Semblava que no arribaria mai, però ja està aquí definitivament. Per a tot arriba el moment… Avui és el dia de les oposicions, el qual temíem i desitjàvem que arribés d’una vegada! La meua germana i jo opositem per al cos docent de secundària de l’especialitat de llengua anglesa. El nostre temari inclou 69 temes, la meitat dels quals de cultura i literatura, que són els que ens hem preparat majoritàriament, apart d’uns pocs de gramàtica de la llengua. N’hi ha molts de lingüística que són francament inaccessibles. Aquests mesos han estat duríssims, tota una prova de foc personal i familiar. L’Araceli, la meua dona, també oposita enguany per al cos de professors de llengua catalana. El seu tribunal es troba a la ciutat de Lleida (Segrià). Ha estat un hivern i una primavera intensíssima, davant dels llibres en tot moment i amb la sensació que no donaves per a més, que era impossible memoritzar tanta informació i tantes dates. La mateixa sensació, però, que tinc avui mateix hores abans de començar l’examen.
Hi ha milers de professors que avui ens juguem el futur depenent si comptem amb una boleta guanyadora o perdedora. Tots hem sentit aquell refrany que expressa una veritat com un cabàs: això és cosa de joves. Durant aquests mesos he arribat a tenir en ment aquest refrany moltes vegades. Amb dos xiquets xicotets per casa, la dificultat i el nerviosisme per aquestes proves s’ha multiplicat notablement. Tot i que, han entès molt bé la situació del pare i de la mare, no deixen de ser xiquets que necessiten la màxima atenció. La frase “papa jugues amb mi” quan estaves davant d’un text sobre la revolució industrial britànica o el dialecte americà estava carregada de sentit, i et feia sentir força malament. De ben segur, aquesta experiència la podrien explicar milers de persones que estan passant o han passat pel mateix: una mena de tortura psicològica…
Després del dia d’avui, encara queda la defensa de la programació i de la unitat didàctica. Però, senzillament, el cervell necessita descans de tota la informació acumulada per l’examen d’avui. I de moment podrem oblidar la literatura victoriana, la novel·la del romanticisme, els mites literaris irlandesos, la interessant literatura de la Commonwealth, els contes medievals de Chaucer o el sistema educatiu dels Estats units.
Els opositors per al cos d’ensenyament secundari en llengua anglesa estem convocats a l’IES Mare de Déu de la Candelera de l’Ametlla de Mar a les 10 del matí. SAPERE AUDE!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs que hi hagi molta sort als tres. Jo també hi vaig, en el meu cas a Cambrils. Saltu!!! I alegria…
Que en tingueu molta de sort i a veure si d’una vegada aquesta és la bona per a tu, la teva germana i el meu germà.
salut
Anims – que us vagi bé tot!
Per cert, prefereixo el sistema britanic- trobo això de les oposicions una perdua de temps i sistema poc eficaç ! pero, que hi farem .. when in Rome …
Araceli, Emigdi que tingueu tota la sort del món !jzf1n
molta sort!!!
A descansar eik! I a esperar que hi hagi sort. Però la veritable sort és tenir salut! Tot i que una feina ‘segura’ de per vida pot ajudar a tenir una vida saludable i més en aquests temps… Una abraçada!
Miquel