Emigdi Subirats i Sebastià

Nació .cat

El periodista Saül Gordillo (Calella, 1972), impulsor d?un dels blocs d?informació i de reflexió política més visitats avui dia (www.saülgordillo.cat),  ha publicat el llibre, Nació.cat amb un noble ideal en ment: valorar el nostre potencial humà adequadament i enfortir la nostra autoestima col·lectiva, la qual a voltes es troba sota mínims (manquen raons?).

Editat per Òmnium cultural, l?actiu blocaire ens diu des d?un primer moment que l?aprovació del domini d?internet .cat ha estat la història d?un triomf col·lectiu, que bona falta ens feia amb tot el que està passant a casa nostra, amb les greus mancances quant a infraestructures i amb els boicots i prohibicions contra la nostra participació internacional en el camp esportiu. Nació.cat inclou un  pròleg del prestigiós economista Ramon Tremosa, i un decàleg final del periodista Vicent Partal, fill de Bètera (Camp del Túria) i un dels pioners en la difusió d?internet als Països Catalans, seguit per un annex amb la llarga llista del conjunt d?entitats adherides a la fundació .cat.

Està distribuït en tres grans blocs que permeten a l?autor analitzar separadament tot el procés evolutiu del fenomen d?internet a casa nostra. El primer, Revolució.cat, retrata la veritable raó de ser del llibre. Gordillo ens relata pas a pas la història d?aquest èxit sense precedents en la difusió internacional de la llengua, la cultura i la identitat catalana.  Ens fa sabedors de les tradicionals traves que posen els governs espanyols de torn (a destra o a sinistra, left wingers or right wingers) quan un projecte català  intenta traspassar la frontera física dels Pirineus. Tutti spagnoli, Spanish all!!! Una de les darreres accions del govern que presidia aquell bon home del bigoti va ser intentar boicotejar l?aprovació d?aquest domini mitjançant una reunió amb diferents executius de la Casa Blanca. Gordillo valora altament la tàctica negociadora que varen exercir un seguit de catalans amb l?ICANN (Corporació d?Internet per a l?Assignació de Noms i Números), entitat reguladora dels dominis d?internet. Al capdavant estava un nom d?or, Amadeu Abril, membre del Board of directors de l?esmentat ICANN i pare oficial d?aquesta estimada criatura que permet difondre la nostra llengua i cultura amb normalitat arreu del planeta. Donat el resultat, m?atreveixo a dir que aquests negociadors nostrats mereixerien passar a formar part de la Galeria de catalans il·lustres!!! Ens aporta igualment diversos  paràgrafs d?entrevistes a personatges claus del procés que ens el fan més  entenedor. També troba òbviament l?espai per valorar l?altra gran campanya que va haver-hi a casa nostra, la de reivindicació del domini .ct, domini en dos lletres que només està permès als estats sobirans i a Palestina. Cal recordar, doncs, que hi ha gent al país que ha considerat l?aposta .cat com una renúncia, ja que el que tenen tots els pobles lliures és el domini amb dos lletres. Malauradament, els Països Catalans no som un poble lliure. Gordillo remarca ara i adès que el .cat és la màxima expressió d?una comunitat lingüística i cultural arreu del món, i representa els ciutadans de tota la nació, no només de les quatre demarcacions del Principat. La seua posada en funcionament ens presenta al davant tot un referèndum de catalanitat arreu del territori, que abraça de les Corberes al Segura i del Cinca als torreons de l?Alguer, atès que tots els catalanoparlants d?arreu del món poden accedir a aquest domini i depèn de nosaltres mateixos la seua implantació arreu.

En el segon bloc, la Catosfera, fa una anàlisi ràpida a la situació actual de la xarxa arreu del país, i reivindica la implantació d?aquest nom, amb el qual ens hem d?identificar tots. Entre altres anàlisis, intenta fer un retrat pilot de l?internauta, recorda els màxims activistes que ha tingut la llengua, i fa un repàs a la incipient aposta digital d?alguns mitjans de comunicació. Remarca la importància del Racó.cat, com a veritable referent de blocs i webs en català, i de l?aposta educativa de la UOC i de la xarxa xtec del departament d?ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Finalment, troba l?espai en un tercer capítol per parlar del fenomen dels blocs, que ha estat importantíssim a casa nostra ja que ha arribat a influenciar fins i tot la vida política. Segons Gordillo, alguna cosa deu voler dir que ja no es pugui concebre un candidat a eleccions que no tingui bloc. Ens parla d?un estudi en el qual  el català es troba en un lloc de veritable privilegi quant al nombre de blocs, per sobre de llengües totpoderoses com el francès o l?espanyol, la qual cosa diu molt a favor de les possibilitats que ens posa al davant internet quant a la difusió internacional de la llengua d?aquí. N?hi ha que dubten de la validesa d?aquesta mena d?estudis, però tot i que la situació real no sigui tan esplèndida verifiquen el fet que el català és ben viu a la xarxa, que ja és prou!

In short, Saül Gordillo ens fa un ràpid repàs a la importància del .cat per a la nostra col·lectivitat i ho fa amb un estil amè i un  llenguatge entenedor per als no experts en l?àmbit informàtic. Un domini que ja ha complert els dos anys des de la seua aparició i que ja compta amb la gens menyspreable xifra de 22.000 usuaris, la qual és superior a la que tenen estats com Colòmbia, Xile o Cuba.

Voldria fer cinc cèntims també del fet que una de les crítiques que ha rebut l?autor va ser en la mateixa presentació del llibre a la ciutat de Tarragona a finals del mes de setembre, per part de Manel Sanromà, un dels personatges claus en l?aprovació del domini, que va confessar que esperava trobar una altra orientació en el llibre atès que hi ha moltes més coses a contar. De ben segur que l?autor ha pogut passar per alt alguna peça clau de tot l’entramat, però a favor seu he de dir que ens deixa una idea ben clara de la importància d?haver aconseguit el domini (repetiré una i altra vegada el mot "triomf") i del savoir faire dels negociadors. Estem convençuts que Saül Gordillo, informant eficaç i treballador com ell mateix,  continuarà indagant amb el tema i ens ho comunicarà. De moment, a celebrar la victòria que ha suposat el .cat. El missatge de Saül és clar i important, calma els neguits: "El .cat no és Fresno". Mai no oblidarem (i no sé si superarem) que en aquella ciutat californiana es van tirar en orris les aspiracions de la Federació Catalana de Patinatge de competir internacionalment, a causa de les fortíssimes pressions diplomàtiques exercides pel govern espanyol del ?talante?, aquell que alguns amb molt poder qualifiquen com a govern ?amic? (amb amics com aquests…). Amb el .cat no hi ha possible marxa enrera, és ben nostre. Gaudim d?ell i difonguem-lo arreu!

Ah, compreu el llibre, que fareu content Saül!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!