineda. Val a dir que és tot un bagatge periodístic a tenir en compte, per part d’un periodista encara molt jove.

Són moltes les característiques d’aquest bloc sobre les quals podríem parlar. Saül, de tant en tant, ens fa cinc cèntims de les novetats blocaires en l’àmbit polític. És l’impulsor, doncs, d’una mena de catàleg blocaire, que inclou els diaris personals de la gent més independentista (Maulets, JERC), passant per l’activitat on line de la JNC i ICV, o dels membres de la sucursal del PSOE a casa nostra.

I es nota que a Saül li encanta posar cullerada en el debat, que se sent com a peix dintre de l’aigua menejant la perdiu. Darrerament li ha donat per parlar de borbons i de foc, tema estel·lar ponent en dins. Diu que no cremaria res i compara el rebuig monàrquic via manifestació a Catalunya amb l’aposta ferma del Lehendakari Ibarretxe (…que mala leche aquests d’Espanya…com canta Al tall). De fet, el govern espanyol i el no-Lehendakari Artur Mas ja varen cremar l’estatut, sense engegar un "misto", de foc n’hi ha de moltes maneres!!! Un altre dels personatges habituals del bloc de Saül és Joan Laporta, el futur president de la Generalitat? de la República catalana independent? O, el personatge més odiat de les Espanyes, fent puntetes a Carod (un altre aspirant a Lehendakari que deixa els ideals a mitges tintes, incomprensiblement?)

I Saül polemitza amb d’altres periodistes partidaris de la rojigualda, que darrerament treuen foc pels queixals. I és que el foc regeix la política catalana actual! Amb l’Enric Juliana de la Vanguardia (espanyola) es llencen perles escrites o radiofòniques, a Lluís Foix (quin altre…venut)  li canta les quaranta, a Duran i Lleida li assenyala un full de ruta que aquest es passa pel… No voldria ser desagradable, però la pronúncia del nom d’aquest polític extremocristià em treu de polleguera.

El gran mèrit del periodista de Calella és que ha creat un estil propi de redacció i que té seguidors acèrrims que "clickegen" cada post nou immediatament acabat d’aparèixer, entre els quals m’incloc. I torno a remarcar això de l’estil propi, perquè Saül es mostra com un xaval amb criteri en tot allò que comenta. Posa cullerada al debat deliberadament i no s’amaga davant de res. A les Terres de l’Ebre està en boca de tots els blocaires més actius de l’Ebresfera, que el reivindiquen com a model en totes les xerrades que hem realitzat, essent Gustau Moreno de La Marfanta el deixeble més adelantat de l’escola saülgordillista. Rep crítiques que l’enquadren dintre del nacionalisme radical. Sembla com si els periodistes o blocaires no adscrits a l’autonomisme puguin ser desautoritzats o ridiculitzats per la gent de l’stablishment. Les seues opinions són considerades tergiversades pel seu posicionament ideològic. Òndia, i les opinions de famosos tertulians de les ràdio de casa nostra? Avui dia proliferen els periodistes de partit, que fan publicitat d’allò que els manen: F.M.Àlvaro, Marçal Sintes, Antoni Puigverd, etc. Aquests fan un periodisme ideològic i partidista 24 hores al dia, i no s’han de sentir dir que "agranen" cap a casa quan usen la granera i el pal i tot més que ningú. Ja sabeu que els ebrencs diem granera a l’instrument que en català oriental es diu escombra, i agranar a escombrar.

El bloc de Saül Gordillo és un referent a la Catosfera, la qual ell ha ajudat a batejar en el seu llibre "Nació.cat", que recomano a tots aquells que vulguin guanyar quilos d’optimisme i d’autoestima. Llarga vida a Bloc sense fulls i als comentaris polítics made in saülgordillisme!!!