Emigdi Subirats i Sebastià

Quan et poses a escriure sobre el Barça del segle XXI, vas acumulant tantes emocions i joia!!! Ens anem repetint amb adjectius d’admiració, amb paraules d’incredulitat… No són només els resultats estratofèrics que s’estan aconseguint, sinó la imatge del club, veritable model per a la resta de formacions d’arreu del món. Apart de la màgia dins del camp, amb els millors jugadors del planeta, hi ha tot un seguit de fets modèlics a destacar. Si el trident Messi-Iniesta-Xavi són els millors, màgia pura amb la pilota als peus, tenim un Víctor Valdès estel·lar, amb el qual s’ha estat molt injust ja que porta molts anys com a number one. Abidal està immens, Piqué i Puyol uns baluards autèntics, Albes una moto imparable. Pedro és la po…, per parlar com els adolescents que tant m’estimo, el Villa la clava i li fa un daily record a aquell portuguès de la cara poc amable que la seua inversió és rendible, i què hem de dir de Busquets? (una miqueta millor que son pare…).
A més, tenim un entrenador inigualable. La seua educació, el seu savoir faire… i amb un diari pornogràfic (suposadament esportiu…) de per allí dins a les espanyes  tocant-li els dellonses cada dia, i ni s’immuta. Un equip fet de pedrera que ha arribat a l’Olimp del futbol, i que es corona davant dels rivals que més ens motiven! I cada partit se’ns acaben les paraules… i cada cop pot anar a millor, quan ens pensem que han arribat al límit. La lliçó de futbol que s’ha donat en un parell de setmanes als dos grans rivals com a institució és per a emmarcar. Diuen que el match contra els de la messeta va ser el millor de la història. De fet, jo no havia vist mai un partit tan fàcil contra aquells, ni el 2-6 gloriós a casa estranya, ni el 5-0 del gran Romario del 1994! No van tocar bola, els vam ballar pel camp com si fossin un equip de tercera regional, que competís contra la UE Campredó (equip molt digne, per cert!). Mentre aquells donen la patètica imatge de la prepotència i la mala educació, made in dos portuguesos malcarats, que no els suporta ni la seua ombra, a can Barça causen admiració pel excel·lent quefer futbolístic i per l’educació que demostren tots els seus membres.
I una cosa més important: es va acabar el cicle del Dream team i en uns pocs anys vàrem veure una nova fornada capitanejada per Luis Enrique, Sergi, Kluivert, que va donar la cara malgrat la crisi institucional que es vivia. Arriba poc després el cicle Ronaldinho-Eto’o, espectacular, amb un gran senyor a la banqueta. S’acaba el cicle, i allò que al Barça costava 15 anys en recuperar, es fa amb un parell, i de la millor manera. Amb un equip espectacularment bo i un Barça B carregat de magnífics jovenets que truquen a la porta. Que juguen amb deu de casa molts partits!!! I açò no és poca cosa!!! S’ha canviat la directiva, canvi de poder que no ha estat dramàtic com preveien els corbs habituals, i l’equip no ho ha notat, i això és dramàticament important. Personalment, mai no ho he amagat, preferia Laporta, cinquanta vegades, al president actual, però per damunt de tot està el Barça. I per molts anys que poguem gaudir d’un equip com aquest!!! The best team in the world, magic team, Catalan team,  Pep team…
We ate the whites, we ate the budgies… and we are not full yet…